Resultats de la cerca
Es mostren 1941 resultats
central telefònica
Local que conté els equips de commutació necessaris per a la prestació del servei telefònic i on acaben les línies dels abonats, enllaços o circuits interurbans ( commutació
)..
Al seu interior, a més dels equips de commutació, hi ha els equips i serveis subsidiaris repartidors, quadres de força, bateries, grups electrògens, central termofrigorífica, estacions transformadores, etc i, en l’aspecte comercial, les dependències d’atenció al públic i els locutoris Segons que el funcionament sigui totalment automàtic o que calgui accionar-les manualment, les centrals poden ésser automàtiques o manuals , i aquestes, de bateria local o de bateria central Segons el seu emplaçament i les seves funcions en la xarxa general, hom pot classificar una central…
Escola Satírica Valenciana
Designació amb què hom coneix un grup de poetes de la fi del s XV i principi del XVI, residents a València.
Molt vinculats personalment, entre ells hom inclou Bernat Fenollar, Jaume Gassull, Joan Moreno, Pere Martines, Narcís Vinyoles, Joan Escrivà, Francí de Castellví i Baltasar Portell Eren d’extracció burgesa canonges, notaris, metges, menestrals o procedents de la noblesa urbana no gaire important Participaren regularment en els certàmens literaris de l’època i, sovint, elaboraren obres collectives Una bona part de llur producció és de tema religiós Vida de santa Magdalena , de Gassull Lo Passi en cobles , de Bernat Fenollar i Pere Martines, moralitzant Escacs d'Amor , de…
Equip Crònica
La família de Carles IV (múltiple), de l' Equip Crònica
© Fototeca.cat
Equip d’artistes valencià, integrat per Rafael Solbes (València 1942 — 1981), Manuel Valdés (València 1940) i, inicialment, per Joan Antoni Toledo.
Foren els primers practicants del corrent anomenat Crònica de la Realitat, efectivament actiu des del 1965 Els elements del seu art s’iniciaren com una superació ètica de la frivolitat pop i derivaren després —amb una gran brillantor d’imatges— vers formulacions de tipus satíric en què fan conviure elements iconogràfics procedents de la cultura artística històrica i de la contemporània La seva tasca ha tingut una àmplia repercussió Del 1970 al 1981 el grup pintà uns tres-cents llenços aplegats en catorze sèries, els temes centrals de les quals són art i societat, el llenguatge plàstic i l’…
Joan Pich i Pon
Presa de possessió de l’alcaldia de Barcelona de Joan Pich i Pon, a la dreta del coronel Martínez Herrera. Josep Maria Pi i Sunyer llegeix el nomenament (11-1-1935)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Història
Política
Polític republicà.
Lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa Fou l’iniciador del projecte de l’Exposició d’Indústries Elèctriques de Barcelona, i posteriorment, juntament amb Cambó, fou comissari regi de l’Exposició Internacional del 1929 Participà en l’Assemblea Nacional de la Dictadura Fundà els diaris El Día Gráfico i La…
Francesc Jubany i Carreres
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja Fou soldat de la milícia nacional urbana 1811 i fou fet presoner pels francesos al setge de Tarragona Internat a Tournus, hi residí i hi pintà S'installà més tard a Lió el 1827 ja s’hi estava, on féu retrats en miniatura i formà nombrosos alumnes En una curta estada a Barcelona 1838-39, exposà a Llotja, però tornà a Lió, on del 1849 al 1851 presentà obres al Salon local Tornà definitivament a Barcelona el 1851 i guanyà una plaça de professor de pintura de flors a Llotja, càrrec que no arribà a ocupar Bon retratista, excellí també en la natura morta, especialment…
la Crema de Convents
Història
Nom amb el qual és coneguda la bullanga ocorreguda en algunes poblacions catalanes pel juliol del 1835, centrada en l’incendi de residències religioses i en l’assassinat de religiosos.
S'inicià a Reus el 22 de juliol de 1835, com a represàlia per l’assassinat d’uns presoners liberals comès per una partida carlina, capitanejada per un religiós foren incendiats dos convents i foren assassinats uns quants religiosos Al cap de pocs dies, eren incendiats i saquejats els monestirs de Poblet i de Santes Creus, i el convent de recollectes de Riudoms A Barcelona, el dia de Sant Jaume 25 de juliol, una multitud excitada pel fracàs d’una correguda de bous a la plaça de la Barceloneta, incendià els principals convents barcelonins Santa Caterina, Sant Francesc, Sant Josep, Sant Agustí,…
Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya
Història
Organisme de control econòmic de la Generalitat de Catalunya, creat l’11 d’agost de 1936.
N'havia estat un precedent el Consell Consultiu d’Economia de la Generalitat de Catalunya, creat pel març del 1934 i que havia funcionat amb intermitències Tingué la missió de dirigir l’economia catalana i de formalitzar un programa comú de totes les organitzacions polítiques i sindicals Pla de Transformació Socialista del País els seus punts principals eren collectivització de la gran indústria, dels serveis públics i de la gran propietat rural i urbana, control obrer de la banca i de la petita indústria no collectivitzada, intervenció dels establiments abandonats pels…
Hilari Salvadó i Castell
Història
Polític.
Fill de pescadors de la Barceloneta, el 1911 un gran temporal li arrabassà el pare i quatre germans Es dedicà al comerç Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya , fou regidor barceloní, i fou empresonat a causa dels fets d'Octubre Alliberat uns quants mesos més tard, fou membre de la direcció del partit des del 1935 Després de les eleccions del febrer del 1937, ocupà els càrrecs de regidor de governació i cap de la Guàrdia Urbana Nomenat alcalde de Barcelona juliol del 1937 en substitució de Carles Pi i Sunyer , la seva trajectòria fou esforçada i íntegra féu construir…
Francesc Sevillano i Colom
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de València, ingressà poc després al cos d’arxivers de l’estat 1944 Destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a part la seva tasca professional, que es reflecteix en la seva obra Inventario de los pergaminos medievales de monasterios gerundenses 1953, publicà alguns treballs, ben documentats, sobre les cancelleries dels reis Pere III, Alfons el Magnànim, Ferran I i Ferran el Catòlic Sobre temes valencians, escriví Valencia urbana y medieval a través del oficio del mustaçaf 1957 —tesi doctoral—, Bosquejo histórico de Oropesa…
pla de Quart
Contrada de l’Horta de l’Oest, a l’W de la ciutat de València, entre l’Horta estricta a l’esquerra del Túria i Catarroja, al S, el Camp de Túria a l’W i la Foia de Bunyol al NE.
Ocupa 68,25 km 2 Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d’esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà El regadiu és fet amb aigua del Túria límit NE derivada per les séquies de Quart i de Mislata Els turons miocènics de Parentxisa 344 m alt separen en part la conca del Túria de la del barranc d’Aldaia, que aflueix al de Torrent La població, 157 660 h 1986, assoleix la densitat suburbana de 2 310 h/km 2 i en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada ja amb els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina