Situació
Una vista de les ruïnes del castell de Peracamps, amb la torre, de robusts murs, mig partida.
L. Prat
El castell o torre de Peracamps és inclòs al llogaret del mateix nom, agregat de Llobera de Solsonès, situat al cantó sud-oriental del terme municipal, enlairat de cara a la Segarra, i a una altitud de 831 m. Des de la fortificació, bastida al cim d’una petita elevació, hom domina tota una àmplia plana de conreus i boscs.
Mapa: 329M781. Situació: 31TCG705418.
Per anar a Peracamps des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà fins a l’Hostal Nou (punt quilomètric 16,500). D’aquest lloc, a mà dreta de la carretera, bo i venint de Solsona, surten tres camins. Per tal d’anar a Peracamps cal seguir el central, durant 3,500 km, i deixar, a mà dreta, després de fer 1 km del trajecte, un trencall que porta a les cases Secanella i Montraveta. (JBM)
Història
La primera referència documental existent sobre aquest castell la dóna el testament de Bonfill, senyor de Peracamps, de l’any 1042. Entre altres disposicions, deixava el castell de Peracamps a la seva muller Amaltruda; passava, havent mort ella, a algun de llurs fills. L’any 1067, Amaltruda el donà al seu fill Arnau, però en un testament del 1072 encara consta Amaltruda com a senyora de Peracamps. L’any 1084, l’esmentat Arnau cedí la meitat del castell i de l’església de Peracamps a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell; uns anys després, el 1089, Amaltruda, al seu testament, confirmava la donació que l’any 1067 n’havia fet al seu fill Arnau. Finalment, al testament del mateix Arnau (1091) es concretà que els seus pares havien comprat l’alou de Peracamps i la meitat de les seves esglésies a Ramon Sanç i a Gunedell.
Força posteriorment, l’any 1447, sabem que el castell i la baronia de Peracamps foren comprats per la confraria la?cal de la Mare de Déu dels Colls de la vila de Sant Llorenç de Morunys a Ramon Altarriba, senyor d’Oliana (Alt Urgell). (RPA)
Donació del castell i l’església de Peracamps (28 de març de 1084)
Arnau Bonfill dóna a Santa Maria de la Seu d’Urgell el castell de Peracamps amb l’església de Santa Maria del mateix lloc.
"In Christi nomine et salvatoris nostri. Ego Arnallus Bonifilii nulli suadentis ingenio vel cogentis imperio, sed propria mea bona voluntate, donator suum domino Deo et Sancte Marie Sedis Urgelli eiusque cannonice de meo alodio proprio quem habeo in comitatu Urgelli, idest mediaetatem de ipso kastro quod nuncupatur Paracampos, et cum medietate ecclesie Sancte Marie que ibidem est sita, et cum sacrariis que ibi habeo et habere debeo, cum domibus et terris, et vineis et cum suarum vineale, et cum suo petrale, cum silvis et garricis, et fontibus cum fontalibus, et cum totis boschis qui ad hoc pertinent, cum exiis et regressiis eorum. Et advenit mihi ipse alaudis per donacionem mee matris, sive per qualescumque voces. Et affrontat kastrum iam dictum cum suis pertinentiis, a parte orientis in terminum qui est inter Lobera et Paracampos quem dicunt ad ipsam Sechanelam. Et de meridie afrontat in ipso Vime, vel in termino qui est inter Paracamps et Lobera. Et de occiduo, in ipso rivo qui discurrit inter kastrum de Mirave et de Paracamps. De parte vero circi afrontat in domum Sancte Marie voccata de Monte de Betre, et descendit usque in rivum de Guanag. Quantum iste afrontaciones includunt et undique ambiunt, sicut superius resonatur, exceptus ipsum mansum de Altemiro quem Sancte Marie Celsone dedi, aliud totum quod ibi habeo vel habere debeo, ab integro dono domino Deo et Sancte Marie supra scripte Sedis, propter remedium anime mee, meique genitoris et genitricis. Sed eo modo, ut ego donator teneam dum vixerim, et donem cannonice porcum preciatum unum solidum per unum quemque annum. Hec ego omnia de meo iure trado ab integro in potestate Sancte Marie iam Sedis, ad opus proprietatem cannonice ipsius in perpetuum habenda et possidenda; quod si ego donator aut ullus homo vel femina de posteritate vel de propinquitate nostra, aut aliqua magna vel parva aut qualiscumque persona contra hanc scripturam donacionis ad inrumpendum venerit, non hoc valeat vindicare quod requirit sed componat in duplo cum omni sua melioracione. Et in antea ista carta donacionis firma et stabilis semper permaneat. Facta est ista donacionis carta .Vo. kalendis aprelis, anno .XXo. .IIII°. regnante Philipo franchorum rege. Sig + num Arnalli Bonifilii, qui istam cartam donacionis fieri iussi et firmavi, et testes ibi firmare rogavi. Sig + num Bernardi Seniofredi. Sig + num Arnalli Companii. Sig + num Reimundi Bernardi, levitae. Petrus sacricusto (s. man.). Miro sacer (s. man.). Miro archilevita. Arnallus chanonicus (s. man.). Berengarius clericus rogatus scripsi in prefato diet et an (s. man.) no."
