Situació
Vista del conjunt de les ruïnes de l’església, amb importants elements esfondrats, des del costat de migjorn.
R. Viladés
Aquesta església es troba situada en un dels plans que hi ha al redós de la casa Sunyer dels Cavallers de Gargallà. És ben visible des de molts indrets d’aquesta contrada. Voltada de margeres en un indret un xic més elevat que els camps que la circumden, es troba el que havia estat l’església de Santa Maria. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781: × 92,3 —y 46,5 (31 TCG 923465).
Per arribar-hi cal prendre la carretera de Cardona a Montmajor. Al quilòmetre 4,5 s’agafa la pista forestal que trenca a l’esquerra, a l’indret de l’indicador que diu El Sunyer d’Aguilar. Als 300 m s’arriba a la casa Sunyer, que cal voltar cap a ponent. Amb 400 m més, hom arriba a les ruïnes de l’església. (RVL)
Història
L’església de Santa Maria és situada dins els territoris que formaven part de la històrica vall de Lord, dins el comtat i bisbat d’Urgell; més tard quedà integrada a la batllia de Cardona. Santa Maria d’Aguilar fou l’església del castell d’Aguilar (podio de Aquilario) des del segle XII i probablement, des que fou construïda, parroquial.
Acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Aguilar (14 de juliol del 903)
"Anno Incarnacionis Domini nostri Ihesu Xpisti ·DCCCCIII·, pridie idus iulii, anno ·IIII· regnante gloriosisimo rege Carulo. Veniens quidem venerabilis Nantigisus episcopus orgaletenensis episcopus (sic) in territori Berganetanensis, in locum vocitatum vila Hichilani, in valle Roseto in parrochiam sancti Iohannis Babtiste, rogatus ad quadam viro nomine Egaredo certantem in Dei servicio et ecclesie fundatorem expostulans iamdicto episcopo ut ei oratorium cosecraret in honorem sancte Marie, sicuti et fecit in honorem Dei et propter remedium anime sue, nom eam constituens parroechiam neque ad decimas recipiendas set locum oratorii et ad sacrificium celebrandum in subieccione sancti Iohannis et sacerdotis ibi ministrantis, ut per intercessione sancte Marie vel omnium sanctorum veni[am] consequi mereatur. Ideo ego Egaredus trado iamdictam ecclesiam in potestate predicti pontificis ad consecrandum ut ante tribun[al] eterni iudicis remedium anime accipere merear. Dono itaque ego Egaredus ad ipsam ecclesiam casa et orto et de terra quartatas ·VI·, et afronta ipsa casa de ·L· latus in ipsa ecclesia et de ·II· in casa Turpione, et de ·III· in campo de me donatore. Et ipse ortus afronta de omnique parte de me donatore, et ipsa terra adfronta de ·I· latus in terra Trasoario et de ·II· in torrente et de ·III· de me dona[to]re. Et donamus nos Trasoario, Durandus, Madaxo, Argila, Sperandeo donamus ad ipsa eclesia de terra semodiata·I·, et afronta ipsa terra de ·I· latus in terra Egaredo et de ·II· in torrente et de ·III· in terra Stedulfo. Hec omnia superius nominatum donamus nos iamdicti ad donum sancte Marie propter remedium anime nostre et ut in diem domini premium eterne vite per eius intercessione consequi mereamur. Si quis vero contra hanc donacione venerit ad inrumpendum aut nos venerimus hec omnia superius nominata in quadruplum conponat ad ipsam ecclesiam et in antea ista donacio firmis permaneat. Ego Nantigisus episcopus consecro istam ecclesiam et trado eam sancto Iohanne Babtista qui est fundatus crismalis in Vilalata et tibi Maurego presbitero tuisque sukcessoribus, ut deinceps ministerium adque officium eclesiasticum ibi fungere non pretermitatis nullusque alius ibi ministrare presumat nisi per vestram licenciam et deprecacionem Egaredi suisque posteris.
Sig+num Egaredo. Sig+num Trasoario. Sig+num Durando. Sig+num Madaxo. Sig+num Argila. Sig+num Sperandeo qui hanc donacione fecimus et testibus tradimus ad roborandum. Fredarius archipresbiter SSS. Mangolfus presbiter SSS. Aribaldus presbiter SSS. Feleasimus acolitus SSS. Gudila presbiter SSS.
Eldemirus presbiter qui hanc dote vel donacione scripsit et SSS. (s. man.) die et anno quod supra.
(Rusc) Nantygisus humilis episcopus hanc consecrationis dotem firmavi et SSS."
Original. Pergamí de 231 × 324 mm. ACU, Consagracions d’esglésies, núm. 10
Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, 1, 1978, pàg. 72.
