Resultats de la cerca

Format a Lió i a París ~1750, hi esdevingué aviat famós Fou admès a l’Académie Royale de Peinture 1755 Un viatge per Itàlia 1755-57 no tingué repercussió al seu estil Excellí en una pintura de gènere moralitzant, però aviat es passà sense gaire èxit a la pintura d’història, més prestigiosa Retratista i pintor de figura, féu un tipus femení dolç i sentimental semblant al de la pintura anglesa — El càntir trencat Louvre— El fet d’haver esdevingut acadèmic com a pintor de gènere el vexà i es retirà temporalment Caigut en un cert oblit, tractà de guanyar el prestigi perdut adherint-…

Fou oficial durant la Segona Guerra Mundial, experiència que reflectí en V Okopakh Stalingrada ‘En les trinxeres de Stalingrad’, 1946, reconeguda com una de les novelles bèlliques més importants V rodnom gorode ‘A la ciutat nadiua’, 1954, crònica de la postguerra, tingué una acollida favorable No obstant això, amb la publicació de Kira Georgievna 1961, que palesa les diferències socials a l’URSS, i del reportatge sobre el seu viatge als EUA Po obe storomy okeana ‘D’ací i d’allà de l’oceà’, 1962, s’iniciaren les seves diferències amb el règim soviètic El 1974 s’exilià a París, on…

Documentat com a cavaller de la cort de Ramon Berenguer IV, participà en la conquesta de Tortosa 1148 El 1162 entrà a l’orde del Temple al convent de Gardeny de Lleida, on tot seguit destacà per la seva activitat Elegit mestre provincial de l’orde entre el 1166 i el 1168, aquesta conegué una època de gran esplendor El 1181, amb motiu d’un tercer viatge que féu a Jerusalem, fou elegit mestre major de l’orde del Temple Sostingué diverses lluites amb Saladí Morí a Verona durant un visita que féu per tractar assumptes de l’orde amb el papa Luci III

L’any 645, després de dotze anys de recórrer l’Índia, tornà a la Xina amb vint cavalls carregats de texts del mahāyāna i del hīnāyāna A petició de l’emperador Taizong relatà detalladament el seu viatge en l’obra Xiyuji ‘Memòries sobre les contrades occidentals’, font d’inspiració d’obres de viatges, com la famosa novella Xiyouji ‘Peregrinació a l’oest’ Dedicà la resta de la seva vida a traduir, amb l’ajut dels seus deixebles, els llibres que havia dut Traduí també el Daodejing al sànscrit El seu esforç immens per a aproximar el budisme xinès al de l’Índia no pogué deturar el…

Metodològicament ha seguit els principis de l’hermenèutica simbòlica i de la mitocrítica, que ha aplicat a l’anàlisi de la poesia catalana, principalment a l’obra de Salvador Espriu Ha publicat diversos llibres sobre la poesia d'Espriu Espriu en la Fi del laberint 1989, L’imaginari de “Cementiri de Sinera” de Salvador Espriu 1990, Salvador Espriu o els itineraris de la poesia 1991, Salvador Espriu i Bartolomeu Rosselló-Pòrcel en llunyanies de foc i de llum 1992, i Viatge per l’imaginari de l’obra de Salvador Espriu 1995 També ha publicat treballs sobre JV Foix, Joan Vinyoli i Tirant lo Blanc

Llicenciat en dret, ha publicat les novelles L’aire i el món 2004, premi Ciutat d’Elx de narrativa 2003, L’estupor que us espera 2005, premi Documenta 2004, El llibre dels plaers immensos 2007, premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novella, La batalla de Walter Stamm 2008, premi Josep Pla,  Viatge al centre de la terra 2010, Hotel Indira 2014, premi Sant Joan, Sobre la terra impura 2018, premis Crítica Serra d’Or de novella i Crexells 2019,  Tots els mecanismes 2022,  El dia de la balena 2023 i  L’home que va vendre el món 2025 Collabora en diversos mitjans de comunicació…

Estudià magisteri a Girona i fou mestre d’ensenyament primari Lector i admirador dels escriptors de la Renaixença, sobretot d’Àngel Guimerà, participà en diversos certàmens literarisHavent aconseguit la plaça de mestre a Salas Astúries, on visqué durant un quant temps, escriví Impressions d’un viatge 1917, publicades a la collecció “Lectura Popular” El recull és format per una sèrie de deu articles breus en què narra el seu periple i exposa les seves experiències com a docent, a més de la visió personal d’Astúries, tant pel que fa a qüestions culturals llengua, costums,…

Fill del violoncellista Joseph Weigl i germà del compositor del mateix nom, fou deixeble de JG Albrechtsberger El 1795 començà a treballar com a arranjador per a l’editorial del Burgtheater i l’any següent l’empresa l’envià en viatge de negocis per Europa Després d’haver-li estat concedit el permís per a editar 1801, el 1803 fundà la seva pròpia editorial, on publicà obres del seu germà i d’altres contemporanis vienesos El 1831, però, la casa feu fallida Weigl treballà també com a director assistent del seu germà al Burgtheater i realitzà una important tasca de reorganització dels seus arxius…