Resultats de la cerca
Es mostren 2229 resultats
Josep Mauri i Esteve
Música
Compositor, director, violinista i pedagog valencià, descendent d’una família de músics valencians que s’establiren a Cuba a partir del 1856.
Des de molt jove actuà als teatres de Cuba i del Perú on treballaven els seus pares A l’Havana aprofundí els estudis de violí, piano i composició amb Manuel Úbeda Amb només quinze anys tocava com a violinista al Teatro Tacón, i aviat començà a compondre sarsueles i petites obres comicomusicals A partir del 1881 desenvolupà una important carrera com a concertista de violí que el dugué a Espanya i a països com Guatemala, Colòmbia, Puerto Rico, Nicaragua i Mèxic Tingué un gran interès en l’organització de bandes a Cuba, i creà alguns centres per a l’ensenyament musical, com el Conservatori Mauri…
dogma
Cristianisme
Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església, mitjançant el magisteri ordinari universal o una definició solemne, com a revelada per Déu.
Com a tal, és objecte de fe divina i catòlica, i comporta, doncs, obligatorietat eclesiàstica i canònica La teologia tradicional distingeix entre dogmes generals veritats fonamentals del cristianisme, que cal creure explícitament per a assolir la salvació, i dogmes especials articles de fe, que reclamen només un assentiment implícit D’altra banda, hom distingeix els dogmes pròpiament dits misteris en sentit estricte, coneguts només per revelació dels que són assequibles a la raó, tot i que l’esforç de raonabilitat és present també respecte als primers El concepte de dogma no es…
platós
Transports
Rem molt ample que és emprat com a timó en els caros, perquè la construcció d’aquestes embarcacions no permet de portar timó pròpiament dit.
arna
Entomologia
Nom aplicat a diversos insectes l’acció dels quals és més o menys comparable a la de les arnes pròpiament dites: «arnen» roba, paper, etc.
abocat | abocada
Enologia
Dit del vi que deixa a la boca un començament de gust dolç; constitueix una classe intermèdia entre el vi sec i el pròpiament dolç.
Té densitats gairebé normals, de manera que és el sabor, i no les mesures densimètriques, el que posa de manifest la presència de sucres Això és cert especialment en el cas dels vins abocats naturals, és a dir, dels obtinguts sense addició de most i d’antiferments, ja que aleshores el sucre residual no fermentat és sobretot levulosa, la qual, pel seu poder edulcorant molt superior al de la glucosa, afecta el sabor amb modificacions mínimes de la densitat La concentració de sucres en els vins abocats oscilla entre 5 i 20 grams per litre A quantitats de sucre iguals la dolçor és…
catacresi
Figura per la qual un mot que designa pròpiament un objecte és emprat per a designar-ne un altre que hi té una certa analogia.
dieta mediterrània
Alimentació
Patró alimentari característic de diversos països de la conca mediterrània amb cert caràcter ancestral.
Representa un model alimentari molt saludable, ja que té unes taxes de morbiditat per malalties cròniques més baixes i una esperança de vida més elevada que les d’altres regions Durant la dècada del 1960 es podien trobar algunes característiques comunes que la distingien, com l’abundància d’aliments derivats del blat i altres cereals, i fruita, verdura i hortalisses, llegum i fruita seca la utilització de l’oli d’oliva com a principal font de greix un consum moderat de peix, productes lactis i ous el consum de petites quantitats de carn, i l’aportació de vi durant els àpats Al…
art hindú
Art
Art desenvolupat al servei de la religió hindú.
Bé que geogràficament se situa a l’Índia, no pot ésser considerat pròpiament com a art indi És un art utilitari i de finalitat religiosa, on el procés de creació de l’artista, que s’expressa per mitjà d’un codi preestablert, ve a ésser un acte ritual Les primeres manifestacions d’art hindú apareixen al s IV, i tenen el moment culminant amb la dinastia gupta Els santuaris excavats a la roca són d’estructura inspirada en la dels búdics els més importants són els d’Ellorā i Bādāmi s VII Els temples comprenen una cella i un mandapa , o gran sala columnària, i tenen cobertes…
tuba

Tuba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Trompeta de l’antiga Roma que consisteix en un tub metàl·lic recte, d’entre 1 m i 1,5 m de llargària, fet generalment de bronze i acabat en un pavelló.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, de la família de les trompetes naturals amb broquet El so era generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que era recollida per un broquet de metall, d’os o d’ivori El tub acústic, de conicitat moderada, tenia una secció d’1 cm prop de l’embocadura i acabava en un pavelló de 2,5 cm aproximadament Probablement d’origen etrusc, produïa un so que els autors de l’època descrivien com a ronc i terrorífic Fou usada com a instrument militar per a indicar els moviments de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina