Resultats de la cerca
Es mostren 3776 resultats
Castell de Finestres (Sant Aniol de Finestres)
Situació L’indret on hi havia hagut la fortificació de Finestres més important sembla que és situat al cim de la roca anomenada del Castell, a la serra de Finestres Des d’aquest lloc hi ha una bona panoràmica, tant cap a la banda del nord, on hi havia les terres de l’antic comtat de Besalú, com vers migjorn, per on s’estenia el comtat de Girona Mapa 295M781 Situació 31TDG667628 Per anar-hi podem agafar la carretera de terra que surt de sota de l’església de Sant Pere de Mieres i que porta fins a la carena de Finestres Hom pot arribar amb auto, en alguns trams per un camí no gaire bo, fins a…
Bibliografia general N-Z
Art gòtic
Navarro, Juan Carlos 2006 Bóvedas de la arquitectura gótica valenciana Traza y montea , Publicacions de la Universitat de València, València Nobile, Marco Rosario 2002 Un altro rinascimento Architettura, maestranze e cantieri in Sicilia 1458-1558 , Helvelius, Benevento Oakeshott, Walter 1972 Sigena Romanesque Paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, Harvey Miller and Medcalf, Londres Ocampo, Estela 1992 Diccionario de términos artísticos y arqueológicos , Icaria, Barcelona Olivar, Marçal 1986 Els tapissos francesos del rei en Pere el Cerimoniós , Barbié, Barcelona Orriols i Alsina…
Els aulopiformes
Dins els aulopiformes, trobem espècies marines que viuen en la capa d’aigua pròxima al fons demersals, de vegades en zones de molta fondària En la làmina s’han representat, un peix trípode 1 Chlorophthalmus agassizii , i l’únic aulòpid de la nostra fauna, el lluert 2 Aulopus filamentosus Carlos Moreno Són un ordre de peixos relativament reduït i integrat per espècies marines de característiques especials relatives als esquelets cranial i branquial i a la musculatura del cap, que permeten diferenciar-les dels estomiformes molts d’aquests peixos tenen aletes adiposes A les nostres aigües són…
Els clupeïformes: peix blau típic
Els clupeïformes són aquells peixos amb aspecte semblant al de les sardines Tenen el cos revestit d’escates cicloides que es desprenen amb una gran facilitat, si bé dins d’aquest grup també hi ha espècies de cos nu, i presenten una sola aleta dorsal constituïda per radis tous, que sol ocupar una posició central sobre l’eix longitudinal del cos La cintura escapular és suspesa de l’esquelet cranial i disposen d’un opecle ben desenvolupat La bufeta natatòria té conducte pneumàtic i els d’aigües profundes, com ara els estomiàtids, disposen de fotòfors que segueixen una distribució característica…
Bibliografia general referent al romànic de les Terres de l'Ebre, la Llitera i el Baix Cinca
Art romànic
Aav Amics de l’Art Vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1955 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona 1958 Ainaud i de Lasarte, Joan Tortosa en la Exposición Internacional de Arte Románico…
L’escultura monumental i decorativa de l’antiguitat tardana
Introducció Sarcòfag del segle IV amb escenes de la història de Susanna, importat d’un taller romà, encastat al costat nord del presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona F Tur L’estudi de l’escultura de la Catalunya de l’antiguitat tardana i d’època de domini polític visigòtic, en totes les seves manifestacions, ens obliga a plantejar de manera global les qüestions que implica la producció artística, les seves condicions, mètodes, aportacions, deutes i evolució El principal problema és, però, el fet que disposem d’escassíssimes restes, que ens ha llegat el pas del temps, i les…
Bibliografia
La bibliografia que es presenta a continuació recull les obres més representatives que poden consultar-se, amb relació al segles XIX i XX, però no pretén tenir un caràcter exhaustiu s XIX I Part general Llibres Albareda, Joaquim 1981 La industrialització a la Plana de Vic, Patronat d’Estudis Ausonencs, Vic Albareda, Joaquim i Surinyach, Miquel 1988 La industrialització a Manlleu, Museu, Manlleu Alberch i Fugueras, Ramon 1978 Els orígens de la Girona Contemporània La crisi de començaments del segle XIX, Institut d’Estudis Gironins, Girona Alemany, Joan 1984 El port de Barcelona Història i…
De la unió imperial a la Unión de Armas
El context De “senyor emperador de Spanya” fou saludat Ferran II pel seu batlle general a València, Dídac de Torres, en un parallelisme més que tancat amb la salutació del notari arxiver Pere Miquel Carbonell —“senyor Rey e príncipe de las Spanyas”—, alhora que el canonge de Girona Andreu Alfonsello creia veure en el nou regnat l’inici de “l’imperi de les Espanyes”, i fins i tot el cardenal Joan Margarit i de Pau, en la dedicatòria del Paralipomenon Hispaniae libri decem , recordà en l’esdeveniment de la unió de corones del 1479 els vincles de les dues Hispànies —Citerior i Ulterior— Els…
Bolívia

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud que limita amb el Brasil al N i el NE, amb el Paraguai al SE, l’Argentina al S, amb Xile al SW i amb el Perú a l’W; la capital i seu del poder judicial és Sucre, però la seu del govern i el centre administratiu i legislatiu és La Paz.
La geografia física El relleu El tret més acusat és el contrast violent entre el país andí, a l’oest, amb una altitud mitjana superior a 3000 m, i les terres baixes i càlides de l’est l’Oriente, que no ultrapassen una mitjana de 200 m d’altitud Aquestes terres baixes formen un vast conjunt de planes llanos , petits relleus i àrees inundades una bona part de l’any bañados Bé que l’Oriente representa un 70% de la superfície del país, és una regió mal coneguda i escassament habitada, de manera que Bolívia pot ésser definida, de fet, com un país andí el 87% de la població habita al sector…
La creació d’un mercat cultural
El món literari L’entrada del segle XX encetava una etapa nova en què les possibilitats de consum s’obrien a sectors importants de la població La industrialització i la mecanització també feien assequibles a àmplies capes els productes lligats a la cultura i al lleure La literatura no restà al marge d’aquest procés i esdevingué una mercaderia més, oferta al consum, característica que acompanyà ja, per sempre, tota activitat artística A Catalunya, però, el procés de creació d’un mercat literari en català fou lent i dificultós i no s’arribà a consolidar, mínimament, fins a la dècada dels anys…