Resultats de la cerca

Els antílops tenen en comú les formes elegants i generalment esveltes, les dimensions petites o mitjanes i el tipus de vida que menen Les potes són llargues i primes, i acaben en dits fins protegits per peülles El coll és allargat Tenen banyes persistents, de tipus cavicorne, ben desenvolupades en els mascles i més petites o absents en les femelles Són de costums preferentment nocturns El dimorfisme sexual és, en general, acusat Viuen en regions desèrtiques, estepes i sabanes, sovint en grups de diversos individus Algunes espècies habiten l’Àsia, però la gran majoria habita l’…

Les potes anteriors són curtes i dèbils, i l’animal les empra per a agafar l’aliment les posteriors són llargues i fortes, adaptades al salt, a la defensa, i serveixen de suport a l’animal juntament amb la cua, que és llarga i musculada El cap és relativament petit, i les orelles, llargues i punxegudes el dentat és monofiodòntic A l’abdomen les femelles tenen el marsupi o bossa marsupial, ampla i profunda, dins la qual hi ha les glàndules mamàries en nombre de quatre El període de gestació dura de 30 a 40 dies, i els nounats, prematurs, que atenyen uns 20 mm de longitud, acaben…

Les seves dimensions varien des de les d’un borinot 6 cm a les d’una oreneta 22 cm El cap és petit, proveït d’un bec de forma i dimensions variables, però sempre prim i molt sovint llarg Tenen una llengua molt llarga, bífida i protràctil, que es prolonga cap endarrere i s’enrotlla al voltant del crani Les potes, molt curtes i fràgils, amb les quals no poden peonar, són el suport d’unes ungles llargues i corbades, que els serveixen per a arrapar-se als objectes El plomatge és format per plomes petites, semblants a escates iridescents que reflecteixen la llum i mostren tota una…

La imatge dels flamencs Phoenicopterus ruber aixecant el vol permet visualitzar alguns dels seus trets característics, principalment el color negre de sota les ales, que tant els caracteritza Xavier Ferrer L’ordre dels fenicopteriformes Phoenicopteriformes es confon a les terres catalanes amb l’única espècie present als estanys salats de l’Europa mediterrània el flamenc El flamenc és l’ocell d’aspecte més inusual que trobem a l’avifauna paleàrtica les potes i el coll són proporcionalment més llargs que en cap altra espècie, i els mantenen estirats en volar i s’hi afegeix l’…

L’os bru Ursus arctos és inconfusible per les seves grans dimensions, ja que és el més gran dels carnívors dels Països Catalans Té el cap fort, amb orelles amb borrissol i de contorn arrodonit, pèl llarg i espès, cua curta, potes grosses, plantes dels peus i les mans nues i cinc dits a totes les extremitats Té les molars carnisseres a penes diferenciades i és habitual que perdi les primeres molars José M Cerezo L’os bru ibèric és un carnívor de grans dimensions els mascles poden arribar a superar els 300 kg de pes La longitud del cos cap inclòs és de 150-200 cm, la de la cua…

Morfologia La bívia tridàctila Chalcides chalcides , que es troba en localitats disperses del N dels Països Catalans, presenta un dibuix longitudinal ratllat en tons bruns Javier Andrada Aquesta bívia pot arribar a mesurar 48 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua, però sovint és més petita fins a 21 cm pertanyen al cap i al tronc les femelles són més grosses que els mascles El seu tronc és molt allargat i serpentiforme, cilíndric El seu cap és petit, amb musell curt i arrodonit les potes són molt menudes, només amb tres dits, i la cua s’afina ràpidament i acaba en una…

El martinet ros Ardeola ralloides té el cos rodanxó i el coll ample, i en la seva volada sorprèn l’envergadura de les ales i la seva sobtada semblança a l’esplugabous Bubulcus ibis i el martinet blanc Egretta garzetta , amb els quals, posat a terra, no el confondríem gràcies al color del dors Noteu el color blau i negre del bec i el rosat de les potes en aquest exemplar en plomatge nupcial, del delta de l’Ebre la resta de l’any, les potes són típicament verdoses Xavier Ruiz Als Països Catalans és un ocell estival, regular però no freqüent durant la migració…

La polla pintada Porzana porzana és un petit ocell d’aiguamoll no sobrepassa 23 cm, característic pel seu plomatge bru tacat de blanc, pel bec groc i curt, amb la base vermella i pel color verdós de les potes De costums crepusculars, espantadissa i migradora, es fa difícil de veure, igual que la seva espècie més pròxima, la picardona Porzana pusilla , més petita ateny solament 18 cm, amb el bec verdós i les potes de color rosat brut Ramon Torres Els costums amagadissos i esquerps d’aquesta espècie, que viu als canyissars i entre la vegetació litoral, fan de mal…

Els tallarols són de mida petita, entre 12-15 cm, tenen el bec fi, recte, les potes relativament llargues, la cua llarga i rectangular a la punta, les ales llargues fins més enllà de la base de la cua i el plomatge poc vistós i diferent segons el sexe Inclou nombroses espècies, onze de les quals habiten normalment als Països Catalans, on són sedentàries Nien a la vegetació baixa o en arbusts a tocar el sòl El tallarol emmascarat S hortensis , comú en alzinars, horts, conreus de tarongers i oliveres, presenta un típic plomall negre fins a sota els ulls El tallarol gros S borin , de plomatge…

Segons llur origen les escates poden ésser epidèrmiques i dèrmiques Les escates epidèrmiques , o còrnies, es formen a partir de la capa germinativa de l’epidermis Els peixos actuals no en tenen, i en els amfibis són molt rares En els rèptils n'hi ha de dos tipus els ofidis i els saures tenen escates aplanades, imbricades i amb muda completa, i els quelonis i els cocodrils tenen escates independents, collocades una al costat de l’altra i sense mudes En aquests animals les escates noves neixen a sota de les velles i formen veritables piles, i les de més enfora es van gastant a poc a poc Els…