Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Barcelona, a la Universitat Gregoriana i a l’Ateneu Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic Al Collegi Màxim de Sarrià es llicencià en teologia Exercí de professor al seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca El 1950 fou nomenat auditor de la Rota romana, on arribà a sotsdegà Escriví articles especialitzats sobre matèries canòniques, i dedicà alguns estudis, com ara la tesi doctoral, a les relacions entre el dret canònic i el dret català Personalitat de fort ascendent en els ambients cristians de Barcelona i de tot Catalunya,…

Estudià filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i fou ordenat sacerdot 1954 El 1960 fou nomenat professor de teologia i director de l’institut de recerca ecumènica a la Universitat de Tübingen L’any 1962 fou nomenat peritus pel papa Joan XXIII, i des del concili II del Vaticà —on actuà com a expert— es caracteritzà com a eclesiòleg amb un conjunt d’obres situades en aquell nivell de crítica i interrogació que ha de precedir tot moment d’actualització Les seves obres Die Kirche ‘L’església’, 1967 i  Unfehlbar Eine Anfrage ‘La infallibilitat Un interrogant’, 1970…

El déu es repenja al tronc d’un arbre per on puja un llangardaix

Comportava el celibat i l’obligació del breviari

A vuit anys ja era organista de la seva parròquia Es formà als seminaris de Vic 1954-59 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Parallelament a la seva formació teològica i humanística, continuà els estudis de música El 1967 ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra PIMS, on es graduà en cant gregorià 1970 Posteriorment estudià composició amb A Renzi i orgue amb AM Polcaro, disciplines en les quals es graduà al Conservatori de Bari Durant aquesta època compongué nombrosa música litúrgica per a la Capella Júlia del Vaticà, d’on era organista El 1973 fou nomenat sotsmestre de…

Possiblement fou deixeble de G da Palestrina El 1583 succeí a Bernardino Nanino com a mestre de capella a Sant Lluís dels Francesos a Roma, càrrec que exercí fins el 1591, i a partir d’aquest any i fins al 1594 desenvolupà la mateixa tasca al Collegium Germanicum Fou mestre de la capella privada del duc Giovanni Angelo de Altaemps, però se’n desconeixen les dates Succeí a G da Palestrina com a mestre de la Capella Giulia a Sant Pere del Vaticà entre el 1594 i el 1599, i fou cantor de la Capella Sixtina des del 1599 fins al 1624 Ordenat de sacerdot el 1595, exercí diversos càrrecs…

Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als…

De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal Viatger constant…

Llicenciat en pedagogia 1965, filologia clàssica 1967, teologia 1973 i filologia catalana 1977 Blauet de Lluc 1945, fou ordenat de prevere En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca Des del 1971 residí al País Valencià Fou professor de grec al Collegi Universitari de Castelló i a la Facultat de Filologia de València el 1979 fou professor de català al Collegi Universitari de Castelló 1979 i a l’Escola de Mestres de València 1984-86, dedicat a la didàctica del valencià Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, publicà 1975-77, amb la…

Dominicà 1934 i professor a Nimega des del 1968, sabé unificar l’herència històrica de Tomàs d’Aquino amb un conscienciós estudi dels filòsofs i fenomenòlegs moderns d’actitud personalista Amb Karl Rahner feu de pont —sobretot a través de la revista Concilium , en la fundació de la qual participà— entre la generació dels grans teòlegs que prepararen i orientaren el concili II del Vaticà i els teòlegs més progressius del postconcili A través de la traducció de les seves obres, com és ara Openbaring en Theologie ‘Tempteigs teològics’, 1964-66, Maria moeder van der verlossing ‘Maria…