Resultats de la cerca

El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…

Situació Vista del conjunt de les ruïnes de l’església, amb importants elements esfondrats, des del costat de migjorn R Viladés Aquesta església es troba situada en un dels plans que hi ha al redós de la casa Sunyer dels Cavallers de Gargallà És ben visible des de molts indrets d’aquesta contrada Voltada de margeres en un indret un xic més elevat que els camps que la circumden, es troba el que havia estat l’església de Santa Maria Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 92,3 —y 46,5 31 TCG 923465 Per…

El dia 22 de juliol de l’any 1626, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Morillo Barcelona segle XVII, ardiaca i canonge de la seu d’Urgell diputat militar Alexandre Corts i de Soler, donzell de Perpinyà diputat reial Josep Corrià, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Joan Pere de Reard i Ferret, canonge de la seu d’Elna oïdor militar Joaquim Ferrer, donzell de Barcelona oïdor reial Jaume Manyalic, burgès de Besalú Poques dades esvaeixen la foscor que envolta les biografies dels consistorials d’aquesta etapa…

L Lúcia votant en les eleccions municipals de 1931, “La Semana Gráfica”, València, 18-4-1931 HAV / GC La figura de Lluís Lúcia i Lúcia representa com poques el drama de molts dretistes espanyols que van patir en la seva pròpia carn els enfrontaments i els sectarismes de la societat dels anys trenta Avui es pot afirmar que Lúcia va ser víctima d’una República que, en plena guerra, era presa de tensions internes, de dobles poders, de lluites entre fraccions, d’urgències bèlliques, una República que no va saber què fer amb un home solitari que en aquells moments no tenia cap organització…

Composició de la mà menor al Consell de Cent de Barcelona al final del segle XV A l’inici de l’edat moderna, la xarxa de pobles i ciutats de l’arc europeu al voltant de la Mediterrània continuava sent un mosaic de realitats polítiques, lingüístiques i culturals diferents, però en contacte directe les unes amb les altres La varietat es reflectia en les estructures de poder d’aquests països, implicats de segles en la conquesta i defensa d’un paper militar i comercial en un mar compartit Existia, doncs, un ampli ventall de models les oligarquies mercantils de Venècia i Gènova, el senat…

Passem a fer un inventari de les peces de bronze d’indumentària que s’han localitzat a l’antic territori de Tàrraco Sivella de corretja Sivella de cinturó procedent d’una sepultura de la partida de la Pineda MNAT, 45322 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest peça es conserva al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb el núm d’inv 45322 Procedeix d’un enterrament d’inhumació el núm 3 d’un total de set localitzat al final del 1954 a la zona de l’actual Complex Educatiu de Tarragona l’antiga Universitat Laboral, a la partida de la Pineda Va ser…

Situació i presentació El municipi de Castellví de la Marca és situat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb el Baix Penedès i el Garraf té una extensió de 28,5 km 2 Limita al N amb Sant Martí Sarroca, a l’E amb Santa Margarida i els Monjos, al S amb Castellet i la Gornal i amb l’enclavament de Cal Vies, que pertany al municipi de l’Arboç Baix Penedès, al SW amb Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès i al NW amb el Montmell Baix Penedès El poblament és molt disseminat en nuclis i caseries L’ajuntament es reuneix al poble de la Múnia Dins el terme municipal hi ha diversos veïnats,…

Situació i presentació El terme municipal de Cabrera d’Anoia té 17,01 km 2 i és situat al sector SE de la comarca, ja al límit amb l’Alt Penedès termes de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola i Lavit, als sectors W i S S’estén al costat dret de l’Anoia, riu que forma la frontera oriental i el separa —aigua avall de Capellades— dels termes municipals de Vallbona d’Anoia N i Piera E també limita, al N, amb els termes de Capellades i la Torre de Claramunt El territori és accidentat, especialment al sector septentrional, per una sèrie d’elevacions del sector de la Serralada Prelitoral…

Aspectes socioeconòmics A part la ramaderia, de la qual ja hem parlat, l’explotació del bosc i pedreres, la mineria i el comerç amb les valls veïnes completaven el panorama de la riquesa de l’Aran Sense que ens n’hagi arribat cap prova documental, hem de suposar que el costum, avui dia vigent, de la repartició comunal dels béns forestals ja devia existir en aquell temps La tala del bosc per part de la gent del país, el seu lloguer a companyies estrangeres i el transport amb bous o per via fluvial, de què tenim constància el segle XVIII, també podrien haver estat aleshores habituals…

Els castells Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 El Solsonès, com a terra fronterera, s’organitzà en termes de castells, sobretot a la zona occidental, on aparegué una línia defensiva que connectava amb els castells d’Oliana, Altés i Ogern, de fora de la comarca continuava amb els castells de Ciuró 964, Castellar 964, Clarà 992, Madrona 964, Pi-nell 964, la Rata 1028, Miravé 1000, Llobera 1002, Peracamps 1042, Llanera 1033, Vallferosa 1052…