Resultats de la cerca

Fou professor en diferents escoles d’arts i oficis i l’any 1920 passà a la de València És distingí en la pintura d’escenes típiques, especialment del País Valencià i de Galícia, amb les quals participà en diverses exposicions entre el 1890 i el 1904 Té obres al Museu de Belles Arts de València retrat d’Antoni Martorell

El seu estil, d’un gran eclecticisme, és influït per Van Eyck Sant Jeroni , 1442, Detroit Assimilà, així mateix, els corrents pictòrics del Mestre de Flémalle Tríptic de la Nativitat , 1452, Dahlem i de Van der Weyden Pietat, Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles, harmonitzant-los amb notable talent executiu i aportacions personals Es destaquen Sant Eloi 1449, Metropolitan Museum of Art, Nova York, antecedent dels Banquers 1514 de Metsys, i Dona jove Dahlem Se li atribueix, sense fonament, la taula Santa Isabel i el Baptista infant , conservada al Museu de Belles Arts de…

Destacà com a aquarellista autor de petits retrats de personatges diversos, d’escenes populars, etc, vius testimonis de l’època Entre els seus deixebles i continuadors hi ha els fills Joan i Josep Chiesa i Bagur i Pasqual Calbó L’estil dels Chiesa fills és lleugerament més amanerat, i sovint és difícil de determinar l’autor de les obres És conegut com a pintat per Giusseppe el retrat a l’oli del governador francès comte de Lannion ajuntament de Maó És important la collecció Hernández i Sanz Maó i Barcelona Les aquarelles dels Chiesa han estat abusivament copiades i imitades

Sembla ésser un personatge inexistent, probablement resultat de la confusió amb els pintors ribaltians Abdó Castanyeda , Gregori Bauçà i Maiols i Vicent Castelló

Introduí a Castella l’estil goticoflamenc Són obres seves el Retaule de la Mare de Déu de Villasandino , el Retaule de Sant Jeroni de la Mejorada Museo Provincial, Valladolid i el Retaule de la Mare de Déu de l’església de l’Hospital de Buitrago coll de l’Infantado, amb els retrats del marquès de Santillana i la seva muller com a donants

Hom li atribueix la major part de les obres que eren considerades del Mestre dels Reis Catòlics L’única taula signada Diegodela + és la de Crist entre Maria i sant Joan collecció particular, Barcelona Empra elements flamencs amb tendències hispanitzants presenta finor de dibuix, transparència lumínica, qualitat tàctil i riquesa expressiva Cal destacar-ne, també, la Missa de sant Gregori collecció Torelló, Barcelona i el Tríptic de l’Epifania catedral de Burgos

Introducció El 29 de març de 1939, l’Ajuntament de Barcelona aprovava un pressupost extraordinari per canviar els noms de carrers, places i grups escolars Parallelament, la victòria del franquisme es traduïa en la promoció de monuments públics centrats en el tema de la victòria, de l’apoteosi del soldat franquista caigut en combat i de la glorificació del qui es va proclamar generalissim d’Espanya Començava una etapa difícil per a l’art, una etapa que, com a mínim pel que fa a Catalunya, encara està poc estudiada Molts arquitectes i artistes s’havien exiliat Els que eren al país van haver de…

Després del Modernisme i del Noucentisme, tot i que foren dos moviments artístics ben oposats desestabilitzador, desconstructor i orgànic, el primer ordenat, constructor i funcional, el segon, el sector més lúcid de la plàstica catalana va fer un nou salt Simplificant, d’aquest salt se n’ha dit avantguarda Es tracta d’un moviment que inclou elements molt diversos ruptura amb l’academicisme i l’historicisme, com fa el Modernisme, proposta de noves formes d’entendre el món i de viure, com fan el Modernisme i el Noucentisme, adaptació / refús a/de la societat de masses Alguns noms –lligats…

Data 26 de febrer de 1455 L’abat Bertran de Samasó contracta amb Jaume Huguet la pintura de la predella del retaule major del monestir de Santa Maria de Ripoll El pintor hi havia de pintar episodis de la Passió i, al revers, en grisalla, Crist amb el calze eucarístic a la mà i profetes de l’Antic Testament Capítols fets, firmats, concordats e convinguts entre lo raverend frare B, abbat de Ripol, de una part, e en Jacme Huguet, pinctor, ciutedà de Barchinona, de la part altre, de e sobre les istòrias que sian a pinctar en lo bancal del retaule de Madona Santa Maria del monastir de…

A mesura que s’anava acostant el 1300, les formes de la pintura lineal van anar variant els perfils, com ho havien fet en els centres més innovadors del nord, en un procés que porta del Saltiri de sant Lluís al mestre Honoré i els seus contemporanis anglesos i, més tard, a Jean Pucelle Però fou Itàlia on, des de la darreria del segle XIII, germinà una revisió més radical de la pintura Es posaren els fonaments d’un canvi que en poc temps revolucionà tot l’art europeu En un primer moment les novetats toscanes i umbres arribaren camuflades per la recuperació italobizantinitzant del volum, sense…