Resultats de la cerca

Hom l’obté per reacció de la dimetilamina amb àcid fòrmic És emprada com a solvent de líquids i gasos i en la formilació de composts orgànics Irrita la pell, els ulls i les mucoses

Llurs representats són dolicocèfals o mesocèfals, de talla petita, pell groguenca o bruna, cabells molt cresps, llavis carnosos però no eversos, orelles molt petites mancades de lòbul, curvatura vertebral a la regió sacrolumbar i esteatopígia

El mollusc contagiós , o Molluscum contagiosum , és un trastorn infecciós d’origen víric caracteritzat per l’aparició a la pell d’unes petites lesions sobre elevades, agrupades o disseminades, que remeten espontàniament L’agent etiològic del trastorn és un virus que actualment no té una denominació específica, però que, pel caràcter microscòpic, és classificat dins la família de les Poxviridae El contagi es produeix per contacte directe amb les lesions cutànies, sovint en el transcurs de les relacions sexuals, o bé per mitjà d’objectes o elements contaminats, com ara roba íntima…

L’ hipoderma , anomenat també teixit cellular subcutani o subcutis , és la capa més profunda de la pell, la qual uneix als teixits subjacents Aquesta unió és laxa i permet el lliscament de la pell sobre els òrgans que recobreix L’hipoderma no es diferencia clarament del derma, i la transició és gairebé imperceptible, continuada amb feixos de fibres collàgenes i fibres elàstiques El gruix de l’hipoderma varia molt d’una persona a una altra i també depèn de les diverses zones del cos Hom considera que no n’hi ha en algunes àrees de pell, com ara les…

La cianosi és un signe que consisteix en una coloració blavosa de la pell i les mucoses que es presenta quan la sang que circula pels capillars conté una quantitat relativament elevada d’hemoglobina reduïda, és a dir, hemoglobina sense oxigenar L’hemoglobina, la substància transportadora de l’oxigen, és un pigment que canvia de color segons si es combina o no amb O 2 Per tant, en condicions normals, la sang arterial, que conté una gran proporció d’hemoglobina oxigenada, és de color vermell intens, mentre que la sang venosa, una gran part de l’hemoglobina de la qual és reduïda,…

La hiperhidrosi consisteix en la producció excessiva de suor, bé localitzada en una zona, com ara els palmells, o generalitzada en tot el cos L’alteració se sol iniciar en la pubertat i pot persistir alguns anys En general, millora cap a vint-i-cinc anys La hiperhidrosi generalitzada és deguda a una activitat desmesurada de les glàndules sudorípares, sovint generada per una alteració dels mecanismes de regulació de la temperatura corporal, de causa desconeguda De vegades, després d’un accés febril ocasionat per alguna malaltia, la sudoració es manté dies o mesos després que l’afecció causal…

Els seus representants són predominantment dolicocèfals, de talla poc superior a la mitjana 1,67-1,69 m, de pell de color de xocolata, relativament clara, de cos rabassut i nas ample i de prognatisme moderat

És deguda a uns àcars, Sarcoptes scabiei i Shominis , i la localització típica és en els plecs interdigitals i axillars, bé que pot presentar-se per tota la pell La higiene és la principal mesura profilàctica

Pot aparèixer sense lesions manifestes de la pell i constitueix l' alopècia essencial , molt rara L' alopècia secundària sobrevé com a conseqüència d’algunes malalties contagioses pneumònia contagiosa del cavall, caquèxia i distomatosi dels ovins, etc

Professor de dermatologia a l’hospital Saint-Louis de París, fou un dels iniciadors de l’estudi histològic de les malalties de la pell i féu treballs importants sobre la sarcoïdosi malaltia de Besnier-Boeck-Schaumann