Resultats de la cerca

Sobre un ritme binari propi del rock , hom hi superposa la improvisació pròpia del jazz , per bé que en una mesura menor que en aquest És també característic el predomini dels instruments electrònics o electrificats En fou l’iniciador Miles Davis amb el seu disc Bitches Brew 1969 Altres conreadors notables són CCorea, HHancock, JZawinul, SClarke, TWilliams i JMcLaughlin La majoria d’ells han format part també dels grups de MDavis, el qual ha continuat també en aquest estil Als EUA és anomenat fusion

Jugà al FC Barcelona, el CH Catalunya, el CD Universitari, el CT Barcino i el RCD Espanyol, club en el qual es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola a l’europeu del 1959, en el qual Espanya acabà subcampiona Com a tècnic dirigí l’Espanyol, el Vilanova –amb el qual fou campió d’Espanya–, el Picadero, l’Sferic de Terrassa i el Piera Fou seleccionador espanyol juvenil en dues etapes i absolut 1985-86 Guanyà dos europeus juvenils 1973, 1974 i un europeu sènior 1985

En un comunicat, l’ambaixada dels Estats Units a Espanya qualifica el conflicte entre Espanya i Catalunya d’afer intern, i afegeix que els Estats Units estan compromesos a mantenir la relació amb una Espanya forta i unida Segons la Generalitat, el comunicat s’hauria fet a petició del Govern espanyol per contrarestar la visita del president de la Generalitat Carles Puigdemont als Estats Units i la trobada amb l’expresident Jimmy Carter 7 d’abril, la fundació del qual va declinar també involucrar-s’hi

Joaquín Almunia, el candidat derrotat per Josep Borrell en les eleccions primàries del 1998, és designat candidat a la presidència del Govern espanyol amb el 94% dels vots del comitè nacional del PSOE El corrent Esquerra Socialista és l’únic que s’oposa a la designació d’Almunia, mentre els sectors “guerristes” donen un “suport crític” al candidat Després de la votació el president extremeny, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, anuncia que deixa la secretaria general del partit a Extremadura per dirigir el corrent guerrista del partit

Interpretada sovint a les corts europees dels segles XVII i XVIII, un dels seus antecedents podria haver estat l’alba Cantades i amb l’acompanyament d’un instrument melòdic i percussió per exemple amb dolçaina i tabal, com al País Valencià, les albades són molt populars als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol L’equivalent castellà és l' alborada , i el francès, l' aubade Ravel, per a la seva Alborada del gracioso dins Miroirs , podria haver-se basat en aquest model popular

Desenvolupà tota la seva carrera com a porter al CP Calafell Com a entrenador, començà als equips de base del mateix club fins arribar al primer equip, amb el qual ascendí a la divisió d’honor També dirigí el CE Vendrell, el Reus Ploms, el Reus Deportiu, el CH Piera i el CP Vilafranca Els seus millors èxits els obtingué a la banqueta del Reus, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1983, la Recopa d’Europa 1984 i la Supercopa d’Espanya 1984

El camp, els mites, el folklore, tractats de manera filosoficogrotesca, constitueixen els seus temes predilectes En poesia, cal esmentar Prorocy już odchodzą ‘Ja se'n van els profetes’, 1956, Psalmy ‘Salms’, 1956 i Nowe psalmy ‘Nous salms’, 1958 Les seves novelles analitzen l’enfrontament del camperol tradicional amb la cultura urbana D’elles cal recordar Takie większe wesele ‘Aquest casament més gran’, 1966, A jak królem a jak katem będziesz ‘Quan siguis rei, quan siguis botxí’, 1968, Prorok ‘El profeta’, 1977 i Wniebogłosy ‘A grans crits’, 1981

Escriví moltes peces dramàtiques en collaboració amb Francis Beaumont Collaborà també amb Massinger The Little French Lawyer, 1619 The Spanish Curate , 1662, amb Shakespeare segurament, a King Henry VIII i a The Two Kinsmen , i, encara, amb altres autors Tot sol escriví The Faithful Shepherdess 1609, Bonduca 1614, The Loyal Subject 1618, The Pilgrim 1621, etc Les seves peces, destinades a teatres privats, plenes de rèpliques enginyoses, amb reminiscències dels teatres castellà i francès contemporanis, solen tenir una trama plena d’imaginació i un desenllaç inesperat

Participà en la revolta del 1831 i, més tard, fou desterrat dels Estats Pontificis 1843 Amnistiat per Pius IX 1847, hi retornà, i fou nomenat secretari general del ministeri d’estat 1848 En dimitir el govern 1849, fou exiliat a Torí, on collaborà amb Cavour, dirigí “Il Risorgimento”, fou ministre d’educació 1851-52 i de l’interior 1860-61, comissari a Mòdena 1859 i primer ministre 1862-63 Escriví en els diaris oficials La seva obra principal és Lo Stato Romano dal 1815 al 1850 1850

En 1931-32 treballà al ministeri d’afers estrangers del seu país i després de la guerra del Chaco 1928-38 s’exilià a l’Argentina Conreà el relat, amb volums com El guahjú 1938 i El pozo 1947 i la novella Hombres, mujeres y fantoches 1930, Mario Pereda 1939 i les més importants La babosa 1952, on denuncia els greus problemes socials del seu país i els personatges parlen simultàniament el castellà i el guaraní, La llaga 1964, Los exiliados 1966 i Los herederos 1976