Situació
Vilatge abandonat situat uns 2 km al sud del poble de Saldes, al cim d’uns espadats, damunt del torrent de l’Aigua Salada i al costat de l’antic camí que anava de Saldes al coll de Pradell i s’enfilava cap a les pastures de la serra d’Ensija.
Mapa: 35-11 (254). Situació: 31TCG968744.
Planta del conjunt del vilatge amb indicació de les zones excavades.
J.Bolòs
A mig camí entre Maçaners i Saldes cal agafar una pista que s’enfila cap al sud-oest, fins a arribar a ca l’Estevelló, des d’on un camí condueix, cap al sud, fins a l’Aigua Salada, a prop de les penyes on hi ha les restes del poble abandonat del Roc de Palomera.
Nucli urbà
Els coneixements que tenim d’aquest vilatge abandonat provenen de la publicació de les dades obtingudes arran de la prospecció i l’excavació que s’hi feren l’any 1971, dirigides per M. Riu. Aquest poble rònec tenia una longitud, d’est a oest, de 84 m i una amplada de 24 m. Era situat al cim d’unes roques. El cingle, que el limitava quasi per tot arreu, era resseguit per una muralla. L’accés devia ésser situat a l’extrem sud. Les construccions s’adossaven a aquest mur perimetral i alhora restaven arrenglerades a banda i banda d’un carrer central. En aquest poblet hi havia una vintena de cambres. Hem de pensar que, normalment, una part d’aquestes estances devien ésser destinades a fer de rebost i una altra part potser al bestiar menut o a les eines. Això ens fa pensar que segurament només hi havia uns sis o set habitatges, o poc més. D’acord amb les ceràmiques que s’hi trobaren, cal datar l’ocupació d’aquest vilatge des d’una data propera a l’any 1000 fins a la fi de l’edat mitjana aproximadament; això coincideix amb les dades provinents dels documents escrits, que estableixen una cronologia que va de l’any 1040 a l’any 1490. S’hi excavaren tres cambres, marcades amb un asterisc al pla adjunt.
A l’hora d’analitzar les característiques d’aquest petit però notable vilatge, cal assenyalar, com a fet important, que no sembla pas que tingués cap església pròpia. Era un conjunt d’habitatges bastits a l’alta edat mitjana en un indret que podia ésser fàcilment defensable. També cal esmentar la importància que segurament hi devia tenir el bestiar, atesa la proximitat de les pastures d’Ensija. Hem de considerar el Roc de Palomera com un vilar o poble petit; el vilar fou una forma de poblament usual als primers segles medievals que, després, adquirí molta importància en els moments de creixement de la població, en època carolíngia i durant l’edat mitjana central.
Bibliografia
- Riu, 1975, III, pàgs. 271-290; 1985, 5, pàgs. 143-154, i 1989, pàgs. 54-56