Pergamí original: Arxiu Diocesà de Solsona, pergs., núm. 231, Peracamps 4.
Joan Serra i Vilaró: Los señores de Portell, pàgs. 31-32.
Traducció
"En nom de Crist, salvador nostre. Jo Arnau Bonfill, sense el manament ni la instigació de ningú, ans per la meva pròpia i bona voluntat, sóc donador a Déu, Nostre Senyor, i a Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva canònica, de l’alou propi que tinc al comtat d’Urgell, és a dir: la meitat del castell que ara en diuen Peracamps, la meitat de l’església de Santa Maria, aixecada en aquell indret, els sagrers que hi tinc i he de tenir, cases, terres, vinyes i vinyars, el pedregar, les arbredes i garrigues, les fonts i les seves aigües, així com tots els boscos que li pertanyen, i amb les entrades i sortides de tot el conjunt. Aquest alou el vaig obtenir per donació de la meva mare i per altres motius. Limita l’esmentat castell amb les seves pertinences, per la part de llevant amb el terme que hi ha entre Llobera i Peracamps, i que en diuen La Secanella i per la banda de migdia amb El Vim i el terme que divideix Peracamps i Llobera; a ponent amb el riu que discorre entre el castell de Miravé i el de Peracamps, i al nord amb la Casa de Santa Maria, anomenada de Torredenegó, tot baixant cap el riu de Sanaüja. Així, tot el que inclouen aquestes afrontacions, tal com més amunt s’ha especificat, a excepció del mas d’Altemir que ja vaig oferir a l’església de Santa Maria de Solsona, tot el conjunt restant, doncs, que posseeixo i he de posseir, el dono íntegrament a Déu, Nostre Senyor, i a la referida Santa Maria de la Seu, per a remei de la meva ànima, la del meu pare i la de la meva mare, amb les condicions següents: que jo, el donador, en disposi mentre visqui i doni, anualment, a la canònica, un porc valorat en un sou. Traspasso, íntegrament, el dret sobre totes les coses assenyalades, o la potestat de Santa Maria de la Seu, perquè la canònica tingui i posseeixi la propietat de manera perpètua; així, si jo, el propi donador, o qualsevol home o dona, descendents o familiars nostres, o bé altra persona, tant de condició elevada com plebea, s’atrevís a anar en contra d’aquesta escriptura de donació, que no pugui reclamar el que pretén, ans satisfaci el doble i tota la seva millora. I, a partir d’ara, que aquesta carta de donació romangui ferma i estable per sempre més.
Feta la carta de donació, a cinc de les calendes d’abril, de l’any vint-itres del regnat de Felip, rei dels francs.
Signatura d’Arnau Bonfill, qui manà que es redactés aquest document de donació, el va signar i va pregar als testimonis que el signessin. Signatures de Bernat Sunifred, Arnau Company, Ramon Bernat, levita, Pere, sagristà, Miró, sacerdot, Miró, arxilevita i Arnau, canonge. Jo, Berenguer, clergue, rogatari, ho vaig escriure l’esmentat dia i any."
