Resultats de la cerca
Es mostren 2138 resultats
Els monuments romànics del Ripollès
Art romànic
Arquitectura civil i militar Mapa del Ripollès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall - J Vigué Mentre alguns dels edificis eclesiàstics del Ripollès, realitzats durant els segles IX-XIII i encara conservats, poden ésser inclosos entre les obres arquitectòniques més importants de Catalunya, els edificis civils i militars potser són menys espectaculars Evidentment, això no vol pas dir que no es fessin construccions en aquella època, sinó més aviat que, desgraciadament, de la major part resta ben poca cosa alguna paret mig…
Rudolf Beer
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i bibliògraf austríac.
Fou director de la Biblioteca Imperial de Viena Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà diversos estudis de manuscrits hispànics Lex Romana Wisigothorum de Lleó, 1887 Hand-schriftenschätze Spaniens , ‘Tresors manuscrits d’Espanya’, 1894 Després d’estudiar el mestre Renall de Barcelona 1887, féu un treball important sobre els manuscrits de Ripoll 1907-08 traducció catalana de Pere Barnils, 1910-11, on estudià críticament per primera vegada la figura de l’abat Oliba Deixà incomplet un catàleg dels manuscrits de Ripoll conservats a l…
Santa Maria d’Alpens
Situada dins l’antic terme del castell de la Guàrdia de Ripoll Des dels seus inicis degué ser parròquia, categoria que conserva encara actualment L’església és documentada l’any 1074, quan el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a la parròquia de Santa Maria d’Alpens de Pintos L’edifici, molt reformat des del segle XVI, fou pràcticament renovat del tot el segle XVIII, a partir de l’any 1708, durant la Primera Guerra Carlina 1833-1840 L’església fou cremada i posteriorment restaurada El temple actual no sembla conservar res de l’edificació antiga
Ava
Història
Comtessa de Cerdanya i de Besalú.
Muller de Miró II de Cerdanya , mare de Sunifred II de Cerdanya-Besalú , de Guifré II de Besalú , d’ Oliba I de Cerdanya-Besalú i de Miró II de Besalú , bisbe de Girona, i àvia d’ Oliba , abat de Ripoll i bisbe de Vic En morir el seu marit 927 governà els comtats com a tutora dels seus fills, encara menors El 941, ja actuaven plegats mare i fills, i, l’any següent, Sunifred operà tot sol La seva actuació ha deixat constància en moltes donacions fetes a diversos centres eclesiàstics Cuixà 941, 953, 962, Ripoll, Elna 962 i Camprodon 944
Santa Eulàlia de Viladonja (les Llosses)
Art romànic
La parròquia de Santa Eulàlia de Viladonja era una de les quatre parròquies, juntament amb Sant Feliu d’Estiula i Sant Esteve de la Riba, del bisbat de Vic, i Sant Llorenç de Corrubí, sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, que formaven l’antic municipi de Sant Esteve de la Riba, creat l’any 1830 i que l’any 1860 passà a anomenar-se Viladonja, fins a l’any 1974 que fou annexat al de les Llosses Les quatre parròquies pertanyien al monestir de Ripoll L’esment més antic, conegut, del lloc és el de l’any 975, quan Aga cedí al monestir de Ripoll la vila rural de “ Doneia…
Santa Maria de Palau (Gurb)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, al mur de la qual encara és visible una part important del parament romànic M Anglada Amb el nom de Palau —capella de Palau, serrat de Palau, Comella de Palau, Vilar de Palau, etc— és conegut encara avui un sector extremer del municipi de Gurb, situat vora el riu Ter, allí on el riu capgira la seva orientació de nord a sud per prendre la de llevant Allí, al fons del pla, es troba l’església prop de la confluència del riu Ter amb el Gurri i en un apèndix que el gran terme municipal de Gurb forma entre els municipis de Masies de Voltregà i Manlleu…
Crònica de Sant Víctor de Marsella
Historiografia catalana
També coneguda amb el nom d’Annales Massilienses o Chronicon Massiliense, és una obra manuscrita amb notícies diverses sobre el monestir de Sant Víctor de Marsella i d’altra índole, que abraça des del s. XI fins al s. XVI.
Desenvolupament enciclopèdic En origen, aquest cronicó es trobava en l’esmentat cenobi i pertanyia a la família Rivipullense , ja que Sant Víctor de Marsella regí des del 1071, aproximadament, fins al 1172 el monestir de Santa Maria de Ripoll De fet, el cronicó fou redactat originàriament a Ripoll el 1055, i també allí li foren adjuntades notícies d’alguns òbits dels abats Poc després, enriquit amb una gran quantitat de notes annalístiques, el 1168 fou dut a Marsella A partir d’aquí fou continuat fins el 1543 amb notícies relatives a la Provença Actualment es conserva a la Biblioteca…
Sant Esteve de Lluç (Santa Llocaia)
Art romànic
Lluç és un llogaret situat al nord-est de Santa Llocaia, prop del límit amb Er i Sallagosa, al sud del coll de Lluç L’església del lloc havia tingut consideració de parròquia fins a la Revolució Francesa Fou una dependència del monestir de Ripoll L’any 888, el comte Guifré el Pelós, havent edificat el cenobi de Santa Maria de Ripoll, li donà com a dotació, entre altres béns, la villa de Lluç i els seus termes i adjacències Guifré l’havia comprat a un tal Sesenand, que la tenia gràcies a un precepte reial Un precepte del rei carolingi Lotari del 982, donat a precs de…
Isidor Vargas Hernández
Futbol sala
Jugador de futbol sala conegut com Isi.
Ala pivot, formà part de l’Agrupació Esportiva Centelles, la Unió Esportiva Futbol Sala Manlleu i l’Escola Futbol Sala Ripoll Amb aquest últim club guanyà dues Lligues catalanes, tres Supercopes i dues Copes de Catalunya, i participà en la Copa d’Europa de la UEFS A partir del 2004 formà part de la selecció catalana i n’arribà a ser el capità Participà en dos Campionats d’Europa 2004, 2006, en el darrer dels quals aconseguí el subcampionat, en dues Copes de les Nacions i en una Copa del Món 2007 Es retirà el 2009, si bé posteriorment continuà fent de jugador entrenador a l’EFS…
Castell de la Guàrdia (les Llosses)
Art romànic
Aquest castell es trobava en la part del comtat d’Osona que passà als comtes de Cerdanya i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú El terme del castell comprenia les antigues parròquies que formen part de l’actual terme de les Llosses, a més de la d’Alpens i de la de Sant Pere de Serrallonga, actualment de la comarca d’Osona Les primeres notícies sobre el castell i la família feudatària es troben documentades a partir de l’any 1017, quan un Bernat del castell de Guàrdia signà en el document de constitució del bisbat de Besalú, que féu el comte Bernat Tallaferro per al seu fill Guifré No…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina