Resultats de la cerca

Infant reial, fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure , legitimat pel rei el 1272, juntament amb el seu germà Pere d'Ayerbe , amb dret a succeir en el tron Rebé com a patrimoni la baronia de Xèrica Es casà amb Elfa Álvarez de Azagra, filla del poderós senyor d’Albarrasí Álvaro Pérez de Azagra Distanciat del rei Pere II, arribà amb ell a un acord el 1283 i li cedí com a garantia Eslida, Suera i Fanzara El 1285 tingué cura de la defensa de la frontera aragonesa davant el perill d’una invasió francesa Tingué un fill, Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra , que el…

El seu fill, Giambattista Cybo , esdevingué papa amb el nom d' Innocenci VIII El fill d’aquest, Franceschetto Cybo , comte d’Anguillara i governador de l’Església, es casà 1487 amb Maddalena de Mèdici, filla de Lorenzo el Magnífic Llur fill, Lorenzo Cybo mort el 1549, comte de Ferentillo, esdevingué marquès de Massa i senyor de Carrara 1520 pel seu enllaç amb Ricciarda Malaspina, i llurs descendents es cognomenaren Cybo-Malaspina El fill d’aquest matrimoni, Alberic I Cybo-Malaspina mort el 1623, fou creat príncep sobirà de Massa i de Carrara A la mort 1790 de la princesa Maria Teresa Cybo-…

El seu nom real era Pietro Trapassi, que hellenitzà El 1729, gràcies al seu predecessor A Zeno, fou nomenat poeta oficial de la cort de l’emperador Carles VI d’Àustria, càrrec que ocupà també sota Maria Teresa i Josep II Autor d’un gran nombre de llibrets d’òpera, que esdevingueren celebèrrims i que foren musicats durant prop d’un segle per la majoria dels compositors Semiramide 1728, Artaserse 1730, La clemenza di Tito 1734, Ipermestra 1744, Il re pastore 1751, etc Drames típics de la Illustració, defensen l’immobilisme social i un cert humanisme bonhomiós, amb intrigues amoroses que es…

Mantingué relacions polítiques amb Herri Batasuna i patí freqüents detencions El 1982 inicià un apropament al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans , que acabà el 1985 amb la incorporació d’IPC al Moviment de Defensa de la Terra D’altra banda, el 1984 una escissió donà lloc al Collectiu Independentista La Nova Falç Tingué vincles estrets amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, els Collectius Obrers en Lluita, l’Associació d’Estudiants Independentistes d’Universitat, Dones Independentistes i els Grups de Defensa de la Llengua El 1987 es dissolgué…

Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen 1662 Mitjançant un casament s’arribà a un arranjament familiar Els Calders el 1689 la…

Les edificacions Com tots els monestirs cistercencs, el conjunt d’edificacions del monestir és centrat per l’església, el claustre i les dependències de la clausura estricta, i continuat per un segon recinte amb l’hostatgeria, cases per als sacerdots i dependències annexes, com el celler i procuradories, tot de grans proporcions i inclòs dintre una muralla en la qual s’obrien tres portals el de Dalt, el de Baix i el de la Muralla la muralla fou desmuntada vers el 1920 Avui les cases del poble ocupen una bona part d’aquest primitiu recinte com es veu encara per arcs i restes inclosos en les…

Sembla que a la línia principal dels Lara pertangué Gonzalo Fernández , comte de Burgos, i el comte de Castella Ferran González Aquesta línia s’extingí amb la mort del comte Garcia II de Castella 1029 a mans dels seus rivals, els Vela Una línia secundària d’aquest llinatge, que des de la darreria del segle X posseí la vila i l' alfoz de Lara, assolí importància política amb Pedro González de Lara mort vers el 1130, amant i privat de la reina Urraca Els seus fills, Manrique Pérez de Lara, Álvaro Pérez de Lara i Nuño Pérez de Lara , durant la minoritat d’Alfons VIII, lluitaren contra els…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films JCamino, Barcelona, Danon Audiovisuel França ARGUMENT JCamino GUIÓ Romà Gubern, Joan Marsé, Nicholas Bernheim, Manuel Gutiérrez Aragón FOTOGRAFIA Hans Burmann Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gil Parrondo, Eduard Arranz-Bravo MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Albert Guinovart SO Ricard Casals, Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Vittorio Gassman Claudio italià, Jacques Penot Ramon Casals, Elizabeth Hurley Emma Stapleton, Jean Rochefort Jordi Casas, Adolfo Marsillach Casimiro Casals, José Luis López Vázquez l’oncle Paco, Sergi Mateu…

Els terciaris regulars han tingut un gran desplegament als Països Catalans sobretot a partir del renovellament religiós del s XIX Destaquen les terciàries carmelitanes de la Caritat carmelitana de la caritat i les dominicanes de l’Anunciata dominicana de l’Anunciata, fundades a Vic el 1826 i el 1856, respectivament les caputxines terciàries de la Mare del Diví Pastor caputxina terciària de la Mare del Diví Pastor, fundades a Ripoll el 1850 les carmelitanes terciàries teresianes de Sant Josep carmelitana teresa de Sant Josep, fundades a Barcelona el 1878 les caputxines terciaries de la Sagrada…

Abans de la reforma de la Setmana Santa, tenia un caràcter extern més solemne amb una certa relació amb el sepulcre de Crist, i hom recorria diverses esglésies per fer la “visita al monument” Consta documentat a Catalunya des del s XIII Acostumava a ésser una escalinata adornada amb flors i ciris i, al capdamunt, una urna en forma de sepulcre, on era dipositada l’eucaristia En algunes esglésies importants consistia en una peça escultòrica especial que només servia per a aquesta ocasió entre els més famosos destaca el del convent de Santa Teresa de Vic, obra de Carles Moretó Cada masia i…