Resultats de la cerca
Es mostren 2060 resultats
cafè concert
Música
Terme derivat del francès café-concert i que es refereix a un cafè o restaurant on tenen lloc espectacles diversos, des de música fins a dansa.
Tot i que és una institució típicament francesa, cal cercar els seus orígens a Anglaterra, i concretament als Pleasure Gardens londinencs, que, ja al segle XVII, oferien beguda, música i espectacles d’entreteniment variats També a París hi havia tradició d’artistes que actuaven als cafès, antecedent dels cafés-chantants , nascuts durant el darrer terç del segle XVIII, com ara el Café d’Apollon, el Café des Muses o el Cadran-Bleu, que es multiplicaren durant els anys de la Revolució En aquests locals es presentaven espectacles d’entreteniment i també se celebraven sessions de divulgació i…
a fortiori
Lògica
Raonament que infereix, de la veritat d’una proposició, la d’una altra, quan per a la segona hi ha les mateixes raons que per a la primera i altres d’addicionals.
ficció legal
Dret
Tècnica jurídica que consisteix a atribuir legalment a determinades persones o coses una qualitat o una condició que no tenen per tal de poder atorgar-los per raons d’equitat uns efectes determinats.
Així, per exemple, el dret civil estableix la ficció de considerar nat el fill concebut a tots els efectes que li siguin favorables, i el dret internacional estableix la de l'extraterritorialitat
suite
Música
Composició instrumental formada per una successió de diverses peces -normalment, de característiques contrastades però en la mateixa tonalitat- concebuda per a ser interpretada íntegrament i en l’ordre donat.
El terme es feu habitual al final del segle XVII, i durant tot el Barroc designà un conjunt de moviments usualment de dansa, en especial per a instrument solista o grup de cambra Un esquema ordenat de quatre danses fixes esdevingué el nucli de la suite estandarditzada del segle XVIII allemande , courante , sarabanda i giga Algunes d’aquestes danses podien ser duplicades o incloure doubles variacions double Tanmateix, s’hi podien afegir moviments introductoris d’estructura molt diversa intrada , fantasia, obertura, toccata , preludi, simfonia i danses addicionals -anomenades…
Dubrovnik

Aspecte de la localitat de Dubrovnik
CC0
Ciutat
Ciutat de Croàcia, a la costa dàlmata.
Important centre turístic i comercial per mitjà del seu port Acadèmia naval i aeroport internacional Dubrovnik és el nom serbocroat de la ciutat que en català ha estat tradicionalment coneguda amb el nom llatí de Ragusa Fundada pels supervivents eslaus de l’antiga Epidaurus i per un grup de pròfugs romans al començament del segle VII, s’organitzà en república Tenia el llatí com a llengua administrativa i l’eslau per a la vida privada Esdevingué un port comercial de gran categoria Ja al segle XII era centre d’importació i exportació, relacionat amb les ciutats balcàniques i amb les de la…
bretxa digital
Sociologia
Desigualtat provocada per l’adveniment de l’anomenada societat de la informació entre els grups de població que tenen accés a internet i a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i els que no en tenen.
Gran part de la població mundial continua exclosa de l’accés a les TIC, i actualment constitueix un dels indicadors de desigualtat tant en el pla internacional com en l’interior d’una mateixa societat En aprofundir en la idea de bretxa digital es poden distingir, si més no, dos moments fonamentals que comporten dues nocions substancialment distintes Al principi, el concepte de bretxa digital és més pròpiament tecnològic i econòmic La primera bretxa es donà en el moment que es començaren a implantar aquestes tecnologies i el problema residia a assegurar que les connexions s’estenguessin i es…
Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles
CEE
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat prevere 1951, el 1953 es llicencià en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca, i del 1951 al 1967 fou rector i arxipreste de Tavernes de la Valldigna la Safor Traslladat aquest any a la parròquia de Sant Ferran València, hi exercí de conseller de la Joventut Obrera Cristiana JOC i de responsable de la formació dels diaques, i posteriorment fou delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar Nomenat bisbe de Tortosa 1969, hi celebrà un sínode diocesà 1989 Membre destacat de la Conferència Episcopal Espanyola CEE, formà part de la Comissió…
cinema occità
Cinematografia
Cinema realitzat al País d’Oc.
Bé que des de l’inici del cinema la terra occitana —per la seva lluminositat i la diversitat del paisatge, així com també per raons econòmiques— apareix sovint en diversos films el primer dels quals fou el dels germans Lumière L’entrée d’un train en gare de La Ciotat , 1896, hom no pot parlar de l’existència d’un veritable cinema occità fins el 1960, data a partir de la qual diversos realitzadors, seguint el mateix impuls de renaixement que anima la poesia i la cançó occitanes, es proposen la tasca de crear una producció cinematogràfica autòctona que reflecteixi tota la…
Disputa de l’ase
Literatura catalana
Filosofia
Religió
Obra escrita per Anselm Turmeda a Tunis en 1417-18 segons el model d’un apòleg iraquià del segle X.
Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab Està escrita en forma de diàleg Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic, especialment contra franciscans i dominicans, i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el…
,
Santa Maria de Tagamanent

Exterior de l’església de Santa Maria de Tagamanent (Vallès Oriental)
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), enlairada sobre el turó de Tagamanent.
Restaurada el 1986, apareix documentada des del 1009 El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la cedí al monestir de Santa Fe de Conques perquè hi fundés un monestir Aquest, per raons desconegudes, no es fundà, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina