Resultats de la cerca
Es mostren 1996 resultats
Centre de Cultura Tradicional — Museu Escolar de Puçol
Museu
Museologia
Institució cultural i pedagògica creada el 1968 a la partida de Puçol (Elx, Baix Vinalopó).
El centre fou creat a instància d’un collectiu de mestres sensibilitzats per l’estudi i la difusió dels oficis i tradicions del Camp d’Elx Aplega una destacada collecció de fons etnogràfics i està concebuda com a eina de coneixement de l’entorn i d’educació en valors a partir del patrimoni, on els propis escolars porten a terme tasques d’investigació, estudi i difusió del llegat cultural illicità El 2009 la UNESCO l’inclogué en el Registre de Pràctiques Excellents en Matèria de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial
esquadra
Militar
Partida de paisans armats filipistes actius al Principat de Catalunya durant la guerra de Successió.
No tenien una organització sistemàtica ni gaire relació entre ells Ajudaven l’exèrcit al marge del comandament polític, vigilant passos i camins i fent de guies i d’espies de les tropes regulars S'anaren dissolent el mateix 1714
Sīstān
Regió
Territori fronterer a cavall de l’Iran i l’Afganistan, constituït per una depressió desèrtica entre els llacs Daryācheh-ye Sīstān (Hamun) i Gaud-e Zirräh, aquest d’aigües salobres.
Durant l’estació plujosa és inundat pràcticament per les aigües del Helmanḏ Rōḏ, que desguassa al Daryācheh-ye Sīstān L’estació eixuta i els forts vents estivals l’anomenat “vent dels vint dies” el dessequen gairebé tot La humitat, però, és suficient per a alguns conreus cereals, sèsam, cotó, tabac La població es dedica al pasturatge nòmada i a l’agricultura Antiga Drangiana , ha pres el nom medieval Sakastān i modern Sigistan , Sīstān dels invasors escites o saka escita el 128 Formà part de l’imperi sassànida i, des del segle VII, de l’islàmic Nucli important de la resistència kharigita…
punta des Patró
Talaiot
Jaciment arqueològic
Santuari talaiòtic del terme municipal de Santa Margalida (Mallorca).
És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa Els treballs d’excavació, iniciats l’any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s’accedia des d’una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d’altura, que devia ser un element essencial de l’activitat cultural del santuari L’ús d’aquesta estructura es datà al s II aC, però n'existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al s IV aC, i hi ha indicis de l’ocupació del lloc des del s VI…
magnetoresistència gegant
Física
Efecte mecanicoquàntic observat en estructures formades per capes fines alternes de materials ferromagnètics i no magnètics, consistent en una reducció significativa (de l’ordre del 10%) de la resistència elèctrica quan el material és sotmès a un camp magnètic.
En absència del camp magnètic, la direcció de la magnetització de les capes ferromagnètiques veïnes és antiparallela, a causa del feble acoblament antiferromagnètic entre elles, resultant en una alta resistència al pas d’electrons o forats amb qualsevol orientació de l’spin Per contra, quan s’aplica un camp magnètic, la magnetització de les diferents capes ferromagnètiques tendeix a alinear-se i es redueix la resistència al pas del corrent Aquest efecte és a la base de desenvolupaments tecnològics com ara certes memòries magnètiques usades en aparells informàtics i de reproducció de música, i…
el Llorito
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Llorito) del municipi de Tarragona, al N de la ciutat, prop del cim d’un turó.
El prevere tarragoní Pere Mir en patrocinà la construcció en honor d’una imatge que adquirí a Itàlia en el curs d’una visita a l’arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 1533-58, que no residí mai a la diòcesi El santuari donà nom a una partida del terme anomenada fins aleshores les Morisques El 1740 els propietaris la cediren a la mitra sota la prelatura de Pere de Copons, i el 1780 l’arquebisbe Joaquín Santiyán féu ampliar la capella i hi féu bastir una casa d’esbarjo a prop Casa i santuari foren derruïts el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís La imatge, perduda…
dòmino
Jocs
Joc practicat amb 28 fitxes rectangulars, dividides en dues parts iguals, cadascuna de les quals porta marcats de 0 a 6 punts, tenint en compte totes les combinacions possibles des del doble blanc (zero punts) fins al doble sis.
El joc consisteix a anar collocant, després de repartides entre els jugadors, les fitxes per torn i d’una en una tot formant una filera, ja sigui en un extrem o en l’altre, de tal manera, però, que les parts de les fitxes que es toquen tinguin el mateix nombre de punts Quan un jugador no té la fitxa adequada li passa el torn guanya el joc aquell jugador que resta abans sense fitxes Si el número que figura a la part externa de la fitxa de cada extrem és el mateix i han estat jugades les set fitxes que el porten, la partida no pot continuar i hom diu que s’ha tancat el joc en…
Alain Jacquet
Pintura
Pintor francès.
Estudià arquitectura, però es dedicà a la pintura, que aprengué de manera autodidacte Als anys seixanta formà part del grup d’artistes vinculats al neofigurativisme Influït per l’ art pop dels EUA, feu la seva primera exposició el 1961 El 1962 causà impacte la sèrie de pintures que anomenà genèricament camouflages , en les quals l’augment i la superposició d’imatges obtingudes mitjançant procediments fotogràfics dificulten el reconeixement dels objectes representats Seguí una pauta semblant per a crear la seva obra més celebrada, el Déjeuner sur l’herbe 1964, a partir de l’obra homònima d’…
Museu de la Valltorta

Entrada al Museu de la Valltorta
© Museu de la Valltorta / Generalitat Valenciana
Museu
Museu inaugurat al desembre del 1994 per la Generalitat Valenciana, al municipi de Tírig (Alt Maestrat), que vetlla per la conservació, l’estudi i la divulgació del patrimoni cultural i natural del barranc de la Valltorta, paratge on es concentren destacats valors i on es troba una extraordinària mostra d’art rupestre valencià.
En concret, a la Valltorta hom coneix 21 abrics amb mostres de pintura prehistòrica, amb representacions de figures humanes i animals de gran interès, com les escenes de caça de la cova dels Cavalls o les representacions d’homes amb arcs de les coves del Civil El museu, de nova planta, és a la partida del pla de l’Om, a 500 m del barranc Disposa de serveis tècnics laboratoris, magatzem, biblioteca, sales de treball, un àmbit d’exposicions temporals i quatre sales d’exposició permanent, on es mostren testimonis del poblament prehistòric al País Valencià, així com l’entorn cultural…
Fortalesa de Picamoixons o de Rocabruna (Valls)
Art romànic
Les notícies documentals sobre aquest castell són molt escasses El lloc de Picamoixons era conegut al segle XII amb el nom de Rocabruna L’arquebisbe Guillem de Torroja i el comte-rei Alfons I donaren aquest territori a Pere de Vilagrassa i la seva muller per tal que edifiquessin una fortalesa i hi establissin una població, segons consta en un document datat el dia 16 de desembre de l’any 1171 El comte i l’arquebisbe es reservaren la potestat de la fortalesa que Pere de Vilagrassa construiria a Rocabruna No es pot descartar la hipòtesi que la fortificació bastida per Pere de Vilagrassa a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina