Resultats de la cerca

El 3 de març de 1373, els Pirineus van tremolar amb una força devastadora El sisme, amb epicentre entre la Ribagorça i la Vall d’Aran, assolí una intensitat de fins a IX en l’escala de Mercalli, i provocà danys a tot Catalunya, Aragó i el sud de França Aquest sisme fou la causa que el poble de Montclús, a la Noguera, quedés pràcticament esborrat del mapa per una esllavissada gegantina, i possiblement també fou el detonant d’altres hecatombes similars als Pirineus a Cambrils, al terme municipal d’Odèn Solsonès i a Sant Joan de Caselles, a Andorra Descobreix les causes geològiques…

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1896, on també estudià dret Fou professor d’història i metafísica a la Universitat d’Oñati, d’on fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i, posteriorment, vicerector i rector de la universitat Integrat en el moviment catòlic social, escriví algunes novelles d’ambient popular, com Pedro Juan y Juan Antonio , publicada el 1904 en La Revista Social , de la qual fou collaborador La seva relació amb la premsa fou molt estreta, i també treballà per a La Hormiga de Oro i arribà a ser redactor en cap del Diario Catalán Entre les…

Pel fet de ser monjo profés al convent de Sant Agustí de Barcelona aprofità les seves missions apostòliques per a visitar arxius i fer investigacions històriques Des del seu ingrés el 1737 en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona presentà diversos treballs històrics, filosòfics i religiosos, i també textos encomiàstics i poesies dedicades a la institució, moltes de les quals es conserven al seu arxiu El 1756 presentà davant els acadèmics una petita imatge, de bronze i molt ben treballada, que representava Mercuri, trobada prop de Torroella de Montgrí També es conserven…

Vida i obra Fou rector de diverses parròquies del Rosselló abans de ser nomenat superior del gran seminari 1872 i, més endavant, canonge i vicari general del bisbat rossellonès La seva obra és poc coneguda perquè restà manuscrita i inèdita, però en destaca la Chronique du chapitre cathédral d’Elne aujourd’hui de Perpignan , en cinc volums Els historiadors J Capeille i M Delcor la consideraren molt valuosa pel que fa a l’estudi de la història dels bisbes i de les institucions de la diòcesi, i destacaren el talent i l’esperit de crítica documental del seu autor Lectures Capeille, J “Les…

Estudià dret, arquitectura i literatura i es dedicà professionalment a l’advocacia Fou un gran afeccionat a la música i participà en un gran nombre d’iniciatives musicals de tot tipus, com The Academy of Ancient Music 1743 i The Madrigal Society 1748 Mantingué relacions i collaborà amb alguns dels millors compositors actius a Anglaterra en aquell moment, com Georg Friedrich Händel, John Stanley i William Boyce Després de casar-se i d’heretar una gran fortuna abandonà la seva carrera com a advocat i es dedicà a formar una gran collecció de música manuscrita i impresa L’any 1776 publicà els…

Malgrat la introducció d’elements tradicionals anglesos, és considerada una variant de la literatura francesa, puix que n'adoptà els gèneres i els temes literaris Així, fou conreada la cançó de gesta Waldef, Horn e Rimenhild, Bovon de Hanstone , etc, el lai Havelok, Désiré, Du cor , etc i la novella de cavalleries Amadas et Ydoine , etc També han estat conservades nombroses obres històriques Estoire des Engleis, de Geoffrey Gaimar, s XII l' Histoire de Guillaume de Maréchal, s XIII, etc, religioses vides de sants, traduccions de la Bíblia i d’obres llatines, didàctiques,…

RAramon i Serra, Pere Bohigas i MColl i Alentorn en foren els promotors i formaren part del seu primer consell de govern És adherida a la Federació Internacional d’Associacions d’Estudis Clàssics, a l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins, a l’Associació Espanyola de Ciències Històriques i a l’Associació Internacional d’Estudis Asturians Consta de membres numeraris —doctors o llicenciats en les disciplines objecte d’estudi—, així com honoraris —fins ara Anselm MAlbareda, PBosch i Gimpera, ADuran i Sanpere, Salvador Galmés, Ll Nicolau d’Olwer i Carles Riba— celebra sessions…

Per influència de l’ús anglès, el nom de badia designa alguns braços de mar badia de Baffin, alguns grans golfs gran badia Australiana i algunes grans masses d’aigües que penetren profundament el continent badia de Hudson En dret internacional, les badies han adquirit relleu com a conseqüència del problema del mar territorial La determinació del límit d’aquest tradicionalment de tres a dotze milles, encara que de vegades s’estén de 120 a 200 milles no ofereix cap dificultat quan la costa és rectilínia, però és difícil de fixar quan la mar forma entrants de penetració profunda La qüestió ha…

Malauradament no es coneixen notícies històriques d’aquesta església anteriors al segle XV Tanmateix, és molt probable que Santa Magdalena de l’Espelt s’alcés en època romànica, ja que el castell de l’Espelt és conegut des de l’any 996 La fortalesa de l’Espelt va ser senyorejada per la Seu de Vic des del segle XI fins al 1318 La primitiva advocació de l’església de l’Espelt fou santa Maria, i així consta en la primera referència al temple de l’any 1472 Al segle XVI, però, ja va prendre la denominació actual Fou sufragània de Sant Pere d’Òdena fins el 1877, que esdevingué…

Del petit enclavament d’Enfesta, entre els termes de Castellfollit i Calonge, es tenen molt poques notícies històriques El lloc d’Enfesta és documentat des de l’inici del segle XIV, per la qual cosa és molt probable que l’església de Santa Maria tingui orígens romànics La capella d’Enfesta és una sufragània tradicional de la parròquia de Santa Fe de Calonge, vinculada a la canònica de Sant Vicenç de Cardona almenys des del 1040 Malgrat la reforma dels límits diocesans del 1957, aquest lligam amb Calonge ha propiciat que Santa Maria d’Enfesta hagi romàs al bisbat de Vic tot i…