Resultats de la cerca

S’inicià en el periodisme treballant en premsa i ràdio, però en els darrers quinze anys es dedicà plenament a la televisió Començà a Televisió Espanyola i ben aviat s’incorporà al programa 30 minuts de TV3, on treballà vuit anys Posteriorment fou nomenat responsable d’Actualitat i Nous Formats de Televisió de Catalunya i, després, responsable de programació Al principi del 2004, Joan Majó el nomenà director de Televisió de Catalunya, en substitució de Joan Oliver, càrrec que exercí fins al maig de 2008, en què fou substituït per Mònica Terribas Al juliol del mateix any fou nomenat nou…

Cursà estudis eclesiàstics, bé que no s’ordenà sacerdot i treballà de mestre Involucrat en el moviment cooperatiu, al final de la dècada de 1960 s’introduí en el moviment pels drets civils dels catòlics a Irlanda del Nord, que encapçalà en 1969-70 Membre fundador del Partit Socialdemòcrata i Laborista SDLP 1970, compromès amb la reunificació d’Irlanda per mitjans pacífics, que presidí del 1979 al 2001, fou diputat al parlament nord-irlandès que funcionà, amb intermitències, del 1969 al 1974 i en 1982-86 Participà en les negociacions de l’acord angloirlandès 1985 pel qual la Gran…

Llicenciat en art el 1957 per l’Institut d’Art Teatral i Cinematogràfic de Bucarest, començà a treballar aquell mateix any a la televisió romanesa com a director i productor de programes, tasques que realitzà fins el 1968, que s’incorporà a Televisió Espanyola TVE A la segona meitat dels anys setanta popularitzà l’ús del zoom , que acabà essent un dels trets distintius dels seus programes televisius com a director i productor de programes de TVE El 1979 treballà amb la Radiotelevisione Italiana RAI i el 1980 passà a Canale 5, televisió privada controlada per Silvio Berlusconi, com a director…

Es graduà com a medievalista a l’École Nationale des Chartes 1947, i posteriorment fou professor de llengua i literatura franceses a la Universitat d’Indiana, on obtingué el doctorat en història el 1950 Ensenyà, successivament, a les universitats de Duke, Bryn Mawr, Johns Hopkins, l’estatal de Buffalo i, del 1981 fins a la jubilació, a la Universitat de Stanford, Califòrnia La idea central del seu pensament és la mimesi , impuls que modela el desig, matèria primera de l’acció i els pensaments humans Cal entendre la mimesi com una emulació individual i collectiva que crea comunitats i…

Graduat 1964, i doctorat 1969, en medicina a la Universitat de Harvard, estudià també antropologia a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya, en 1964-65 i feu estudis postdoctorals al Salk Institute de La Jolla Califòrnia, de 1969-70 Dedicat, no obstant aquesta formació, a la literatura, fou autor de novelles, la majoria best-sellers , en les quals combinà la ciència-ficció i les referències a la tecnologia amb la narrativa d’intriga i policíaca The Andromeda Strain 1969, The Terminal Man 1972, The Great Train Robbery 1975, premi de Misteri Edgar Allan Poe, Eaters of The Dead 1976, Congo…

Els seus inicis musicals l’emmarquen en el country-rock El 1977 fundà la seva banda permanent, The Attractions, formada per Bruce Thomas baix, Steve Nieve teclats i Pete Thomas bateria La seva trajectòria recorre el postpunk del final dels anys setanta i el pop-rock dels vuitanta, mentre que els noranta fa incursions puntuals en la música clàssica amb el quartet de corda The Brodsky Quartet i en la new-age amb el guitarrista Bill Frisell De la seva discografia destaquen My Aim is True 1977, Almost Blue 1981, Brutal Youth 1994 i All this Useless Beauty 1996 El 1998 enregistrà, al costat del…

 Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal impulsor de la…

Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J Barter i F Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort Pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona Aquest fet influí el seu estil compositiu, tot…

Després de la Segona Guerra Mundial es canvià el cognom Purczfeld, d’origen alemany, pel de Puskás Fill d’un futbolista, jugà a la primera divisió del seu país amb el Kispest des del 1949 anomenat Honved de 1943 a 1956, que aconseguí sis títols de lliga Com a internacional aconseguí a Hèlsinki la medalla d’or olímpica 1952 i obtingué la segona posició en el campionat del món a Suïssa 1954 El 1956, després de la invasió d’Hongria per l’URSS, junt amb altres internacionals hongaresos entre els quals hi havia també S Kocsis, renuncià a tornar al seu país durant una competició internacional a l’…

Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada pel seu mèrit extraordinari, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 La seva extensa producció comprèn unes 400 obres, una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç misses a vuit, deu i dotze veus amb acompanyament…