Resultats de la cerca

L’església de Santa Magdalena abans, de Santa Maria depengué d’Òdena fins el 1868, que fou erigida en parròquia Tingué un castell que al segle XI fou donat a la seu de Vic formà part de la dotació de l’ardiaca En aquest poble existeix una villa romana que, fundada probablement al segle II aC, perdurà fins al segle VI de la nostra era Extensament excavada un 65% de la seva superfície entre el 1982 i el 1988, se’n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge pars rustica , situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de l…

Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet des del costat de ponent, amb el campanar J Vigué L’església parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet es troba ubicada al costat de llevant d’una plaça vora l’entrada a la població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 322-M781 x 52,0 —y 49,6 31 tdg 520496 Hom hi va per la carretera BV-5207, que surt de l’Esquirol i segueix en sentit a llevant, la qual amb 12 km hi porta MAB Història Aquesta església es troba situada dins l’antic terme…

El crustaci decàpode Typhlatya miravetensis , endèmic de l’aqüífer subterrani de Cabanes Alzira, Ribera Alta, Castelló, va protagonitzar una lluita acarnissada per l’abolició d’un pla d’ampliació de la carretera que podia perjudicar-ne l’hàbitat Sergio Montagud A l’inici del segle XXI, amb una llarga trajectòria en la conservació dels hàbitats i de les espècies prioritàries de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Territori i Habitatge i la Fundació Entomológica Torres Sala van emprendre un projecte conjunt, decisiu en aquest camp Conscients de la necessitat de conèixer el…

El penyal d’Ifac vist des de la badia de Calp, situada immediatament a ponent Ernest Costa El penyal d’Ifac 115, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La impressionant mola d’Ifac, al terme de Calp Marina Alta, s’aixeca abruptament sobre un litoral de platges i penya-segats baixos, trencant amb la seva característica silueta el suau perfil costenc d’aquest tram El notable contrast, imposat per la presència aïllada del Penyal, ha fet d’aquest indret un dels més coneguts i significatius del litoral valencià, fita indiscutible quan s’albira des de la mar i punt…

A més de preveure i assessorar sobre riscs i patologies tant genèrics com específics del treball, també poden orientar l’assignació de tasques del personal, d’acord amb les condicions psicofisiològiques de cada treballador

S’inaugurà l’any 1972 a la Casa Espanya, un edifici del segle XVI Actualment té tres seus principals la Casa Espanya - Espai d’Història, L’Harmonia - Espai d’Art i Can Riera - Espai de Memòria De les colleccions del museu destaquen els fons etnogràfics i històrics, amb objectes de la cultura popular tradicional, vestigis del passat rural i maquinària de la industrialització També cal mencionar la collecció de retaules religiosos d’estil renaixentista i el fons d’art contemporani de la ciutat

Disposa d’un centre d’exposicions artístiques situat a Caldes d’Estrac, inaugurat al maig del 2003, per exhibir i difondre el fons artístic de la collecció d’art aportada per Palau i Fabre —que inclou obres d’artistes contemporanis com Perejaume, Miquel Barceló o Pepe Yagües—, així com els seus arxius i biblioteca És d’especial importància el seu fons documental i bibliogràfic sobre Pablo Picasso, que el converteixen en el segon museu de Catalunya amb més obres de l’artista malagueny, després de la Fundació Picasso de Barcelona El fons de la Fundació Palau és constituït també pel fons aplegat…

Més tard passà a significar home de lletres i secretari

S’inicià al Club Excursionista de Gràcia El 1969 creà el Grup de Recerques i Exploracions Subterrànies GRES del Centre Excursionista Sant Martí, que presidí Posteriorment, es feu soci del grup d’espeleologia de la Secció d’Investigació i Recuperació Espeleològica SIRE de la Unió Excursionista de Collblanc 1971-77 i del Grup d’Espeleologia de l’Hospitalet de Llobregat 1977 El 1977 ingressà com a secretari general del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i, el 1995, ocupà el mateix càrrec a la Federació Catalana d’Espeleologia FCE, que presideix des del 1999 Ha davallat diferents coves de…