Resultats de la cerca

L’objecte de l’etnografia és de fornir a l' etnologia les dades necessàries per a conèixer la cultura d’un grup humà específic L’etnografia contempla les maneres de viure, les tècniques, les institucions i els costums dels pobles i té cura de descriure-ho amb precisió i sense sotmetre-ho a anàlisi ni aventurar interpretacions L’etnografia, com a ciència, és relativament moderna En un principi, l’etnòleg se servia del material que li fornien els conqueridors, els viatgers, els aventurers i els missioners Entre aquests informadors cal fer esment de Fernández de Oviedo, Bartolomé de Las Casas,…

En la clas sificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons També són anomenades trompes wagnerianes o tubes trompa, perquè participen de les característiques d’ambdós instruments El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, que és recollida per un broquet metàllic, de trompa, que pot separar-se del cos de l’instrument El tub acústic és metàllic, de perforació ampla i conicitat progressiva, doblegat en forma ellíptica Acaba en una campana de diàmetre semblant al de la tuba, orientada cap…

Fill del també director Erich Kleiber  Estudià música a Buenos Aires, on la seva família s’havia refugiat el 1935 per enfrontament al règim nazi Quan tornaren a Europa, continuà estudiant música, però alternà la seva formació musical amb estudis de química a Zúric El 1953 debutà com a director d’òpera al Theater am Gärtnerplatz de Múnic Posteriorment es presentà a les òperes de Düsseldorf i Duisburg 1958-64, Zúric 1964-66, Stuttgart 1966-68 i Múnic 1968 Entre 1974 i 1976 dirigí a Bayreuth i al Teatro alla Scala de Milà, i del 1968 al 1978 fou director invitat de la Staatsoper de Múnic…

S’installà amb la seva família a Barcelona el 1898 Llicenciat a Barcelona 1917 i doctorat a Madrid 1923, fou cap de la secció de psicologia 1919 i director 1927 de l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona 1919 i, amb Strauss i Moragas, fundador del Centre d’Observació Psicològica Infantil La Sageta El 1933 exercí com a professor de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i n’ocupà la primera càtedra de psiquiatria Fins el 1939 fou cap de l’Institut Psicotècnic de Barcelona 1931, director de l’Institut Frenopàtic Pere Mata de Reus 1935 i del manicomi de Sant…

Estudià música a Nova Zelanda i Austràlia abans de traslladar-se a Londres, on amplià la seva formació amb Vera Rózsa El 1969 debutà al Camden Festival amb La donna del lago i inicià una brillant carrera que l’ha dut a cantar als millors teatres d’òpera i festivals del món, amb actuacions estellars al Covent Garden de Londres, el Metropolitan de Nova York i les òperes de París i de Viena, a més dels festivals de Salzburg i de Glyndebourne, entre d’altres Amb un repertori inicialment centrat en les òperes de WA Mozart i R Strauss, posteriorment ha abordat importants personatges d’…

Estudià música a Nova Zelanda i Austràlia abans de traslladar-se a Londres, on amplià la seva formació amb Vera Rózsa El 1969 debutà al Camden Festival amb La donna del lago i inicià una brillant carrera que l’ha dut a cantar als millors teatres d’òpera i festivals del món, amb actuacions estellars al Covent Garden de Londres, el Metropolitan de Nova York i les òperes de París i de Viena, a més dels festivals de Salzburg i de Glyndebourne, entre d’altres Amb un repertori inicialment centrat en les òperes de WA Mozart i R Strauss, posteriorment ha abordat importants personatges d’…

Seu d’una arxidiòcesi des del segle XVI, hi residiren i hi treballaren grans músics Els arxius de la seu s’han conservat, i la seva gran riquesa testimonia la intensa vida musical de la catedral durant l’època renaixentista i barroca Entre els grans mestres de capella cal destacar Gutierre Fernández Hidalgo, Juan de Herrera, José de Cascante i Salvador Romero Els jesuïtes també tingueren un paper important en aquesta vitalitat musical, i empraren la música com un instrument evangelitzador El pare José Dadey 1574-1660 creà la primera escola de música Les guerres d’independència feren minvar la…

Graduat en filosofia a l’ École Normale Supérieure 1879, es doctorà a la Universitat de París 1884, i el 1896 fou nomenat professor titular d’història de la filosofia moderna a la Sorbona, de la qual obtingué la càtedra el 1904 Sobre aquesta matèria publicà diversos llibres, entre els quals la monografia La Philosophie d’Auguste Comte 1900 La seva aportació principal, però, arrenca de La Morale et la Science des Mœurs 1903, en la qual, a partir del que considerà diferències irreductibles en sistemes morals diversos, inicià un estudi aprofundit de les categories de pensament en societats…

Dirigida pel mateix Casals, entre els membres inicials hi havia el mateix Enric Casals com a primer violí, Enric Ainaud com a primer violí adjunt i Bonaventura Dini com a primer violoncel L’orquestra depenia d’un patronat, creat també per Pau Casals, el president del qual era Josep Soldevila El comte de Lavern, Josep Montoliu, Carles Vidal-Quadras, Francesc Cambó, Claudi Sabadell, Jeroni de Moragues, Lluís Guarro i Felip Capdevila completaven la junta de govern, i Joaquim Pena era el secretari general de l’orquestra El seu primer concert tingué lloc al Palau de la Música Catalana el 13 d’…

Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H Wolzogen, el desplegament d’un…