Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
demanar
Tenir necessitat, una cosa que ja no serveix, que és massa vella, etc, d’ésser reemplaçada per una altra.
biocarst
Geologia
Forma càrstica de mida reduïda produïda fonamentalment per l’acció orgànica, ja sigui de plantes (fitocarst) o d’animals.
Les formes de biocarst són comunes en zones costaneres, ocasionades per diversos organismes corrosius i perforants de la roca
jardineria
Jardineria
Activitat artesana que té per objecte l’execució dels projectes de jardins i la conservació posterior dels ja executats.
L’execució implica treballar les terres, disposar-les en planures, pendissos i feixes i deixar-les a punt per a ésser adossades i rasclonades Les terres són adobades i després el jardiner distribueix els vegetals prevists al projecte i els planta arbres, arbusts, plantes menors i, per fi, plantes de flor La conservació comprèn el reg copiós a la primavera i a l’estiu i més espaiat a la tardor i a l’hivern, la neteja del jardí, el tallat i la poda moderada de les plantes, la substitució de les que envelleixen o moren, la sega freqüent dels prats, etc La jardineria suposa també el conreu dels…
crespó
Indústria tèxtil
Fil que hom obté torcent dos o més caps de seda, un dels quals ja ha estat torçut prèviament.
aballestar
Estirar un cap ja tibant, tal com s’estira la corda d’una ballesta, per deixar-lo completament rígid.
cop
Indústria tèxtil
Floc de qualsevol fibra tèxtil ja neta i pentinada que antigament era posat a la filosa per filar-lo.
bàdminton
Esport
Esport originari de l’Índia, on es practicava fa ja uns tres-cents anys amb el nom de poona.
Fou introduït a Anglaterra 1860 per oficials de l’exèrcit, i el 1873, el duc de Beaufort, que el practicava a la seva residència de Badminton, li donà reglamentació definitiva Els partits poden disputar-se entre dos contrincants simple o dues parelles dobles, en pistes de 13,40 m per 5,20 m 6,10 m en els partits de dobles, dividides en dues parts per una xarxa d’1,55 m d’alçària Els jugadors utilitzen una raqueta semblant a la de tennis, amb un mànec més prim i més llarg En lloc de pilota hom colpeja un tros de suro o goma de forma semiesfèrica, amb la secció plana voltada de 14 a 16 plomes…
intrusió
Mineralogia i petrografia
Acció d’introduir-se una estructura de roca determinada, en estat de fusió, dins una altra de ja formada.
El terme designa especialment les roques cristallines introduïdes a través de fissures, discordants amb l’estructura de la roca encaixada en roques de natura sedimentària, i que han format dics, capes interstratificades, filons, etc El procés d’intrusió ha estat originat a l’interior de l’escorça terrestre, i el terme amb què hom el designa dóna nom a totes les roques que han estat consolidades a l’interior de la Terra roques intrusives
Sant Salvador de Felanitx
Santuari
Santuari del municipi de Felanitx (Mallorca), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, al SE de la ciutat, al cim del puig de Sant Salvador de Felanitx (509 m alt.), un dels cims del sector meridional de les serres de Llevant, que consta ja amb aquest nom el 1348, en què fou autoritzada a la vila de Felanitx pel rei Pere III de Catalunya-Aragó, senyor alodial de la muntanya, la construcció de la capella, probablement per tal de protegir la població de la pesta, que tanta mortaldat havia produït aquell any.
El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del s XV en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador , imatge trobada segons la tradició, la veneració de la qual era ja preponderant des de mitjan s XVI La confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador era ja constituïda el 1601 L’…
l’Alcúdia de Salem
Despoblat
Despoblat del terme municipal del Ràfol de Salem (Vall d’Albaida), població de la qual ja depenia al s XVI.
Era lloc de moriscs, que, amb l’expulsió del 1609, quedà pràcticament deshabitat, fins a desaparèixer del tot