Resultats de la cerca

Organitzada en quatre seccions —ciències morals i polítiques, ciències naturals, història i literatura, belles arts— bona part dels seus socis eren de les classes benestants, alguns d’idees i professions liberals Presidida per Josep Rocabertí de Dameto, Antoni M Sbert, Josep M Pons i Gallarza i Joan Palou i Coll, sostingué una certa activitat cultural i agrícola —aquesta darrera, gràcies a Paul Bouvij— i es pronuncià a favor de l’abolició de la pena de mort, el lliure canvi i el conreu de les llengües “provincials”

El 1835 conegué Richard Cooden, amb qui lluità per l’abolició dels aranzels del blat Corn Laws i, en general, pel lliurecanvisme El 1843 accedí a la Cambra dels Comuns, on romangué més de vint-i-cinc- anys Proposà de canviar Gibraltar per un tractat de lliure comerç amb Espanya D’idees radicals, defensà l’extensió del sufragi, la reforma agrària i la disminució dels imposts Fou membre de dos ministeris Gladstone Amb Joseph Chamberlain fundà el partit liberal, del qual veié la crisi el 1886

En Plató l’art, en ésser imitació de l’aparença sensible, és una imitació doble, car el sensible és alhora imitació de les idees Per a Aristòtil l’art “poètica” és a dir, creadora comporta una sèrie de modes d’imitació d’unes determinades accions Modernament hom ha invertit la perspectiva platònica, i la imitació artística ha estat entesa com a activitat reveladora no pas de l’aparença de la realitat, sinó de la forma essencial d’aquesta que l’objecte real només realitza inadequadament

El 1915 creà la revista L’Élan , on exposà els principis sobre allò que ell anomenà el purisme en pintura El 1918 publicà, juntament amb Le Corbusier, Après le cubisme , manifest purista, les idees del qual desenvoluparen ambdós posteriorment en la revista L’Esprit Nouveau 1921-25 Installat a Nova York 1938, establí amb gran èxit l’Ozenfant School of Fine Arts Cal esmentar la seva àmplia composició Vida 1931-38, Musée Nationale d’Art Moderne, París Com a teòric, cal esmentar-ne, sobretot, Art 1927

Estudià a Roma 1788-95, on fou alumne d’ACavalluccini De retorn a Portugal, fou rebut amb molts honors i nomenat pintor de la cort 1802 Però a causa de les seves idees liberals el 1823 hagué d’exiliar-se a París Més tard anà a Roma, on morí Entre les seves obres, que recorden sovint la pintura de Goya, cal citar Retrat dels seus fills Museu Nacional de Arte Contemporaneo, Lisboa i Junot, emissari de Napoleó, davant Lisboa Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto

Després de residir a l’Havana 1820-35, on fundà el Jardí Botànic, viatjà per diversos països europeus i n'estudià l’economia Exposà les seves idees socials influïdes per Pecqueur en Lecciones de economía social 1840 El seu pensament, reformista i utòpic, evolucionà cap a una religiositat de caire místic, sense relació amb el moviment obrer i socialista del seu temps A partir del Bienni Progressista 1854-56 es convertí a l’absolutisme Publicà Revista de los intereses materiales y morales 1844 i Aforismos sociales 1849

Ideòleg del populisme liberal, postulava la impossibilitat del desenvolupament del capitalisme a Rússia, atesa la inexistència de mercats exteriors i, per tant, la impossibilitat d’obtenir una certa plusvàlua Contrari a la industrialització a gran escala, era partidari de la petita producció i del petit comerç, i idealitzà l' obščina camperola Les seves idees —exposades en diverses revistes i diversos escrits, com Sud’by kapitalitzma v Rossii ‘Els destins del capitalisme a Rússia’, 1822, Krest’ janskaja obščina ‘L' obščina camperola’, 1892— foren durament criticades per Lenin

Començà com a guionista, fins que el 1942 realitzà el primer film, L’assassin habite au 21 Després, amb Le corbeau 1943 i Quai des Orfèvres 1947, es destacà com un dels millors especialistes de la trama policíaca, que utilitzà per a exposar idees pessimistes sobre la societat actual L’any 1953, el premi del festival de Canes per Le salaire de la peur 1952 el consagrà definitivament Realitzà posteriorment Les diaboliques 1955, Le mystère Picasso 1956, La vérité 1960 i La prisonnière 1967, entre d’altres

Afecte a les idees de l’escola racionalista, els seus principis pedagògics estaven destinats a donar a l’infant les eines necessàries per a portar a terme una tasca renovadora de la societat Mestre de l’Escola Natura del sindicat del ram tèxtil, tingué a partir del 1936 càrrecs públics importants en la nova organització educativa al Principat president del CENU 1936, regidor de Barcelona 1936 i sotssecretari del ministeri d’instrucció pública 1937 A l’exili França, Veneçuela i Brasil, desenvolupà diverses tasques culturals i organitzacions d’exiliats

Advocat, obert a les idees reformistes, fou elegit diputat als Estats Generals 1789 i, juntament amb Robespierre, lluità per l’alliberament de les classes baixes i per altres reformes democràtiques Dissolta l’Assemblea Nacional, fou elegit batlle de París 1791 i primer president de la Convenció Nacional 1792 Unit amb els girondins i membre del Comitè de Salut Pública, atacà Robespierre 1793 i fou proscrit A l’exili, amb Buzot i Barbaroux, intentà de revoltar Normandia, però, després del fracàs de Vernon, fugí a Bordeus, on, vençut, se suïcidà