Resultats de la cerca

Aquesta església, al nord del terme municipal, presideix el petit nucli d’Esblada avui despoblat No ha tingut mai consideració de parròquia, i per aquesta raó no és esmentada en les diferents butlles adreçades a l’església de Tarragona a la segona meitat del segle XII Fou una sufragània tradicional de la parròquia de Santa Maria de Querol El Pla de Vicaries de 1772 la convertien vicaria nutual L’edifici actual és una construcció d’origen romànic, però tan modificat que no pot ser considerat com a tal

Malauradament no s’han conservat notícies documentals d’aquesta església En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Salvador de Toló, consta la capella de Sant Isidre de la masia de “Puigredon”, que figura encara l’any 1904 dins de la mateixa parròquia De l’església de Sant Isidre de Pesquiró només es conserven part del mur sud i l’angle sud-oest, i alguns elements dels altres murs, que permeten veure que era un edifici d’una sola nau, construït amb un aparell de cÀrreu irregular, molt rústec de datació imprecisa

Són poques les notícies conegudes sobre aquest castell Un únic document del segle XI fa referència al castell de Tella, que sembla localitzar-se a la parròquia de Peracalç, al sud-est del terme de l’antic municipi de Montcortès L’any 1071 els marmessors de Ramon Miró donaren a la canònica de Santa Maria i Sant Ermengol de la Seu d’Urgell els alous que tenia al mont Perella, al terme del castell de Tella “ ipso castro que vocatur Tella ”, és a dir, l’església de Sant Llorenç, situada a la parròquia de Peracalç

Es coneixen poques referències d’aquest lloc, que apareix ja des del segle XII com una dependència del terme del castell d’Orcau, el senyor del qual era qui nomenava el batlle de la vila Vers l’any 1526 la rectoria de Soterranya , dins de l’oficialat de Tremp, era unida a la de Puigfalconer i l’obtenia Ramon Serradells El 1758 Sant Serni de Suteraña era parròquia independent l’edifici es trobava en bon estat, encara que la teulada necessitava reparació Actualment depèn de la parròquia de Vilamitjana

Estudià al Seminari de Tortosa, on fou ordenat de prevere 1856 i exercí com a confessor quaresmal en la parròquia de Sant Jaume El 1861 fou promogut a vicari del Reguer Tortosa, i el 1863, a ecònom de la parròquia del Bellestar la Tinença de Benifassà, on prengué possessió 1864 del seu curat El 1887 ocupà el curat de la parròquia de la Sagrada Família de la Vilavella la Plana Baixa, dignitat que conservà fins el 1910, quan es retirà a Tortosa Només publicà Villavieja de Nules y sus aguas termales 1898, la història local del poble des dels seus orígens fins als seus temps Tot i que el 1906 se’…

Aquesta església, parròquia de Flix, és situada al clos antic de la vila L’edifici actual és d’estil gòtic, molt restaurat l’any 1958 Té una sola nau capçada per un absis poligonal i el presbiteri cobert per una volta estrellada El campanar ha estat totalment refet La primera notícia històrica sobre aquesta església és de l’any 1166, en què Gaufred, bisbe de Tortosa, donà l’església de Flix a Sant Pere de Besalú i a Bernat, el seu abat El bisbe es reservà la quarta part dels delmes i exigí que l’abat o el prior li presentessin el capellà de l’església, que ell havia d’aprovar Amb aquesta…

En els seus orígens aquesta església no era més que una capella del terme de Montbui dependent de la parròquia de Santa Maria del castell de Montbui El terme de Montbui és conegut des de l’any 936, en què el prevere Guisenult i Odelda van vendre a Brandor una peça de terra situada al comtat de Manresa, dins el terme de Montbui La parròquia de Santa Maria de Montbui fou erigida al segle X, al mateix moment en què s’aixecà el castell de Montbui La referència més antiga a la capella de Santa Coloma de Montbui es remunta a l’any 1166, data en la qual l’abat de Sant Cugat i Berenguer de Vilalta…

Situada en l’antic terme del castell de Lladurs, fou molt aviat església parroquial, funció que en l’actualitat no conserva S’ha intentat identificar la parròquia de la Vall Infernal “ Valle Infernale ”, que apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb l’església de Sant Julià dels Torrents No obstant això, no sembla que aquesta identificació sigui correcta, ja que l’església dels Torrents és massa lluny de la Vall Infernal, que tampoc no ha estat identificada plenament, però es trobava…

Vallcebollera és una caseria que es troba al sud-est d’Osseja, a la capçalera de la Llavanera La seva església depengué de la parròquia de Sant Pere d’Osseja i, a través d’aquesta, de la canònica de Santa Maria de Lillet És mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere d’Osseja del 2 de novembre de 1219 Segons aquest document, el bisbe de la Seu, Pere de Puigverd, pregat per Berenguer, prepòsit de Santa Maria de Lillet, subjectà la parròquia de Sant Pere amb les seves sufragànies Sant Feliu de Vallcebollera i Sant Hilari del Puig, a Santa Maria de Lillet, a…

Situada dins l’antic terme del castell d’Oló Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que ha conservat fins ara La seva dependència anà lligada a les vicissituds del castell primerament depengué dels senyors del castell, la família Oló, després de la canònica de l’Estany i posteriorment de les Dignitats Reials El lloc és documentat des del 889, el castell des del 930 i l’església apareix esmentada el 999, quan es feu una deixa per a la seva dedicació, mentre que el 1077 se’n documenta una altra amb la mateixa finalitat El 1166 n’apareix una altra per a l’obra La parròquia apareix…