Traducció
"L’any 903 de l’encarnació del senyor nostre, Jesucrist, el dia abans dels idus de juliol, any quart del regnat del gloriosíssim rei Carles, va venir el venerable bisbe d’Urgell, Nantigís, al territori del Berguedà, al lloc anomenat “Vila Hichilani”, en la vall de Roseto, a la parròquia de Sant Joan Baptista, pregat per un home, de nom Egared, el qual s’esforçava en el servei de Déu i havia fundat l’església i demanà a l’esmentat bisbe que li consagrés un oratori en honor de santa Maria, i així ho va fer, en honor de Déu i per a remei de la seva ànima, i no la constituí parròquia ni per a rebre delmes, sinó per a fer-ne un lloc d’oració i per a celebrar-hi el sacrifici, en honor de sant Joan i del sacerdot que en sigui ministre, per tal que, per intercessió de santa Maria i de tots els sants, mereixi d’aconseguir la gràcia. I així, jo, Egared, lliuro la ja esmentada església en poder del citat bisbe per a consagrar-la a fi que davant el tribunal de l’etern judici mereixi rebre el remei de la meva ànima. Jo, Egared, dono a aquesta església una casa, un hort i sis quarteres de terra; la casa termeneja, per un costat, amb la mateixa església i, pel segon, amb la casa de Turpí, i, pel tercer, amb un camp meu, que sóc el donador. I l’hort limita per tots cantons amb mi, el donador; i la terra limita, per un costat, amb la terra de Trasovari, pel segon, amb el torrent, i, pel tercer, amb mi, el donador. I nosaltres, Trasovari, Duran, Madaix, Argila i Esperandeu, donem a aquesta església una semodiata de terra que limita, per un costat, amb la terra d’Egared, i, pel segon, amb el torrent, i, pel tercer, amb la terra d’Estedulf. Tot el que més amunt ha estat anomenat ho donem nosaltres, els esmentats, a l’església de Santa Maria per a remei de la nostra ànima i per tal que en el dia del Senyor, per la seva intercessió, mereixem aconseguir el premi de la vida eterna. Si algú contra aquesta donació vingués per trencar-la, o nosaltres mateixos vinguéssim, tot el que s’ha anomenat més amunt es pagui el quàdruple a aquesta església i d’ara endavant aquesta donació romangui ferma. Jo, Nantigís, bisbe, consagro aquesta església i la lliuro a sant Joan Baptista; ha estat fundada amb el sant crisma a Vilalta i a tu, Maurego, prevere, i als teus successors, per tal que després del ministeri i de l’ofici eclesiàstic, no permeteu fruir-ne i que ningú més no pugui ser-ne ministre, a no ser per la vostra llicència i prec d’Egared i els seus descendents.
Signatura d’Egared. Signatura de Trasovari. Signatura de Duran. Signatura de Madaix. Signatura d’Argila. Signatura d’Esperandeu, que hem fet aquesta donació i la lliurem als testimonis per tal que la corroborin. Fredari, arxiprevere, ho subscric. Mangolf, prevere, ho subscric. Aribald, prevere, ho subscric. Feleassim, acòlit, ho subscric. Gudila, prevere, ho subscric.
Edemir, prevere, que he escrit aquest dot o donació i ho subscric, el dia i l’any esmentats més amunt.
Nantigís, humil bisbe, he firmat i subscrit aquesta acta de consagració."
(Traduït per Paquita Sallés i Verdaguer)
La primera notícia concreta de l’església és també de l’any 1183; en el testament de Solextendis s’esmenten els llegats piadosos a les esglésies de Santa Maria de Serrateix, Sant Esteve del Pujol de Planès i Santa Maria d’Aguilar (Et ad Sancte Marie de Aguilar. II. solidos…).
L’església va mantenir el seu caràcter parroquial almenys fins al segle XIV, car l’any 1312, en el curs de la visita al deganat de la Vall de Lord se li confirmà aquesta categoria. El segle XVIII era ja sufragània de Sant Esteve del Pujol de Planès i més modernament ho fou de Sant Andreu de Gargallà. L’església devia arruinar-se en època moderna car, a pocs metres de l’edifici romànic fou construïda, el segle XVIII, una nova església. (RSR)
Església
Vista de les ruïnes de l’església a l’indret de la capçalera de l’edifici, per l’interior.
R. Viladés
Per les restes que en queden, hom pot considerar aquesta construcció del segle XI. Resten dempeus el mur de tramuntana i el de ponent. El parament és molt rudimentari, treballat a cop de maceta i disposat en alguns indrets en filades i en d’altres d’una manera força irregular i desordenada. Al mur de ponent encara es pot observar la finestra de doble esqueixada que hi havia, coberta amb un arc de mig punt adovellat. És voltada per una tanca de pedra, en la seva banda de tramuntana; és fa difícil determinar en què consistia aquest clos, sense fer-hi excavacions, ja que la gran quantitat de matolls no deixen veure res. Per aquesta mateixa banda i arran de l’arc triomfal, per la banda de fora s’aixeca una petita torre, també enrunada. No creiem que fos el campanar.
En el seu interior és ben visible l’arrencada de l’arc triomfal i la de la volta que, sens dubte era de mig punt, ja que així es pot observar encara al mur de ponent, on conserva la traça encastada en aquest mur; era feta amb pedres posades a plec de llibre.
Pel que fa a l’absis, hem de dir que és una incògnita. No es veu la traça que indiqui la seva semicircumferència, i, per tant, no es pot excloure, a priori, que tingués una planta quadrada. Les excavacions ens ho dirien.
Al mig de la paret de tramuntana, i recolzat damunt mateix d’aquest mur, s’aixeca una ciclòpia torre quadrada. No hi ha dubte que és posterior. És formada per carreus grossos, polits i disposats en filades a treneajunt. Podria molt bé pertànyer a una torre de vigilància construïda el segle XIII o XIV. Segurament que més tard serví de campanar. Ara és a punt d’esfondrar-se, atès que la part de migdia és ben esberlada i amb una pronunciada panxa cap enfora.
És una ruïna digna d’estudi. (RVL)