Resultats de la cerca
Es mostren 942 resultats
Pauline Viardot
Música
Mezzosoprano i compositora francesa, filla del tenor i compositor sevillà Manuel García.
Inicià els estudis de piano a quatre anys i rebé una amplíssima formació pianística amb M Vega, Meysernberg i, ocasionalment, amb F Liszt, a més de classes de composició i contrapunt d’A Reicha Finalment dirigí la seva carrera vers el cant, que estudià principalment amb els seus pares El 1839 debutà a Londres amb el paper de Desdèmona en l' Otello de G Rossini, i el mateix any fou contractada al Théâtre-Italien per l’empresari Louis Viardot, amb qui es casà dos anys després Entre els seus triomfs més importants hi ha l’estrena de Le prophète , de G Meyerbeer, i les seves interpretacions de…
Oscar Hammerstein
Música
Productor, llibretista i editor nord-americà.
Nét d’un empresari operístic d’origen alemany, començà a exercir com a director d’escena a Nova York i escriví textos per a espectacles de Broadway Fou guionista i autor de moltes lletres de cançons per a films i obres de teatre musical Es convertí en un dels autors més importants de teatre musical als Estats Units, i entre els seus collaboradors hi hagué Jerome Kern i George Gershwin Escriví, entre d’altres, el guió i la lletra de les cançons de nombrosos musicals, com Wildflower V Youmans 1923, Rose Marie R Friml 1924, Showboat J Kern 1927, Oklahoma R Rodgers 1943, South…
Santa Maria de Caldes (la Vall de Boí)
Art romànic
La primera referència històrica d’aquest santuari de la vall de Boí és de l’any 1191, en què els esposos Pere de Girbeta i Arsenda, amb llur fill i la muller d’aquest Anglesa, concediren en almoina a Sancte Marie Calleis tot el que posseïen en un capmàs d’Àneu, per a la remissió de llurs ànimes i les dels seus pares Al segle XIV l’església de Santa Maria de Caldes era regida per un sacerdot que tenia el títol d"’abat” Així consta en la visita papal del 1373, en què ho era Pere de Perves Segles després consta que fou un centre de beneficència de la mitra d’Urgell i que s’hi reunien els…
Sant Cristòfor de Vallfogona (la Pobla de Lillet)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfor, avui perduda, fou consagrada l’any 985 pel bisbe Salla d’Urgell a precs del comte Oliba i la seva muller Ermengarda, i els habitants del lloc de Vallfogona Sant Cristòfor era advocada també als sants Susanna i Nazari i l’església conservava les relíquies del tres sants sunt reliquie in ipsa ecclesia Sci Christofori et S Susanne et Sci Nazarii Situada prop de Falgars els seus límits eren la Serra d’Od, el Catllaràs, Fontanelles i la serra de Falgars El bisbe establí una sagrera i un cementiri a trenta passes a l’entorn de l’església i en confirmà tots els béns…
Michèle Morgan
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Debutà com a secundària el 1936 i el seu primer paper protagonista fou a Griboulle 1937, de Marc Allegret Després de Remorques 1941, de Jean Gremillon, el 1942 anà a Hollywood, on actuà, sense gaire èxit, a Joan of Paris 1942, de Robert Stevenson Passage to Marseille 1944, de Michael Curtiz, i The Chase 1946, d’Arthur Ripley Aquest any tornà a França, on assolí el seu èxit més remarcable a La symphonie pastorale 1946, de Jean Delannoy, que li valgué ser premiada a Canes Posteriorment rodà, entre d’altres, The Fallen Idol 1948, de Carol Reed Les orgueilleux 1953, d’Yves Allegret Marguerite…
Rosalyn Yalow
Física
Física nuclear nord-americana de nom de soltera Rosalyn Sussman.
Graduada el 1941 al Hunter College de la Universitat de Nova York Intentà prosseguir els estudis de física en una altra universitat, però la seva sollicitud fou rebutjada per la seva condició de dona i esdevingé secretària del bioquímic Rudolf Schoenheimer a la Universitat de Columbia Posteriorment passà a la Universitat d’Illinois, on amplià estudis de física, es casà amb el físic Aaron Yalow 1943 i obtingué el doctorat 1945 Més endavant s’incorporà al Veterans Hospital de Bronx Nova York, on fou cap de servei de medicina nuclear Juntament amb Solomon Berson publicà treballs importants sobre…
Guillermo Mordillo
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic argentí.
Format a l’Escuela de Dibujantes de Buenos Aires, començà fent illustracions de llibres infantils i dibuix publicitari, i el 1952 fundà un estudi d’animació, molt inspirat per Walt Disney Després de viure al Perú 1955-60, anà als Estats Units, on treballà per a la Paramount en sèries de dibuixos animats Establert a París 1966-83, canvià el grafisme i el dibuix publicitari pel dibuix humorístic a la premsa Les seves característiques tires còmiques sense paraules, d’un humor sense connotacions polítiques ni ideològiques, colors brillants i traç arrodonit i sovint protagonitzades per animals, li…
Santa Maria d’Alguaire
Art romànic
Aquesta església fou la capella del castell d’Alguaire, seu d’una comanda hospitalera des del 1186 A partir de mitjan segle XIII es convertí en el temple del castell convent de monges santjoanistes d’Alguaire L’any 1227 Berenguer de Porqueres deixà a la casa hospitalera d’Alguaire i a Beate Marie de Algaira diversos béns abans de partir de pelegrinatge a Santiago de Compostella L’any 1250, els hospitalers d’Alguaire cediren el castell a les monges hospitaleres de la comanda de Cervera, que deixaren el seu primitiu estatge i es traslladaren a viure a Alguaire Aquesta fundació va…
Encarna Sant-Celoni i Verger
Encarna Sant-Celoni i Verger
Arx. E. Sant-Celoni
Literatura catalana
Poeta, narradora i traductora.
Ha conreat la poesia amb Sènia de petits vicis 1989, Arran de pantomima 1991, Dèria i fallera 1996 i Sediments d’albaina i maregassa 2002, i la narrativa amb Dotze contes i una nota necrològica 1985, Siamangorina 1986, premi Joanot Martorell de Gandia 1985, Numen entre els escacs 1987, premi 25 d’Abril de Benissa, Al cor, la quimereta 2002, Guarda’t dels jocs del destí 2005, premi Vila de Puçol de narrativa 2004 i Vestals de Roma 2018 És autora de l’antologia Eròtiques i despentinades Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona 2008, amb illustracions de Maria Montes Ha…
Castell de Peracamps (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell de Peracamps, amb la torre, de robusts murs, mig partida L Prat El castell o torre de Peracamps és inclòs al llogaret del mateix nom, agregat de Llobera de Solsonès, situat al cantó sud-oriental del terme municipal, enlairat de cara a la Segarra, i a una altitud de 831 m Des de la fortificació, bastida al cim d’una petita elevació, hom domina tota una àmplia plana de conreus i boscs Mapa 329M781 Situació 31TCG705418 Per anar a Peracamps des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà fins a l’Hostal Nou punt quilomètric 16,500 D’aquest lloc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
