Resultats de la cerca
Es mostren 1200 resultats
Enric Gallén i Miret
Literatura catalana
Historiador de teatre i crític.
Catedràtic de literatura catalana, ha estat professor de la Universitat de Barcelona i és catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Especialista en teatre català modern i contemporani, és autor d’ El teatre a la ciutat de Barcelona durant el règim franquista 1939-1954 , coautor de La Generalitat republicana i el teatre 1931-1939 1982, i coeditor de L’art de traduir 2000 Collaborà en la Història de la literatura catalana , de Riquer, Comas i Molas, i en la Història del teatre , de V Pandolfi Ha coordinat l’edició de Romea, 125 anys 1989, Josep Maria de Sagarra, home de teatre 1994…
Valeriano Bozal Fernández
Art
Historiador de l’art castellà.
Llicenciat en filosofia per la Universidad Complutense de Madrid, on des del 1970 impartí la docència com a catedràtic Molt vinculat durant bona part de la seva trajectòria al Partido Comunista de España, el seu punt de vista sobre l’art, tant el contemporani com el d’altres èpoques, posa l’accent en el vessant sociològic, especialment influït pel pensament marxista Destacà com a estudiós de l’obra de Francisco de Goya, i és considerat un dels experts mundials sobre el pintor Collaborador del Museu del Prado, participà en l’ Enciclopedia del Museo del Prado 2006, un projecte…
Jango Edwards
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el pallasso nord-americà Stanley Ted Edwards.
Establert a Europa des del 1972, visità Barcelona per primer cop el 1977 Friends Roadshow, Saló Diana, i establí vincles molt sòlids amb la professió i el públic catalans Considerat per la crítica internacional com el màxim exponent del llenguatge contemporani dels pallassos i generador de l’anomenat clown power , el seu humor es movia entre la procacitat, la provocació i la tendresa Feu gires per Europa, Amèrica i Oceania presentant els seus espectacles, tant dins d’iniciatives collectives com ara el circ Roncalli, amb el qual actuà l’any 2000, com en solitari espectacle WFUN-…
tipologia
Art
Classificació dels objectes o fenòmens artístics en esquemes genèrics, o tipus, d’acord amb certes analogies formals o funcionals estables, les quals no en prejutgen el valor estètic ni la definició històrica.
Encara que la caracterització de la tipologia en classes i subclasses pot resultar complexa, esdevé més necessària com més vast i variat és el fenomen que cal estudiar En arquitectura, generalment és relativa a la funció, i més sovint a la configuració, de la planta i dels sistemes constructius i de la decoració La seva seriació ha estat objecte de la tractadística arquitectònica com a De Architectura , de Vitruvi, i als tractats renaixentistes, que no implica cap limitació a la llibertat de definició formal de l’artista, excepte en casos com el dels arquitectes neoclàssics, els quals prenien…
Manuel Pérez i Saldanya
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Doctor en filologia hispànica secció de valencià i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, on és catedràtic, ha ampliat estudis a les universitats de Wisconsin-Madison, de Nou Mèxic, de Santiago de Cuba i d’Illinois a Urbana-Champaign, i també a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1997, dirigeix l’Oficina de Gramàtica de la Secció Filològica Vicepresident 2006-2011 i president en funcions octubre-desembre de 2011 de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, és membre corresponent de la Real Academia Española 2015 Autor d'articles i…
art australià
Art
Art desenvolupat a la moderna Austràlia.
Fruit d’un fort sentiment nacionalista, s’ha centrat bàsicament en la pintura de paisatge Els primers pintors foren topògrafs i estrangers, especialment anglesos El primer gran artista fou Arthur Streeton 1867-1943, estilísticament relacionat amb l’impressionisme Una evolució natural vers formes postimpressionistes no gaudí de gaire acceptació fins que el mestratge de George Bell i la Herald Exhibition of Modern European Painting 1939 posaren els artistes locals en contacte directe amb els nous corrents artístics Malgrat això, el nou estil que arrelà amb més força fou l’expressionisme Russell…
Alfred Arribas i Cabrejas
Arquitectura
Arquitecte.
La seva activitat és regularment associada amb Miquel Morte, i en algunes ocasions amb el dissenyador Javier Mariscal Entre les seves obres, d’estètica molt personal i tecnològicament avançada, destaquen la discoteca Louie Vega, premi FAD de l’opinió del 1989 la remodelació de les torres de la porta d’Àvila del Poble Espanyol de Barcelona la discoteca Gran Velvet de Montigalà, Badalona el bar Barna Crossing de Fukuoka i el Museu d’Art Contemporani de Takamatsu, al Japó el restaurant giratori de l’Oriental Pearl Tower de Xanghai, a la Xina el Pavelló Seatstadt a la Ciutat de…
Jordi Rodríguez-Amat

Jordi Rodríguez-Amat
© Fundació Rodríguez-Amat
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
A onze anys deixà l’escola i començà a treballar com a pintor de parets amb el seu pare, activitat que compaginà amb les lliçons de dibuix i pintura del pintor i cartellista Josep Alumà i Sans, pare de Jordi Alumà i Masvidal , i també a l’Escola de Mestres Pintors i Decoradors, on es titulà l’any 1960 El 1964 obtingué el títol de professor de Dibuix per l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i posteriorment els de llicenciat en Belles Arts i Arquitecte Tècnic En el període 1965-69 residí a Barcelona, París i Múnic, on descobrí l’art contemporani Del 1970 al 1994 visqué a…
Ramon Torrella i Cascante

Ramon Torrella i Cascante
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic i ecumenista.
Enginyer tèxtil, ingressà al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1953 Féu estudis de sociologia i es doctorà en teologia a Roma 1958 amb la tesi L’humà i el diví en l’Església Alguns aspectes del reformisme catòlic contemporani Fou consiliari de la JOC a Barcelona, de tot l’estat i d’Europa i rector del Seminari de Barcelona 1966-68 President de la nova Facultat de Teologia 1967 i bisbe auxiliar de Barcelona 1968, Pau VI el nomenà vicepresident del Consell de Laics i de la Comissió Pontifícia Justícia i Pau 1970 i del Consell Pontifici “Cor Unum” 1971 El 1975 fou…
Pompeu Casanovas i Romeu
Filosofia
Filòsof i sociòleg.
Llicenciat en dret i en filosofia i doctor en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987 amb una tesi sobre Foucault, ha estat profesor titular de la Universitat de Barcelona i després de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix filosofia i sociologia del dret Es formà com a sociòleg a Califòrnia i al Stanford, on amplià estudis, així com a Roma i Bolonya Director de recerca sobre qüestions de sociologia legal, pragmàtica i llei i intelligència artifical, fundà l’Institut de Dret i Tecnologia el 2005 del qual ha estat director fins el 2011 Fou responsable de l’estudi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina