Resultats de la cerca

Aquest castell fou de primer un domini de la família Cervera Al segle XIII pas sà als Pallars, en feu del rei A l’inici del segle XIV era senyor o castlà del Cogul Bertran de Solanelles, que el 1306 vengué al monestir de Poblet el castell i la vila del Cogul i 360 sous jaquesos de renda, per 16 250 sous jaquesos Malgrat aquesta venda, la jurisdicció superior del Cogul encara restà a mans de la família Pallars, fins que el 1385 el monestir comprà a Jaume Roger de Pallars tota la jurisdicció del Cogul, les Besses i l’Hospital de Riudeset per 16 000 sous jaquesos Al nord-est de la…

Situació Restes de construcció del castell, barrejades amb construccions d’èpoques posteriors F Tur Castell situat a l’anomenat Barri del Castell, al cim d’un turó allargat, de vessants força pronunciats Originàriament restava separat del poble i situat a uns 500 m a migjorn de la població Des del cim del castell s’albira la vall del Fluvià, amb la plana, fins a la mar Mapa 258M781 Situació 31TDG933703 A les restes del castell, aprofitades per a construir-hi diverses cases modernes, s’hi arriba per una pista asfaltada que s’enfila pel vessant de ponent del turó i entra a l’interior del…

Llimiana s’aixeca a 789 m d’altitud dalt d’un cingle des d’on és domina l’embassament dels Terradets De l’antiga vila closa només resten alguns fragments de la muralla a l’angle de ponent El topònim “castell” identifica al sector nord de la vila, el lloc on és devia aixecar la fortalesa, des d’on parteix el carrer del Castell que va al fossar vell Enclavada a l’extrem sud-oriental de la conca de Tremp, Llimiana és debaté als segles X i XI entre els comtes d’Urgell i de Pallars Jussà Ermengol I d’Urgell havia infeudat els castells de Llimiana i Montoliu a Ramon III de Pallars l’any 954 Un…

Aquest castell es trobava situat en el límit del comtat d’Osona amb el de Cerdanya, si bé després passà al comtat de Besalú El seu terme aplegava els termes d’Ogassa i Surroca, una part del de Bruguera i les terres de Saltor i Vidabona tot plegat pràcticament correspon a l’actual terme d’Ogassa Les primeres notícies del terme corresponen als pobles de Saltor i Vidabona, que es documenten a partir de l’any 890 quan el bisbe de Vic, Gotmar, consagrà l’església de Sant Pere de Ripoll, concedí a la parròquia consagrada els delmes i primícies de diverses viles de la vall, entre les quals es…

Les primeres referències d’Arraona com a terme són de final del segle X Amb tot, l’existència del castell no queda demostrada fins a mitjan segle XI, quan el 1049 Bernat Amat dóna a Ramon Seniofred la fortalesa d’Arraona Tot i amb això la propietat degué retornar a Bernat Amat ja que pocs anys després el mateix Bernat el tornarà a vendre de nou a Guillem Bernat i Ermengardis Aquests l’encomanaren a Bernat Amat de Rubí, castlà també del castell de Rubí El 1062 el mateix matrimoni el confià a Arbert Bernat Tot just un any després tornem a trobar Guillem Bernat i Ermengardis encomanant els…

Aquest castell era situat on avui hi ha el poble de Torres de Segre De les antigues construccions no en queda rastre El lloc és esmentat per primera vegada en el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera de 1133, abans, doncs, de la conquesta de Lleida Guillem Dalmau deixà el castell de Torres en alou al seu nét Guillem Segons el discutit document dels Termini antiqui civitatis Ilerde , Torres formava part de l’antic districte de la ciutat de Lleida L’any 1153, Guillem de Cervera donà a Santa Maria de Poblet una terra in termino llerda, in loco ubi dicitur Torres El 1173, el mateix…

Vers el 1080 la família del vescomte de Cerdanya Ramon hi edificà una església, i el 1802 s’hi installà una comunitat de canonges augustinians La comunitat, que aconseguí sostreure's del bisbat d’Elna, tenia a mitjan s XII una vintena de membres, quan fou ampliada l’església amb un transsepte, on s’obre l’absis major i dues absidioles en el gruix del mur, una nau a la banda del N, comunicada per dos arcs amb la central, i una galeria al S, a manera d’andana de claustre, amb columnes i capitells esculpits, que donava accés a la sala capitular també s’edificà la massissa torre que servia de…

Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la…

Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda des de la Tordera a Caldetes, i era esmentat amb el nom de Palatiolum A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes El seu net Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que…

La seva extensió comprenia el Vallespir alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs, la regió dels Aspres alt Rosselló i la vall mitjana de la Tet En fou capital el castell de Castellnou esmentat el 994, situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d’aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del segle X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la xarnera de les possessions…