Resultats de la cerca

Considerada una llegenda del cinema italià, la seva interpretació és de gran ductilitat Debutà el 1958 amb  I soliti ignoti  1958, de Mario Monicelli, al costat de Marcello Mastroianni i Vittorio Gassman Entre el quasi centenar de films que interpretà es destaquen Il bell’Antonio 1960 i La Viaccia  1961, de Mauro Bolognini, Rocco e i suoi fratelli  1960, Il gattopardo 1963 i  Vaghe Stelle dell’Orsa 1965, de Luchino Visconti, La ragazza con la valigia  1961, de Valerio Zurlini, 8½ Otto e mezzo , 1963, de Federico Fellini,  L’udienza 1971 de Marco Ferreri, Fitzcarraldo 1982 i el…

Estudià la carrera de magisteri Collaborà, entre altres revistes, a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Veu del Montserrat i Joventut Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, hi obtingué nombrosos premis i en fou mantenidor els anys 1903 i 1904 La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat Cal destacar Poesies 1887, aplec de poemes premiats en diferents certàmens Simfonies poemàtiques 1898 i La nit a Montgrony 1905 la miscellània Lo trobador català 1892, un llibre de lectura destinat a les escoles de Catalunya, reeditat amb continuïtat i que incorporà prosa a…

Aquesta església és situada al veïnat de la Sala de Baix, el qual, juntament amb el de la Sala de Dalt, forma el lloc de la Sala inclòs dins el terme de Foixà Esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 com a “ ecclesia sancte Marie de Sala” , en els nomenclàtors del final del segle XIV és esmentada com a “ ecclesia parrochialis sancte Marie de Sala” El delme d’aquesta parròquia era posseït a parts iguals pel castell de Foixà i el monestir de Santa Maria d’Amer L’edifici actual de l’església és del segle XVIII, com indiquen la llegenda que hi ha a la llinda “ Haec…

Estudià violí i composició, i a catorze anys ja componia Passà gairebé tota la vida lligat al Teatre de l’Òpera de Varsòvia, com a primer violinista 1850-64 i, més endavant, com a director artístic dels ballets 1858-72, director d’orquestra 1872-82, director del teatre 1882-90 i bibliotecari 1890-1902 Feu només una petita escapada a Berlín per estudiar amb A Marx Exercí la docència al Conservatori de Varsòvia 1861-64, a l’Institut Aleksandryjski 1864-72 i a la Societat Musical de Varsòvia 1895-1902 De la seva obra com a compositor destaca la música…

Estudià composició i piano a Viena, on entrà en contacte amb l’escola d’A Schönberg Exercí l’ensenyament musical al Conservatori del Caire en 1927-32, període en què s’interessà per la música àrab i conegué B Bartók Els dos anys següents els passà a les Filipines, on inicià una expedició etnomusicològica entre les tribus locals Música de les Filipines , 1933 De nou al Caire, fou assessor musical de la ràdio egípcia i publicà Melodia i cant a Egipte 1936 Feu gires arreu d’Europa i Amèrica, exercí com a professor convidat en diversos conservatoris i fou nomenat professor emèrit de la…

El 1930 es diplomà al Conservatori de Tbilisi, després d’estudiar-hi amb M Bagrinovskij i S Barkhudar’an Posteriorment es perfeccionà a Moscou amb V Šcerbac’ov Impartí classes de teoria i composició a l’Institut Musical de la capital georgiana i participà en diverses activitats de recerca etnomusicològica Com a director artístic del Conjunt de Cants i Danses de Geòrgia, dugué el grup al cim de la seva popularitat Del 1950 al 1952 fou director del Teatre d’Òpera de Tbilisi Les seves obres escèniques més importants són La saga de Tariel 1946 i L’ajudant del gran mestre 1961 Escriví també alguns…

Estudià al Conservatori de París amb M Bazin El 1873 obtingué la segona plaça al Premi de Roma, que guanyà el 1876 amb l’escena lírica Judith Com a compositor treballà estretament amb el seu germà Lucien Joseph Édouard 1860-1909, alumne J Massenet al conservatori, que quedà segon al Premi de Roma de Composició del 1879 i primer el 1880 amb l’escena lírica Fingal La collaboració entre tots dos germans era tan intensa que a partir del 1881 firmaren les seves obres amb el psedònim de Paul-Lucien Hillemacher, sense que es pugui esbrinar quina és la feina de l’un i de l’altre Les seves obres més…

Com a investigador, centrà la seva activitat en l’estudi de la història de Pollença Collaborà en diferents revistes especialitzades, com Lluc i el BSAL ,itambé en la premsa local de Pollença, com Atalaia i El Gall Entre la seva bibliografia cal destacar “Informacions dels llibres de consensus Arxiu Diocesà de Mallorca s XVI-XVII”, BSAL 1972 “L’atac del corsari Dragut a la vila de Pollença l’any 1550”, BSAL 1973 “Guillemona de Pollença reina de Tuni història o llegenda”, BSAL 1976 “La Història no comença avui La qüestió regionalista a…

Creada, segons la llegenda, pel cavaller germànic Christian Rosenkreuz —segle XV—, hom no en divulgà l’existència fins a la primeria del segle XVII, amb el llibre Fama Fraternitatis RC Pocs anys després, una obra satírica titulada Chymische Hochzeit Christiani Rosenkreuz —sembla que escrita pel teòleg protestant JV Andreä—, que feia befa dels cercles ocultistes, contribuí, però, a fer-la conèixer Dins la mateixa centúria els ocultistes s’aplegaren sota la invocació de Rosenkreuz, amb el propòsit d’intervenir pacíficament i secretament en el món, per assolir-hi la pau i una…

Probablement visità Còrdova el 863 en missió diplomàtica prop de l’emir Muhammad, en nom de Carles II el Calb, i aconseguí d’emportar-se les suposades relíquies de sant Vicenç, retingudes a Saragossa La llegenda el fa franc i usurpador del comtat de Barcelona en perjudici de Guifré I el Pelós, i aquest hauria recuperat el comtat després de matar-lo Tot fa creure, però, que fou un home del país, potser emparentat amb Guifré, i que tant el seu ascens al govern dels comtats pirinencs potser des de la mort del comte i marquès Sunifred el 848 com la seva substitució a l’inici del…