(Traducció: Joan Josep Busqueta i Riu)
Castell
Planta, a escala 1:200, de la torre, de planta rectangular.
J. Segués
El castell de Peracamps, com la majoria de castells de vers l’any 1000, era format bàsicament per una torre i, segurament, per algunes dependències annexes, clos tot això dins un possible mur.
Actualment, a Peracamps només es conserva bé la part de ponent de la torre, de planta rectangular. Això no obstant, podem saber que la longitud d’aquest edifici era de 9,80 m i la seva amplada de 6,80 m. Les parets són molt gruixudes; a la part baixa, el mur de migjorn fa 2,10 m i el de ponent 2,30 m; resta, per tant, un espai interior que té n?més una amplada de 2,35 m. Al primer pis, situat uns 8 m damunt el nivell del sòl, les parets de la torre s’aprimen uns 10 cm. En aquest mateix nivell, hom pot veure que hi havia la porta, situada al costat meridional. Uns 5 m més amunt, coincidint amb un segon pis, hi ha un altre estrenyiment del mur, aquest cop d’uns 30 cm. La torre té actualment una alçada total d’uns 17 m, la qual es deu aproximar molt a l’original.
L’única paret que resta sencera és la de ponent; de les parets de tramuntana i de migjorn només se n’ha conservat una part. Els angles d’aquests murs són fets amb pedres grosses (30 × 40 cm, 30 × 80 cm, etc.) i ben treballades. La resta de la paret és formada, però, amb pedres més aviat petites (15 × 25 cm) i poc treballades, només lleugerament escalabornades. En alguns llocs —per exemple, al primer pis—, aquestes pedres són col·locades d’una manera gairebé vertical, una mica, però, inclinades, de tal manera que formen una mena d’opus spicatum matusser. Cal dir que segurament tot l’edifici devia ésser arrebossat. El morter de calç que uneix els carreus i que és part del reble que omple els murs és mitjanament dur.
A l’exterior de les parets conservades hom pot veure nombrosos forats, que possiblement eren destinats a suportar les bastides.
De la porta, situada, com hem dit, a la paret meridional, resta ben poca cosa: una llosa que feia de llindar i la part baixa del muntant de ponent.
L’edifici, després de l’enfonsament de la seva part oriental, degué ésser reaprofitat, car hom veu restes d’un cobert de lloses al nivell de la porta. Així mateix, modernament, s’ha fet un esvoranc a la part baixa del mur de ponent.
Veiem, especialment a llevant i a migjorn de la torre, a terra, vestigis de possibles construccions, segurament relacionades amb aquest edifici. Així mateix, a l’angle nord-occidental de la torre, hi ha un dipòsit cavat a la roca, que fa 2,30 m de llarg i 1,30 m d’ample i que té una profunditat d’uns 100 cm.
La datació d’aquesta torre és problemàtica. Malgrat el relatiu buit documental, creiem que per la seva situació i, sobretot, per les característiques del seu aparell constructiu (amb certes semblances amb el de la torre primitiva d’Ardèvol) pot ésser datada vers l’any 1000 i potser —és només una hipòtesi— cal situar-la, cronològicament, en una etapa anterior a la difusió de les torres de planta circular, la qual, ben cert, a Catalunya ja es produí abans del canvi de mil·lenni. (JBM)
Bibliografia
- Manuel Riu i Riu: El Archivo de la Cofradía de Nuestra Señora des Colls, conservado en el Museo municipal de San Lorenzo de Morunys (prov. Lérida), “Biblioteconomia”, any VII, núm. 25, Barcelona 1950, pàgs. 147-153.
- Joan Serra i Vilaró: Los señores de Portell, patria de san Ramón, descendientes de los vizcondes de Cardona, Barcelona 1958.
- Cebrià Baraut i Obiols: Els documents, dels anys 1036-1050, de l’Arxiu Capitular de La Seu d’Urgell, “Urgellia”, vol. V, la Seu d’Urgell 1982, pàgs. 7-158.
- Manuel Segret i Riu i M. Assumpta Roig i Torrentó: Altar dels Colls. Història de la confraria. Iconografia, Sant Llorenç de Morunys 1984. (RPA)