Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
tris-tras
Onomatopeia amb què hom designa un caminar seguit, deliberat, devers un punt concret.
u
Numeral ordinal amb què hom designa el primer terme d’una sèrie numerada.
lump
Mineralogia i petrografia
Terme que, en les roques sedimentàries carbonatades, designa un gra compost i lobulat.
Pot ésser constituït per agregació o per floculació de dos pellets o més, per òolits, per esquelets o fragments d’esquelets d’animals inferiors o d’algues calcàries, o bé per l’arrencada, mitjançant un corrent d’aigua, d’una làmina de llot calcari més o menys endurit
gresos bigarrats
Geologia
Terme amb què hom designa la fàcies gresosa del Triàsic inferior o Buntsandstein.
ciències normatives
Filosofia
Nom amb què hom designa sovint la lògica, l’ètica i l’estètica.
El sentit d’aquesta denominació està en el fet d’accentuar que la lògica no és la ciència que estudia com hom pensa, com hom actua o com quelcom és bell, sinó com hom ha de pensar, com hom ha d’actuar o com ha d’ésser quelcom per tal que sigui bell En qualsevol cas, hi és implícit l’intent de defugir el relativisme que sovint afecta les ciències
corn
corn, instrument de vent-metall
© Fototeca.cat
Música
Nom genèric amb el qual hom designa qualsevol dels instruments aeròfons més arcaics.
La forma més típica consisteix en una banya d’animal, un ullal d’elefant o altres matèries d’origen animal El so és produït bufant per l’extrem més estret, on sol haver-hi una embocadura Aquest model prototípic ha sofert diverses modificacions tant pel que fa al material emprat en la fabricació —hom té notícia de corns de metall des del Neolític— com pel que fa a la forma En aquest sentit, l’allargament del tub per produir un so més greu o més potent i les diverses formes d’enrotllar-lo o corbar-lo per facilitar-ne el maneig han donat lloc a una gran varietat de corns La seva utilització…
col·lectiu
Gramàtica
Dit d’un terme que, estant en singular, designa una pluralitat d’individus.
Hom diu que un terme en plural o diversos termes reunits és pres en sentit collectiu i no distributiu quan és subjecte d’una proposició indivisa indivís
Ca
Geologia
Símbol que designa, en els sòls, els horitzons constituïts bàsicament per carbonat càlcic.
BPG
Mineralogia i petrografia
Sigla que designa les associacions de blenda, pirita i galena en els filons.
stravaganza
Música
Terme genèric que designa una peça caracteritzada per algun tipus de qualitat extravagant.
Pot referir-se a una obra en forma lliure, com una fantasia, o a alguna que utilitza elements poc habituals o inesperats, com ritmes, dissonàncies o harmonies fora del context convencional Fou en aquest sentit que l’utilitzà per primer cop Giovanni de Macque en les seves Consonanze stravaganti per a orgue, al final del segle XVI També empraren aquest terme A Vivaldi La stravaganza , opus 4 i B Marcello Stravaganze d’amore , cantata satírica, entre d’altres