Resultats de la cerca
Es mostren 1465 resultats
Sant Tomàs de Ventajola (Puigcerdà)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església de Sant Tomàs, força alterada, amb l’absis primitiu amb decoració de tipus llombard ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Tomàs és al centre del llogaret de Ventajola, situat al sud-oest de Puigcerdà Mapa 36-10217 Situació 31TDG105968 Per a anar-hi cal agafar, de la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, una pista que surt en direcció oest del quilòmetre 168, 9 i que arriba a Ventajola després d’haver fet 1,2 km També s’hi pot anar des de la carretera N-260 RMAE Història La primera menció que hom ha localitzat de l’església de Ventajola data de l’any…
Castell de la Terrassa (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Fragment de mur de l’antiga torre sobre un terreny molt erosionat que ha fet desaparèixer gran part de les seves ruïnes ECSA – A Villaró Les restes de la torre coneguda com el castell de la Terrassa s’alcen en un turó a la serreta que separa les valls d’Aravell i de Bellestar Mapa 34–10215 Situació 31TCG697905 Abans d’arribar al poble d’Aravell, per la mateixa carretera que porta a Castellbò, cal travessar un torrent per un pont de baranes metàl liques De la dreta del pont, mirant a Aravell, surt un camí que mena als camps que hi ha sota els turons que formen la carena que separa el…
Sant Bartomeu de Fraguerau (Ulldemolins)
Art romànic
Situació Ermita situada al congost de Fraguerau, en un indret recòndit de la vall mitjana del riu de Montsant, sota grans roques i coves habitades antigament per ermitans ECSA - E Gort L’antiga ermita de Sant Bartomeu és situada entre la serra del Montsant i la de la Llena, al congost de Fraguerau Mapa 33-17445 Situació 31TCF184763 S’hi pot arribar des d’Ulldemolins, pel sender de GR-65-5, apte per a vehicles, que passa primer per l’ermita de Sant Antoni, i després, seguint sempre el marge esquerre del riu Montsant, s’endinsa pel congost de Fraguerau en direcció nord, i arriba a l’ermita de…
Santa Maria del Pi (Barcelona)
Art romànic
L’actual temple gòtic de Santa Maria del Pi té uns orígens molt antics Hi ha notícies d’aquesta església des de la segona meitat del segle X L’any 992, Bonhom, levita, donà al monestir de Sant Pere de les Puelles un hort proper a les muralles, el lloc de la Palma, “ de Sancta Maria de ipso Pino convicinam ” En un principi Santa Maria del Pi no era res més que una capella erigida en el burg o vila nova que s’estava formant des del final del segle X entre els murs de la ciutat i l’indret de la Palma, prop de l’Areny la Rambla La situació d’aquest temple devia ser força desavinent i insalubre,…
Sant Gervasi (Solsona)
Art romànic
És una de les nombroses esglesioles que hi havia al terme de la ciutat de Solsona, una bona part de les quals, com és el cas d’aquesta, desaparegueren en el decurs dels segles XIX i XX Era situada al serrat de Sant Girivet, un punt estratègic des de qual es domina tot el pla de la ciutat de Solsona i els entorns immediats, a deu minuts a peu des del centre de la ciutat Per arribar a l’indret s’ha d’anar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys i agafar el camí que porta al cementiri actual de Solsona Després d’haver deixat el cementiri a mà dreta, cal seguir el primer trencall que es troba a…
Aspecte general, pell i pèl del nadó
Quan acaba de néixer, el cos del nadó és cobert per la vernix caseosa , una substància greixosa i blanquinosa que li protegeix la pell dins de l’úter i els primers dies de vida independent Aquesta substància va desapareixent en pocs dies, absorbida per la pell o despresa en rentar l’infant La pell del nounat sol estar enrogida, per bé que també pot tenir una tonalitat blavosa durant les primeres hores Alguns nadons presenten unes taques rogenques i d’altres blanquinoses, a causa d’una immaduresa dels mecanismes de regulació del diàmetre dels vasos sanguinis Així, la pell presenta un aspecte…
El que cal saber de la malaltia fibroquística de la mama
Patologia humana
La malaltia fibroquística de la mama —anomenada igualment displàsia mamaria, mastitis crònica o mastopatia benigna— és un trastorn caracteritzat pel desenvolupament de diverses alteracions de l’estructura dels teixits mamaris, que origina dolor a la mama i la formació de masses endurides d’una grandària variable a l’interior La malaltia fibroquística de la mama és extremament comuna, ja que més de la cinquena part de les dones la presenten en algun moment entre la pubertat i la menopausa L’origen de la malaltia no s’ha determinat clarament, però se sap que és causada per…
mercerització
Indústria tèxtil
Tractament del cotó a base de solucions alcalines descobert el 1844 pel químic anglès John Mercer (1791-1866), i que produeix, principalment, un inflament que fa desaparèixer la característica forma aplanada de la secció transversal de la fibra, la qual es converteix en circular.
També produeix un encongiment de la llargària de la fibra, alhora que hom obté més brillantor, que recorda la de la seda, i més afinitat per als colorants Actualment la mercerització consisteix a impregnar el teixit o el filat de cotó, prèviament gasat i descruat, amb una solució de sosa càustica a 25-35° Bé a una temperatura de 15-20°C Si hom vol obtenir una brillantor accentuada, cal impedir o limitar l’encongiment Després d’un cert temps de tractament cal eliminar la sosa càustica, rentar enèrgicament en calent, neutralitzar l’alcalinitat residual amb un àcid feble i rentar novament en…
Aquitània

Evolució històrica d’Aquitània
© fototeca.cat
Regió històrica del sud-oest de l’Estat francès, situat gairebé del tot dins del territori d'Occitània; comprèn els actuals departaments de la Dordonya, la Gironda, les Landes, Olt i Garona, i els Pirineus Atlàntics.
Coincideix en gran part amb la regió occitana de Gascunya Abraça tan sols part de la conca de la Garona, per tal de tenir en compte malgrat els precedents històrics la divisió indiscutible d’influències entre les grans capitals de Bordeus i Tolosa En general és de clima humit, sobretot a l’àrea litoral, i fred, a l’hivern, especialment a l’interior, de clima continental La conca d'Aquitània, a causa de la senzillesa de la seva xarxa hidrogràfica, dominada per l’Ador i la Garona i llurs afluents, presenta una gran unitat Aquitània és una regió d’abundants recursos agrícoles, afavorida pel seu…
Claravalls
Poble
Poble del municipi de Tàrrega (Urgell), situat a l’E del tossal de l’Espígol, a 337 m alt., al sector NW del municipi.
Al punt més elevat de la població, orientat a migdia, hi ha les restes de l’antic castell de Claravalls, construït entorn d’un pati central amb una cisterna El castell és documentat des de l’any 1172 Les amples façanes de migdia i de ponent han estat modificades amb diverses obertures de totes les èpoques Sobre el portal d’entrada hi ha un escut amb unes garbes de blat i unes puntes de llança És possible que prop seu s’aixequés la primera església parroquial, que perdurà fins als segles XVII-XVIII, quan es construí la nova parròquia de Sant Salvador, neoclàssica, que fou tancada al culte el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina