Resultats de la cerca
Es mostren 862 resultats
Vives
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (973-995).
Home d’empenta, repoblà alguns llocs dels dominis de la catedral, com els castells de Montmell 974, d’Albà 978 i de Ribes i Bell-lloc 990 Consagrà l’església d’Olèrdola 991 Després de la ràtzia d’Almansor 985, hagué de fer cara a les reconstruccions de monestirs i esglésies, juntament amb el comte Borrell i els escapats de la mort i de la deportació Es dedicà també a redimir captius de Còrdova Anà a Roma per a obtenir un privilegi papal Durant el seu pontificat es conreà la ciència entre els canonges de la seu el més erudit de tots fou l’ardiaca Sunifred Llobet , que traduïa obres de l’àrab
Labib al-‘Āmirī al-Fatà
Història
Rei musulmà —d’origen eslau— de la taifa de Tortosa (~1015?-35 i 1058-61), també anomenat Nabil
.
Era un eunuc al servei, sembla, del califa Hišām II Probablement nomenat valí de Tortosa, se'n proclamà rei arran de la confusió dels darrers anys del califat de Còrdova Formà part de la coalició que intentà d’imposar el califa ‘Abd al-Raḥmān IV El 1017 els musulmans de València el reconegueren com a rei, però fou destituït el 1021 pels seus tractes amb cristians i, especialment, amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I El 1035 fou desposseït del tron tortosí per un altre eslau, Muqātil Sayf al-Milla, i es refugià a la cort d’al-Munḏir II de Saragossa El seu segon regnat fou dependent de…
Jordi Vila i Soler
Futbol
Futbolista.
Davanter centre, començà a jugar com a professional amb el CF Manresa 1948-49 i el CF Badalona 1949-51 abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona l’any 1951, equip amb el qual jugà quatre temporades des d’aquest any fins el 1954, disputà 45 partits i marcà 31 gols Fou titular en l’equip anomenat “de les cinc copes” de la temporada 1951-52 liderat per László Kubala Amb el Barça guanyà dues Lligues 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1952, 1953, 1954, una Copa Llatina 1952 i dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 Posteriorment jugà al València 1954-57, el Betis 1957-60 i el Còrdova 1960-62, on…
,
Ot
Cristianisme
Bisbe de Girona (995-1010).
El 986, tot just acabada l’expedició d’Almansor, fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès i anà a Compiègne a recaptar un privilegi del rei Lotari per refer el patrimoni del seu monestir, del qual s’havien perdut les escriptures És remarcable la seva actuació en la restauració de la vida comunitària i dels béns del monestir El 995 fou nomenat bisbe de Girona, sense deixar, però, el càrrec abacial Regí la diòcesi fins el 1010, que amb el comte Ramon Borrell anà a l’expedició contra Còrdova Morí a la tornada, a conseqüència de les ferides que havia rebut Fou enterrat a Sant Cugat, on es…
Sayf al-Dawlà
Història
Sobrenom que prengué Abū Ǧa‘far Ahmad ibn Ḥūd, de la família dels Banu Ḥūd, el Safadola de les cròniques cristianes.
Fill d’'Abd al-Malik ‘Imād al-Dawlà, darrer taifa de Saragossa, heretà el castell de Rueda de Jalón Aliat amb Alfons VII de Castella-Lleó, hi governà 1129-31 fins que l’hi lliurà en canvi de diverses possessions a la frontera toledana Caigut l’imperi almoràvit, s’emparà de Còrdova, Jaén i Granada 1145, des d’on el seu lloctinent, ‘Abd Allāh ibn ‘Iyād, prengué Oriola i Múrcia Poc després ibn Mardaniš de València reconegué la seva sobirania, però el seu intent d’ocupar tota l’al-Šarqīyya fracassà, tant per la resistència d’Alfons VII com pel naixent poder almohade A la seva mort ibn ‘Iyāḍ s’…
corona de Castella

Evolució de la corona de Castella
© fototeca.cat
Història
Estat format originàriament amb la unió definitiva (1230), sota Ferran III, dels regnes de Lleó (amb l’antic regne de Galícia) i de Castella (amb la terra de Guipúscoa i la ciutat de Vitòria) i el conjunt de territoris conquerits als musulmans per ambdós regnes: el regne de Toledo (1085) i Extremadura (1229-30).
La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les primeres temptatives…
Andrés de Villalar de Herrera
Música
Compositor castellà.
L’any 1563 obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral de Còrdova en unes oposicions disputades també per Diego Ximénez, mestre de capella interí des del 1561, i Gerónimo de Barrionuevo El 1566 es desplaçà a Zamora per ocupar el mateix càrrec Durant un quant temps treballà a la catedral de Valladolid Entre el 1579 i el 1583 exercí com a mestre de capella a la catedral de Santiago de Compostella i més tard tornà a Zamora, on encara exercia el magisteri de capella el 1593 Després d’aquesta data es perd la seva pista A l’arxiu de la catedral de Valladolid es conserva l’única…
filigrana
Arts decoratives
Obra feta de fils d’or, d’argent, etc, entrellaçats i units per soldadures imperceptibles.
Coneguda des de l’antiguitat, la tècnica de la filigrana fou molt apreciada pels egipcis, els grecs i els etruscs El tipus de filigrana cèltica passà, amb les invasions germàniques, als pobles mediterranis Fou conreada particularment per Bizanci i, per influència seva, pels musulmans Durant els primers temps de l’edat mitjana, Gènova en fou el principal centre productor, i en el decurs de tota l’edat mitjana joies i evangeliaris eren treballats amb filigrana Al s XVII tingué una gran difusió, i fou utilitzada fins i tot per a baguls de grans dimensions Al s XVIII fou aplicada als petits…
Bartomeu Paredes Feliu
Futbol
Futbolista.
Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i l’any 1965 es proclamà campió d’Espanya de seleccions amb Catalunya Després de passar pel Comtal 1966-67, fou cedit al Ferrol 1967-68, el Còrdova 1968-69, amb el qual debutà a primera divisió, i el Cartagena 1969-70 Lateral, les temporades 1970-71 i 1971-72 formà part del primer equip del Barça on jugà 30 partits i guanyà una Copa del Generalísimo i la Finalíssima de Fires, ambdues el 1971 Després jugà amb l’Sporting de Gijón 1972-74 i el Centre d’Esports Sabadell 1974-75, entre d’altres Fou titular en una ocasió amb la selecció…
Lluís Calvo Ruescas

Lluís Calvo Ruescas
Arxiu Cajasur Priego
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula.
Jugà als Falcons de Sabadell, el 7 a 9, el Club 21, la Penya Solera i el Club Priego Guanyà vuit títols de Lliga 1975-81, 1983 amb tres equips diferents 7 a 9, Club 21 i Penya Solera Fou cinc vegades campió d’Espanya per equips 1975, 1976, 1978, 1981, 1983 i una de dobles 1980 Guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya per equips 1978, 1983 i un el de dobles 1983 i de mixtos 1983 Participà en un mundial i un europeu 1981 i fou campió en la prova per equips en els Jocs Mediterranis del 1982 En retirar-se es dedicà a entrenar el Club Priego, a Còrdova, equip amb el qual guanyà dues vegades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina