Resultats de la cerca
Es mostren 2718 resultats
Sant Joan Samora (Sant Llorenç d’Hortons)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església situada al costat de la masia anomenada “La Casa Gran” ECSA - J Todó Església situada al costat de la masia anomenada la Casa Gran Del quilòmetre 21, 9 de la carretera de Martorell a Capellades, a uns 6 km de Martorell, surt a mà esquerra una pista que mena a la capella en poc més d’1 km Les claus es poden demanar a cal Quico, al veïnat de Sant Joan Samora JCR-LICS Mapa 36-16420 Situació 31TDF055919 Història Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 1080 en una donació que feu Seniofred, clergue, a l’abat Andreu de Sant Cugat Aquest clergue…
Despoblat de Puiforniu (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes d’aquest despoblat, disposades en terrasses en el pendent del puig que li dona nom ECSA - A Roig Puiforniu o Puigforniu és en un dels contraforts de la serra Espina, que baixa cap a ponent al vessant esquerra del Flamicell El turó de Puiforniu és una carena abrupta a la qual només es pot arribar pel costat de ponent Mapa 33-10214 Situació 31TCG335927 Per a accedir-hi cal anar fins a Beranui per una carretera que surt de la Plana de Mont-ros Per una pista que hi ha a l’entrada del poble cal enfilar-se fins a l’últim prat de pastura i d’aquí s’ha de seguir, en…
Sant Lleïr de Pobellà (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Escassos vestigis d’aquesta església situada en un pendent de carena, amb restes d’una necròpoli i habitatges antics ECSA - A Roig La localització de les restes de la capella de Sant Lleïr es fa difícil per la manca de referències al voltant de l’assentament Probablement, però, és situada al capdamunt del barranc del Bosc, a 1 500 m d’altitud, al peu del turó de Sant Quiri, en una suau carena orientada a migdia Mapa 33-10214 Situació 31TCG350948 Per a accedir fins al seu emplaçament s’ha de seguir sempre l’antic camí que portava a Serra Espina, fins a la capçalera del barranc del…
Mare de Déu de Serenyà (Soriguera)
Art romànic
Situació Interior de la nau, cobert de vegetació, que impedeix de veure l’obertura de l’absis ECSA - A Roig Les ruïnes de l’església de Serenyà són situades damunt d’un esperó rocallós, al nord-est del poble d’Arcalís Mapa 33-10214 Situació 31TCG435917 Per a arribar-hi, cal entrar al poble d’Arcalís i seguir un antic camí de bast, a trams empedrat, que surt del costat mateix de l’església parroquial després d’uns 45 minuts de marxa per aquest camí, s’arriba al costat de l’esperó on s’alcen les ruïnes de l’església Per a accedir-hi cal agafar un corriol a mà esquerra que mena directament ARD…
Sant Sebastià de Rial (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Vista de l’interior d’aquesta església, utilitzada com a borda fins a l’actualitat ECSA - A Roig Les ruïnes d’aquesta antiga esglesiola són situades en el lloc conegut com el Rial, al nord del poble de Baén Mapa 33-11252 Situació 31TCG445884 Per a accedir-hi cal agafar la pista de terra que surt a l’entrada del poble de Gerri i s’enfila per sobre del Riu Major passant per Baén i arriba fins a Noves de Segre, al costat de la carretera de la Seu d’Urgell Des de Baén, i seguint la pista costa amunt, s’arriba, just per sota d’una gran casa forestal, a un corriol que cal prendre en…
Sant Cristòfol o Cristau de Vernet (Perpinyà)
Art romànic
Situació Absidiola de l’extrem oriental del mur de migdia de la nau, l’única que es conserva de la seva probable capçalera trevolada V Buron Les restes de l’església de Sant Cristòfol es troben situades al barri perpinyanès de Vernet, prop de la parròquia moderna amb aquesta mateixa advocació, dins concretament d’una propietat particular que pertany a una clínica JBH Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 43’ 1,2” N - Long 2° 53’ 37,2” E Història L’església de Sant Cristòfol figura des de l’any 899 en un precepte de Carles el Simple pel qual concedeix al seu fidel Esteve diversos llocs i…
Santa Maria del Mercadal (Castellnou dels Aspres)
Art romànic
Situació Vista de la façana de migdia des del cementiri ECSA - J Ponsich L’església parroquial de Santa Maria és situada al poble de Castellnou dels Aspres És bastida al costat del recinte fortificat del castell, en el replà on se celebrava el mercat, tal com ho indica el seu nom Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 13,2” N - Long 2° 42’ 16,8” E Història La primera notícia sobre aquesta església és de l’any 1259, en què Guillem de Freixe li llegà 10 diners És documentada repetidament als segles següents El 1359 apareix mencionada com a ecclesia Sancte Marie de Castronovo , però poc…
Sant Sadurní de Bula d’Amunt
Art romànic
Situació Capçalera del temple, amb una acurada decoració llombarda ECSA - JL Valls Aquesta església és situada al poble de Bula d’Amunt, a l’esquerra del Bulès, al sector central del seu recorregut pel terme Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 46,8” N - Long 2° 36’ 51,6” E Hom hi arriba per la carretera D-618, la qual s’embranca a Bulaternera amb la N-116 i remunta la vall del Bulès Història Bula d’Amunt el topònim apareix el 992, Bula i en la seva forma Bula Subirana el 1062 fou incorporat al vescomtat de Vallespir, amb la major part dels Aspres, cap al 990 per bé que pertanyi a la conca de…
Sant Martí de Campelles
Art romànic
Situació Un fragment de mur en el qual hom pot veure encara elements romànics M Pagès L’església de Sant Martí de Campelles es troba situada al centre de la població, on s’arriba per una carretera que surt a mà esquerra de la N-152, abans d’entrar a Ribes de Freser, prop de l’estació Mapa 255M781 Situació 31TDG290831 APF-JAA Història El lloc de Campelles apareix documentat a partir de l’any 918 en una venda que Gamisà i la seva dona Virgília feren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’una casa amb cort i horta en el “ locum que dicitur Engelados … infines de Ville…
Llenguadoc
Llenguadoc La catedral de Sant Pèire, a Montpeller
© Fototeca.cat
Regió del SE d’Occitània que limita al N amb el Lionès, a l’E amb el Delfinat i Provença, al S amb els Països Catalans, al SW amb el País de Foix, a l’W amb Guiena i Gascunya i al NW amb Alvèrnia, i s’estén des del massís de les Corberes, al SW, fins al Roine, a l’E, i des de la mar Mediterrània fins al Massís Central; inclou els departaments d’Aude, Gard, Erau i Losera, i l’Alta Garona (Tolosa).
El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga d’uns 200 km i estreta, que s’eixampla per les valls de l’Aude i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris garrigues que pugen cap a terres altes els Causses al centre, les Corberes al SW, les Cevenes a l’E La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l’Aquitània característiques atlàntiques, amb predomini de clima mediterrani els eqstius són molt secs amb temperatures que arriben a 40°C i els vents són forts tramuntana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina