Resultats de la cerca
Es mostren 1890 resultats
Giovanni di Paolo
Pintura
Pintor senès.
Format amb els pintors de la sagristia de la catedral de Siena i amb di Bartolo, com ho demostren les dues taules amb la figura de Crist conservades a la Pinacoteca Nazionale de Siena, el Políptic Pecci 1425, escampat en diverses collecions i la Mare de Déu 1440, Museum of Fine Arts, Boston El seu estil evolucionà en contacte amb l’obra de P Ucello i G da Fabriano A aquest segon període corresponen el Políptic 1445, Galleria degli Uffizi i el Judici Universal 1460, Pinacoteca Nacionale, Siena El seu estil es caracteritza per una certa ingenuïtat i una definida irrealitat
catedral de Roda
Claustre de la catedral de Roda
© Fototeca.cat
Església
Temple principal de l’antic bisbat de Roda, actual església parroquial de Sant Vicenç de Roda de Ribagorça, al municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça).
A mitjan segle XI era anomenada també església de Sant Vicenç i Sant Valeri La primitiva catedral fou erigida el 956 i consagrada l’any següent pel primer bisbe Odesind Saquejada per ‘Abd al-Malik el 1006, fou restaurada i consagrada de nou en 1020-24 L’edificació actual fou construïda a partir del 1056 i consagrada en part pel bisbe Arnulf vers el 1065, però les obres duraren més de dos segles Formen el conjunt monumental l’església, el claustre i algunes dependències i capelles annexes L’església és formada per tres naus i tres absis, amb voltes de canó seguit, sense creuer ni cimbori La…
eucaristia
Cristianisme
Representació ritual del sopar de comiat que, segons el Nou Testament, Jesús celebrà amb els deixebles abans d’ésser lliurat a la mort.
Totes les Esglésies cristianes la consideren el més important dels sagraments, bé que amb interpretacions teològiques diverses Derivat del grec εψχαριστία, el mot eucaristia significa ‘acció de gràcies’, i de bon principi es referí a la pregària de benedicció després fou aplicat a tot el conjunt de la celebració, i finalment designà també els elements materials del pa i del vi, sobre els quals hom pronuncia la pregària eucarística Hom troba l’origen de la celebració eucarística en un sopar ritual, celebrat per Jesús i els deixebles no és segur que fos el típic de la celebració de la Pasqua…
Sarcòfag tipus Bethesda de la catedral de Tarragona
Sarcòfag de fris continu, de gran qualitat, amb escenes del Nou Testament, encastat damunt la porta meridional de la façana principal de la catedral de Tarragona ECSA - F Tur Aquest magnífic sarcòfag, des que fou inventariat ha estat sempre a la façana de la catedral de Tarragona, encastat a sobre de la petita porta de la nau meridional És de marbre blanc, fa 2,16 × 0,61 m, i es pot datar vers l’any 400 Presenta un fris esculpit continu amb la representació de diverses escenes del Nou Testament A l’esquerra, la curació dels cecs de Jericó per part de Jesucrist, amb tres petites figures que s’…
Sant Romà de Càldegues (la Guingueta d’Ix)
Art romànic
Situació Sector nord-est de l’església, on és perfectament visible el sobrealçat de la nau i el fris d’arcuacions cegues que assenyala el nivell original de les cobertes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Romà és situada dins el poble de Càldegues, que es troba a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, a 2 km de la Guingueta d’Ix Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 57” N - Long 1° 59’ 12” E Per a arribar-hi, cal agafar un trencall en direcció nord que surt de la carretera N-116, una vegada passada la Guingueta d’Ix venint de Puigcerdà RMAE…
Santa Maria de Formiguera
Situació Façana de ponent de l’església, on són visibles les diferents reformes que ha sofert aquest notable edifici ECSA - A Roura Capçalera de l’església des del costat sud-est, amb l’absis i el tram presbiteral ECSA - A Bonnery L’església parroquial de Santa Maria és al centre del poble de Formiguera, capital del Capcir Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36′ 56″ N - Long 2° 6′ 12″ E Formiguera, en plena plana capcinesa, es comunica amb Montlluís per la carretera D-32 Hom hi arriba també per la Llaguna i Matamala a través de la D-118 CPO Història Poques esglésies catalanes poden enorgullir-se…
Santa Cecília

Aspecte de l’ermita de Santa Cecília
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Granera (Moianès).
Situada a l’entrada dels nuclis que formen Granera, al seu costat es va erigir el cementiri parroquial 1892 Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i dintre seu té restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues, fetes amb mangra i ocre, que representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta Fou construïda al segle XI en un alou donat a Santa Cecília de Montserrat el 971 La capella estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que es restaurà totalment i es retornà al culte el 5 de setembre…
Maurici
Cristianisme
Màrtir a Augaunum, Helvècia.
Associat als sants Exuperi, Càndid, Víctor, Innocenci i Vidal, la llegenda els fa membres de la legió tebana, tota ella màrtir de Crist El seu culte donà origen al monestir i, posteriorment, a la ciutat suïssa de Sankt Moritz o San Murezzan Venerat també als Països Catalans, el nom de Maurici o Mori no és estrany a la toponímia catalana El seu martiri ha estat objecte de diverses representacions pictòriques, entre les quals es destaca la pintura d’El Greco Martiri de Sant Maurici i de la legió tebana ~1580, al monestir d’El Escorial La seva festa se celebra el 22 de setembre
Karekin I
Cristianisme
Patriarca de l’Església armènia.
Des del 1995 fins a la seva mort fou patriarca de tots els armenis set milions de cristians, que no són ortodoxs ja que abraçaren el monofisisme, tot i que conserven les tradicions i els ritus orientals De nom Nesham Sarkissian, fou ordenat de prevere el 1952 i de bisbe el 1964 El 1983 fou elegit catolicós de l’Església Cilícia dels Armenis, la segona seu més important de l’Església armènia El pas més destacat que féu com a catolicós de tots els armenis fou la signatura, amb Joan Pau II, de la declaració sobre la persona de Crist, el 1996, que posava fi a quinze segles de…
antitrinitari | antitrinitària
Cristianisme
Dit de les confessions cristianes que, de diverses formes, neguen el que avui és la doctrina catòlica de la Trinitat.
Les discussions sobre la Trinitat es mantingueren durant els quatre primers segles del cristianisme al segle I, els ebionites cregueren que el fet de reconèixer Crist com a Déu implicava abandonar el monoteisme al s II, els gnòstics subordinaren el Fill al Pare, en comptes de considerar-lo una persona igual subordinacionisme Semblantment, els monarquians s II, sabellians s III, arrians s IV i d’altres A l’edat mitjana, diverses sectes espiritualistes i panteistes tingueren una concepció antitrinitària Després de la Reforma, alguns sectors o confessions protestants adoptaren també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina