Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
la Parròquia d’Hortó
Poble
Poble (797 m alt.) del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), situat a la dreta del Segre.
L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839 La senyoria pertangué al capítol de la Seu d’Urgell fins al s XIX els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l’ús de boscs i pastures Al nord del poble, dalt d’un serrat, es troben les runes de l’església romànica de SantPere Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament…
Santa Coloma d’Argestues (les Valls d’Aguilar)
Situació Edifici de nau rectangular, cobert amb embigat, i només amb un curt tram de volta sobre el presbiteri ECSA – JA Adell L’església de Santa Coloma és situada a la part baixa del poble abandonat d’Argestues, que és a uns 10 km de Noves de Segre Mapa 34–11253 Situació 31TCG610878 El llogaret d’Argestues és situat a la vall del riu de Pallerols, al terme municipal de Noves de Segre MLIC Història Aquest indret formava part de la batllia de la vall d’Aguilar del quarter de Castellbò, del vescomtat de Castellbò En el Spill… d’aquest vescomtat del principi del segle…
Sant Andreu de Vallgorguina
Art romànic
L’antiga parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, avui en estat ruïnós i coberta de vegetació, és situada als afores del poble, prop del cementiri vell, dins una propietat dita la Rectoria Vella Aquest primitiu temple parroquial, que no estava ja en gaire bon estat al segle XIX, fou substituït llavors per l’actual església de Sant Andreu, situada al bell mig de la població, i des d’aleshores resta com a capella de cementiri El topònim apareix documentat al segle X com a Valíem Gregoriam , el qual, segons alguns investigadors, té el seu origen en el nom de Gregori, persona que hauria estat un…
comtat de Besalú

Comtes de Besalú
Geografia històrica
Territori entorn de Besalú, regit per un comte i centrat en l’antic pagus de Besalú; comprenia, originàriament, la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Mogrony i Setcases (Ripollès) fins a Agullana i Figueres, a l’Alt Empordà, i Banyoles, al Gironès.
El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…
Jofre de Rocabertí i de Montcada
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre VII).
Fill i successor del vescomte Dalmau VIII Assistí a les corts de Perpinyà del 1449 i de Barcelona de 1454-55, i atorgà un privilegi als homes de Bellcaire 1454 Hagué de defensar Peralada i Roses d’un atac del sacramental de Castelló d’Empúries 1456 i, a instàncies de la generalitat, comandà la infanteria de l’exèrcit del Principat que, sota el comandament suprem del vescomte Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, el 1461 ocupà Fraga i obligà Joan II a alliberar el príncep Carles de Viana i a signar les capitulacions de Vilafranca En esclatar la guerra civil, malgrat l’actitud reialista dels…
el Perapertusès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al límit amb la Fenolleda, de la qual és separada per la línia de crestes que forma la carena principal de les Corberes, a llevant del roc de Querbús.
Comprèn la capçalera de l’Aglí on es troba l’antic monestir de Santa Maria de Cubera, que penetra a la Fenolleda travessant les Corberes per les gorges de Galamús i el curs alt del Verdoble amb el seu afluent per l’esquerra, la riera de Torgau, que penetra al Narbonès històric, travessant el mont Tauch per les gorges de Padern De fet, però, encara que fora dels límits històrics, els termes de Passiols i de Tuixà són també considerats de la comarca, que té precisament Tuixà com a centre més important El centre de l’antic pagus o vescomtat del Perapertusès era el castell de…
coma de Burg

La vila de Tírvia encimbellada en un petit pujol al punt de la confluència de les tres valls: la coma de Burg, la Vall Ferrera i la Vall de Cardós (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les tres (amb les de Cardós i Ferrera) que formen les valls de Tírvia.
És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga 2 515 m alt, i al nord de la Ribalera, vall de la qual és separada per la serra del ras de la Fontnegra 2 386 m alt, i el coll de Màniga Al vessant meridional hi ha extensos boscs mata de Mallolís, boscs de Farrera, Burg i Montesclado És drenada pel barranc de Burg , afluent de la ribera de Tírvia per l’esquerra a la qual desemboca aigua avall de la vila, i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc de Mallolís És inclosa al municipi de Farrera de Pallars, i comprèn, a més, els pobles i els llogarets de Burg, Alendo,…
comtat de Gavaldà
Història
Territori situat entre l’Alvèrnia i el Llenguadoc, al límit oriental de Guiena.
Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb…
Ramon IV de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (~1011-47), fill gran del comte Sunyer I de Pallars.
Associat al govern pel seu pare des de vers el 1006, heretà, conjuntament amb el seu germà Guillem, la totalitat del comtat, que es repartiren Ramon IV es quedà el Pallars Jussà, que era la part meridional més rica i més poblada i amb més possibilitats d’expansió, i Guillem el Pallars Sobirà En el seu temps, els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, li prengueren la iniciativa i conqueriren als sarraïns la conca de Tremp, la serra de Montsec i la vall d’Àger 1030-40 Encara que les terres de la conca foren posades, sembla, sota la senyoria de Ramon IV, que degué collaborar en l’empresa…
Castell d’Auses (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Auses és un poble avui dia desaparegut Es trobava dins el terme de la Guàrdia d’Ares, on actualment resta només el mas d’Auses Auses és documentat amb els topònims Ossas, Osso, Osas El castell d’Auses va ser propietat del comte d’Urgell, Ermengol, que l’any 1030 va vendre els castells de la Guàrdia, Montanione, Malogrado et Ossas… al cavaller Arnau Mir de Tost De tota manera, aquesta notícia es contradiu amb una altra de l’any 1078, segons la qual el comte Ermengol IV d’Urgell va donar a Ramon V, comte de Pallars, a la seva muller Valença i a llur fill Arnau, els castells de la Guàrdia,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina