Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya entre el 1978 i el 1992 Des de l’any 1980 fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual obtingué dotze medalles en els europeus 1983, 1987, dues medalles en els Campionats del Món 1986 i participà en els Jocs Paralímpics de Nova York 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, on obtingué un rècord del món, dos ors, dos argents i dos bronzes Com a entrenador, dirigí la selecció catalana i espanyola de natació per a discapacitats físics i fou delegat tècnic de natació del Comitè Paralímpic Internacional També fou president del Club Esportiu F i S El Prat 1984…

Defensa que començà a jugar al Collegi dels Maristes de Sants de Barcelona La temporada 1957-58, pocs mesos després de ser campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola, fitxà pel FC Barcelona Amb el Barça guanyà dos Campionats d’Espanya 1958, 1963 i un Campionat de Catalunya 1960, i hi jugà fins el 1967, excepte la temporada 1961-62, que jugà amb el CP Voltregà, amb el qual guanyà un altre Campionat català Posteriorment, fitxà pel CH Mataró 1967-73, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1968 i la Lliga espanyola 1968, i el CE Vendrell 1973-74 Acabà la seva trajectòria…

Fou jugador del Club 7 a 9, amb el qual guanyà la Lliga 1978, 1979, 1980, la Caixa, la Penya Solera, la General de Granada, el Confecciones Rumadi, l’ASPC Nimes, el Ciervo de Sabadell, l’Astilleros de Puerto Real, el Bagà, l’Almendralejo, el Cajasur, l’Alacant, el San Sebastián de los Reyes i el CTT Borges Fou dues vegades campió d’Espanya individual 1979, 1981, cinc en dobles 1980, 1992-95, dues en mixtos 1987, 1993 i tres per equips 1978, 1979, 1992 En els Campionats de Catalunya guanyà dos títols individuals 1990, 1993, tres de dobles 1983, 1990, 1993, un de mixtos 1987 i dos…

S’inicià el 1958 i fou campió d’Espanya juvenil Competí pel Club Natació Manresa 1960-65 i el Club Natació Sallent, on també fou entrenador i jugador de waterpolo Participà en diversos Campionats del Món, en els quals aconseguí la medalla de bronze 1967 i de plata 1970 per equips També guanyà la medalla d’or en la prova de 200 m obstacles i la de bronze en 50 m rescat de maniquí al Campionat del Món 1967 Fou primer en la classificació general de l’encontre internacional contra Castres 1968, i en l’edició del 1969 guanyà la medalla d’or en la prova de llançament de salvavides…

Iniciat en la natació, passà a la secció de waterpolo del CN Barceloneta, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1964, participà en la primera Lliga estatal 1966 i capitanejà l’equip que trencà l’hegemonia en aquest esport del CN Barcelona 1969 Esdevingué àrbitre el 1973 i aconseguí la categoria internacional deu anys després Arbitrà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i de Barcelona 1992 L’any 1998 arbitrà la final del Campionat del Món celebrat a Perth i la Final Four de la Lliga de Campions fou el primer espanyol a fer-ho, i fou designat millor àrbitre per la…

S’inicià al Foment Martinenc i, des del 1929, compaginà la competició amb els clubs Ruy López i CE Barcelona Es proclamà campió de Catalunya absolut 1933, ex aequo amb Àngel Ribera i d’Espanya per equips 1942 Disputà nombrosos torneigs internacionals i formà part de l’equip espanyol com a jugador —Copa Claire Benedict del 1960— i com a tècnic —al Campionat d’Europa del 1962, on exercí de capità—, des que la federació el nomenà entrenador estatal el 1954 Collaborà amb la Federació Catalana d’Escacs FCE, de la qual fou conseller tècnic Traduí llibres d’escacs i publicà Defensa siciliana…

Especialitzat en proves de resistència, també destacà en altres modalitats de motociclisme L’any 1996 s’inicià en la competició de curses del Mundial de superbike i supersport El 1998 fou quart classificat en el Campionat d’Europa de supersport i l’any 2000 s’incorporà, durant tres temporades, al Mundial de motociclisme en la categoria de 250 cc El 2003 començà a participar en proves de resistència S’ha proclamat vencedor de les 24 Hores d’Oschersleben 2003, 2015, 2016, 2017, les 24 Hores de Le Mans 2005, 2017, el Bol d’Or 2007, les 12 Hores de Portimão 2016 i les 8 Hores d’Eslovàquia 2017, i…

El 1920 fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club Ocupà diversos càrrecs en organismes federatius Exercí com a mànager del púgil Tomàs Thomas, que es proclamà campió d’Espanya El 1921 ocupà el càrrec de vicecomptador de la Federació Espanyola d’Esports de Defensa El 1923 es constituí la Federació Catalana de Boxa, de la qual fou vocal adjunt El 1925 abandonà la junta directiva per dedicar-se a l’arbitratge Dirigí més de 2500 combats El 1950 el Collegi Oficial d’Àrbitres li atorgà la medalla de commemoració de les noces d’argent en l’arbitratge El 1967 es retirà de l’…

El seu precedent fou el FS Olesa-Rover, fundat el 1976, i que compartí les installacions amb el Club Bàsquet Olesa Jugà en categories territorials fins que al final de la dècada de 1980 es dissolgué Al setembre del 1990 fou constituït de nou i s’inscriví a les competicions de la Federació Catalana de Futbol Els darrers anys noranta jugà a la divisió de plata estatal i la temporada 1999-2000 fou finalista de la Copa Catalunya Aquell mateix any baixà de categoria, però la temporada 2000-01 fou campió de la tercera divisió estatal i ascendí altre cop a divisió de plata Hi jugà tres…

Fundat el 1967, ha organitzat proves de gairebé totes les especialitats motociclistes, però la més emblemàtica fou l’Enduro Terres de l’Ebre, que durant dues dècades fou puntuable per als Campionats de Catalunya i d’Espanya, i arribà a puntuar per al Campionat del Món el 1994 Els seus impulsors foren Josep Aragonès, Carlos Albiol, Felip Tallada i, posteriorment, Jordi Rovira El 1997 també organitzà l’Enduro de les Autonomies, en què es proclamà campió d’Espanya amb un equip format per Micki Arpa, Pedro Pérez i Jesús Duran Els seus pilots més representatius en altres especialitats…