Resultats de la cerca

Trajectòria acadèmica Començà a estudiar a la Universitat de Granada Resideix des del 1968 a Barcelona, i des del 1969 és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona , on l’any 1973 obtingué el doctorat Professor adjunt 1979, des de l’any 1986 és director de l’Institut d’Estudis Medievals d’aquesta universitat i editor de la seva revista, Medievalia , i des del 1994, catedràtic d’Història Medieval d’Europa Ha estat també director del Departament d’Història de les Societats Precapitalistes i Antropologia Social Fou professor visitant de les universitats de Gènova i Poitiers i…

El moviment artístic de difusió dels cors té per finalitat la formació musical del poble mitjançant l’execució i l’audició de la música coral Aquest moviment d’inspiració romàntica és basat en la revaloració de la cançó popular Durant el segle XIX aparegueren a Europa central nombroses agrupacions corals, formades per afeccionats a la música, que assumiren una funció educativa i social L’activitat coral es desenvolupà a les escoles, les universitats, les esglésies, les fàbriques, etc el repertori era format per harmonitzacions i glosses de cançons populars, polifonia a cappella del segle XVI…

El terme que ve del grec ψαλμόζ, traducció de l’hebreu mizmor , designa actualment només els cants d’ús cultual, bé que originàriament podia ésser de caràcter tant profà com sagrat Hom desconeix la manera com eren cantats les cantilenes sinagogals i la tradició litúrgica cristiana salmòdia no en reflecteixen l’estil primitiu Els salms de lloança i d’aclamació acompanyaven la celebració diària del culte o la dels dies festius els de súplica, amb la corresponent acció de gràcies, devien néixer, igual que els cants de victòria, en ocasió d’esdeveniments singulars, tant personals com de tot el…

Situació Vilatge abandonat situat uns 2 km al sud del poble de Saldes, al cim d’uns espadats, damunt del torrent de l’Aigua Salada i al costat de l’antic camí que anava de Saldes al coll de Pradell i s’enfilava cap a les pastures de la serra d’Ensija Mapa 35-11 254 Situació 31TCG968744 Planta del conjunt del vilatge amb indicació de les zones excavades JBolòs A mig camí entre Maçaners i Saldes cal agafar una pista que s’enfila cap al sud-oest, fins a arribar a ca l’Estevelló, des d’on un camí condueix, cap al sud, fins a l’Aigua Salada, a prop de les penyes on hi ha les restes del poble…

Situació Aspecte que ofereix avui dia l’indret on era emplaçat aquest vilatge des del camp on s’obren les sitges ECSA-JI Rodríguez Les restes de l’antic vilatge de Margalef són situades al cim d’un replà aturonat, dit la Pleta Vella, al costat de la carretera de Torregrossa a Puigverd, a la seva cruïlla amb la carretera N-240 de Lleida a Tarragona Mapa 32-15 388 Situació 31TCG137048 A uns 10 km de Lleida per la carretera N-240 s’arriba a un encreuament vora una gran masia cap al sud surt la carretera LV-7022, que porta a Puigverd de Lleida, la qual cal seguir uns 200 m solament, ja que a l’…

Situació Aspecte d’algunes de les tombes excavades a la roca que formen aquesta necròpoli ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli es troba a poc menys de 2 km al nord de la població d’Alcoletge, al tossal de la Nora, a la vora esquerra del Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TCG087152 S’hi arriba des de Lleida per la carretera C-1313 Un km després de passar la cruïlla que porta al poble d’Alcoletge, a la vista ja del tossal, poc abans de creuar el canal de Balaguer, cal desviar-se a la dreta per un camí que puja en uns 300 m fins a una gran esplanada situada al peu meridional del turó, on és…

És una família que comprèn una vintena de gèneres amb més de 700 espècies, que viuen a les terres àrides de les regions tropicals i subtropicals No n’hi ha cap representant autòcton a Europa, si bé Agave americana és amplament naturalitzada a les zones costaneres mediterrànies, i un bon nombre d’espècies són utilitzades com a ornamentals Les atzavares Agave són més de 300 espècies pròpies dels deserts freds d’Arizona i Mèxic, on constitueixen un dels elements més característics del paisatge Tenen unes arrels fibroses, molt gruixudes, i un gran nombre de fulles formant una…

Coexistent als mateixos hàbitats de la fotja comuna, i amb una alimentació principalment herbívora relativament similar, la fotja banyuda no ha estat mai una espècie freqüent als nostres marjals, la qual cosa s’explica probablement pel fet que es trobava en el límit nord de la seva distribució i, per tant, en unes condicions ja una mica extremes La fotja banyuda o fotja de cresta és reputada sedentària, però es coneixen també alguns moviments irruptors, generalment hivernals Es reproduïa a l’albufera de València i, probablement, també al delta de l’Ebre i als marjals del Fondo A ponent, a…

L’astor Accipiter gentilis és de dimensions mitjanes, superiors en les femelles entre 48 i 61 cm, d’ales arrodonides i vol molt ràpid, característic pel ratllat del pit i la cua, que comparteix amb l’esparver Accipiter nisus Al dibuix s’aprecia la ratlla clara del damunt de l’ull i la llargada de la cua Marisa Bendala L’astor, anomenat també falcó perdiguer, és sedentari als Països Catalans, a excepció de les Illes, on és accidental A l’hivern és comú en algunes planes del Principat, com per exemple el Bages i el Vallès, i també al País Valencià s’observen migradors a les costes de la…

El camp de Mauthausen fou anunciat per les SS  poc després de l’Anschluss annexió d’Àustria a Alemanya març del 1938 Destinat inicialment a treballs forçats per a opositors al règim nazi i persones pertanyents a collectius qualificats de criminals o asocials, els primers interns, procedents del camp de Dachau, en començaren la construcció el 8 d’agost d’aquest any, des del principi en condicions molt precàries hi sovintejaren la fam, les malalties i els càstigs violents Poc després de començar la Segona Guerra Mundial, el nombre d’interns cresqué ràpidament a causa de l’arribada d’un gran…