Resultats de la cerca
Es mostren 920 resultats
Primavera Àrab
Història
Nom que rep la sèrie de revoltes antigovernamentals que tingueren lloc en diversos estats arabomusulmans durant l’any 2011.
La primera de les revoltes tingué lloc a Tunísia S’inicià com una protesta contra l’atur i les restriccions polítiques Arran de la mort d’un jove manifestant per la policia, adquirí grans dimensions i acabà amb l’enderrocament del règim presidit per Zine al-Abidine Ben ‘Alī al gener del 2011 Des d’aleshores se succeïren els aixecaments populars antigovernamentals en diversos d'aquests països, tots ells dominats per règims laics autoritaris o obertament dictatorials Destacaren sobretot els d’Egipte i Líbia, estats en què, després de dures pugnes, els manifestants aconseguiren la caiguda dels…
Nanquín
Ciutat
Capital del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est.
Situada a la vora dreta del Iang-Tsé , a l’oest de Xangai Construïda com a ciutat imperial pels mings, envoltada de muralles, destruïdes en gran part el 1864, ofereix actualment un ampli exemple de l’adaptació de l’arquitectura xinesa a les necessitats modernes És un important nus ferroviari i un port actiu Hi ha refineria de petroli, indústries tèxtils, químiques, de fertilitzants, de tractors, de plàstics i alimentàries Posseeix un important observatori astronòmic L’antiga ciutat de Giuling , construïda fa uns 2500 anys, era situada a l’actual emplaçament de Nanquín, i durant la dinastia…
Institut del Teatre
Teatre
Dansa i ball
Educació
Nom adoptat per l’antiga Escola Catalana d’Art Dramàtic a partir del 1939.
Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el substituí en el…
Carta Municipal de Barcelona
Dret administratiu
Document que institueix el règim especial del municipi de Barcelona.
En la seva forma original, atorgada per una llei del 1957 amb text del 1960, no era una carta, per tal com fou elaborada i aplicada sense intervenció ciutadana i no concedia una major autonomia al municipi Introduïa un alcalde gerent nomenat pel cap d’estat i una mena de govern per comissió comissió executiva Atesa l’absència d’un sistema democràtic, el consell en ple tenia únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense eficàcia pràctica La Carta Municipal fou un èxit polític de JM de Porcioles, el qual aportà l’exigència de planificació, l’establiment de juntes de…
guerra de Líbia
Conflicte armat desenvolupat a Líbia el 2011 i que comportà la caiguda del règim de Gaddafi.
Al març del 2011, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà dues resolucions La 1970 obria una investigació per crims contra la humanitat comesos per la violenta repressió exercida per les forces militars del govern presidit per Moammar al-Gaddafi sobre els ciutadans que es manifestaven pacíficament en demanda de llibertats i democràcia i posteriorment, la Resolució 1973, del 17 de març, que permetia la intervenció militar estrangera per establir l’exclusió aèria de Líbia amb l’objectiu de protegir la població civil d’atacs de les forces governamentals La resolució acusava el…
Juan Vicente Gómez Chacón
Política
Militar i polític veneçolà.
Fill d’un terratinent, quan morí el seu pare 1883 n'heretà l’administració dels béns i les terres L’any 1886 conegué Cipriano Castro , als partidaris del qual s’uní l’any 1892 en esclatar la Revolución Legalista, que enfrontava els reformistes de Raimundo Andueza, partidaris d’un règim presidencialista, i els constitucionalistes del president Joaquín Crespo Arran de la derrota dels reformistes, visqué exiliat a Colòmbia fins el 1899 Aquest any, Castro reprengué l’ofensiva contra el Govern, aleshores molt afeblit, i Gómez encapçalà com a general les tropes insurgents Establert el nou règim,…
Lansana Conté
Política
Militar i polític guineà.
Es formà en acadèmies militars de les antigues colònies franceses de Costa d’Ivori i del Senegal, i el 1955 s’allistà a l’exèrcit francès, amb el qual lluità a la guerra d’Algèria 1957 Integrat després de la independència 1958 a l’exèrcit de Guinea, el 1971 en fou nomenat capità en reconeixement a la seva actuació per a impedir un intent d’enderrocar Ahmed Sekou Touré l’any anterior El 1975 fou promogut a adjunt del cap d’estat major i els anys següents participà en algunes missions internacionals Diputat de l’oficialista Partit Democràtic de Guinea 1980, després de la mort de Sékou Touré…
Mercat de les Flors
Teatre
Centre d’arts escèniques creat per l’Ajuntament de Barcelona, inaugurat com a teatre estable el 1985.
Té la seu al Palau de l’Agricultura de Montjuïc, edifici noucentista construït amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929 a la ciutat Adaptat de forma provisional, el 1983, per a l’escenificació de Carmen de Peter Brook, fou rehabilitat per a acollir-hi espectacles de dansa, teatre i música, amb tres sales Maria Aurèlia Capmany, Ovidi Montllor i, per a obres de petit format, Sebastià Gasch La Sala Ovidi Montllor té l’origen en l’anomenat Espai B, contigu a l’edifici central i que fou incorporat el 1990, que s’enderrocà i es construí en el seu lloc l’edifici de l’Institut del…
Museu d’Art Modern Jaume Morera
Museu
Museu de Lleida, inaugurat el 1917.
Fou fundat amb el nom de Museu d’Art de Lleida a partir de les colleccions del pintor Jaume Morera , que en fou el principal impulsor, de les obres procedents dels pensionats de la Diputació de Lleida i de diversos dipòsits dels museus estatals D’aquests primers fons, a banda dels del fundador destaquen obres de Xavier Gosé, Baldomer Gili i Roig, Miquel Viladrich, Marià Fortuny, Leandre Cristòfol, Carlos de Haes, Francisco Pradilla, Jenaro Pérez Villaamil, Enric Simonet, Agustin Lhardy, Eduardo Rosales, Melai del Polo i algunes d’atribuïdes a Rembrandt i a d’altres pintors holandesos En l’…
element d’una òrbita

Cinc elements d’una òrbita planetària del sistema solar (a,c/a/i/Ώ,w)
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels paràmetres que determinen les característiques de l’òrbita d’un astre i la seva disposició en l’espai, com també la posició de l’astre sobre aquesta òrbita.
Són determinats mitjançant l’observació astronòmica En el cas dels planetes i cometes periòdics, que segueixen òrbites ellíptiques al voltant del Sol, els elements de l’òrbita són sis dos elements que determinen la forma i grandària de l’ellipse orbital semieix major a i excentricitat e = c/a dos que especifiquen l’orientació de l’òrbita en l’espai inclinació i del pla orbital respecte al pla de l’eclíptica i longitud eclíptica ς del node ascendent N , que és l’angle determinat sobre l’eclíptica des del punt vernal fins el node ascendent un element que dóna l’orientació de l’òrbita en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina