Resultats de la cerca

La guarnició de Barcelona, la més important dels Països Catalans, tenia una tradició conservadora i anticatalanista, parcialment transformada arran dels enfrontaments amb Primo de Rivera, que portaren al republicanisme i a la francmaçoneria força militars, entre ells Pérez i Farràs, Frederic Escofet i Vicenç Guarner L’aixecament militar del 1936 va tenir el suport de la majoria de l’oficialitat de guarnició a Barcelona, però ja s’havia consolidat un grup de republicans, minoritari però significatiu Així, a l’estiu del 1936, a la colpista Unión Militar Española UME, els militars republicans…

Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana Casada 1968 amb el periodista Xavier Dalfó , fou directora 1971-83 de la revista Canigó Destacà també com a articulista a la premsa en català Avui , Diari de Barcelona , El Temps , Serra d’Or , El Periódico de Catalunya Collaborà en alguns volums collectius Dona i societat a la Catalunya actual , 1978 La seva obra, tant…

Vida i obra Feu estudis de lletres i després de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i a la política, en les files del republicanisme federal Actiu catalanista des de molt jove, inicià la seva trajectòria com a periodista dins el moviment de la Renaixença, i es vinculà sobretot a les iniciatives de Francesc Pelai Briz fou redactor dels primers anys del Calendari Català 1867 i 1868 i secretari de redacció de la primera època de Lo Gai Saber  1868-69, en què, a més, feu collaboracions literàries remarcables hi traduí Lo cíclop d’Eurípides i Calendau de Mistral També collaborà, entre…

Els anys del franquisme Durant el franquisme, en foren presidents Fèlix Millet fins el 1967 i Pau Riera i Sala fins el 1978 Ateses les condicions de persecució de la llengua i la cultura catalanes d’aquesta etapa, fou creada sota la fórmula jurídica de societat civil i, després d’una cauta i lenta captació de socis, l’entitat s’installà al palau Dalmases del carrer de Montcada, on acollí i subvencionà l’ Institut d’Estudis Catalans , l’ Obra del Ballet Popular , l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , els Estudis Universitaris Catalans i el Secretariat dels Orfeons de Catalunya Pel desembre…

Pot ésser també de solidaritat, que es planteja com a suport a d’altres treballadors sancionats o en vaga, i també política, quan les reivindicacions depassen l’àmbit laboral i tendeixen a una transformació de la societat Si la vaga és declarada simultàniament a totes les indústries d’un lloc o d’uns quants s’anomena vaga general A vegades pren formes especials, com la vaga de zel , que consisteix en una aplicació rigorosa del reglament, i la vaga de braços caiguts , quan hom fa l’aturada sense abandonar el lloc de treball La reacció dels poders públics davant les vagues fou…

El 1904, Norbert Font i Sagué publicà els primers resultats de les recerques que havia realitzat sobre el Sàhara, partint de la costa atlàntica, per conèixer-ne el sòl, la vegetació, l’existència, o no, d’aigües subterrànies, etc Els anys 1920 i durant les dècades següents, amb els germans Rubió i Tudurí al capdavant, un grup de joves, dalt d’un camió amb la bandera catalana voleiant, travessaren el desert del Sàhara, de nord a sud, des d’Algèria fins al Níger Unió euroafricana proposta del 1959 La travessia es traduí en dibuixos, aquarelles, reportatges, novelles “africanes” i, també,…

Vida i obra El 1883 ingressà a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona i, simultàniament, a la Universitat de Barcelona per estudiar ciències físiques i matemàtiques i, el 1884, a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Es doctorà 1888 a Madrid en ciències exactes i guanyà el premi en els Jocs Florals amb un estudi sobre el sepulcre romà de Favara Adscrit al Centre Escolar Catalanista, on havia ingressat el 1886, fou elegit director 1888-89 de la secció d’Escoles Especials i president 1889-90 Com a polític, fou cofundador 1901 de la Lliga Regionalista, diputat 1907-10 a Corts per…

Vaga, Terrassa, 1911 AT El moviment obrer va sortir considerablement debilitat de la repressió governamental contra l’anarquisme del final del segle XIX A partir d’aquí s’anà refent a mesura que assimilava nous postulats organitzatius i doctrinals Durant el primer terç del segle XX es passà d’un obrerisme de caràcter societari sense cohesió organitzativa, en què destacava la incapacitat tant del sindicalisme reformista com del socialista, a un sindicalisme de masses, socialment revolucionari, que lluitava per superar les tradicionals dificultats d’…

El règim franquista que, a meitat dels anys cinquanta, havia mostrat símptomes de debilitat, va refermar-se amb l’anomenat “miracle econòmic espanyol” Tanmateix, els efectes d’una nova orientació en la seva política econòmica, desenvolupats durant els “feliços seixanta”, es conjugaren amb profunds canvis en la mentalitat de la societat La manifestació progressiva d’una crisi d’autoritat en els àmbits de la vida social, laboral i familiar va tenir efectes inoportuns per a l’estabilitat política de la dictadura Les autoritats franquistes, conscients d’aquest fenomen, feien esforços per a…

Fill de miner, treballà de jove com a peó a mines de Biscaia El 1905 anà a França i a Algèria Des d’aquí començà a collaborar a Tierra y Libertad de Barcelona, on arribà l’agost del 1914 Aviat destacà com orador de l’Ateneu Sindicalista i com a organitzador sindical S’alineà amb els anarquistes purs i ingressà en el grup editor de Tierra y Libertad Participà en el Congrés Internacional de la Pau Ferrol 1915, d’on sorgiren els primers intents reorganitzadors de la CNT en l’àmbit espanyol, i intervingué en la preparació de la vaga revolucionària d’agost del 1917 Des del 1915 collaborà també a…