Resultats de la cerca
Es mostren 6799 resultats
kiowa
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Nord, de llengua independent, que habita en reserves dels estats d’Oklahoma i Colorado, EUA.
Actualment els kiowes són uns 2 500
república bananera
Nom donat pejorativament a alguns estats de l’Amèrica Central i de l’Amèrica del Sud sotmesos sovint a cops d’estat militars i a inestabilitat política.
utoasteca
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües ameríndies de l’Amèrica del Nord, pertanyent a la família utoastecatano, que s’estén des dels estats de Montana i Oregon fins a Mèxic.
Hom el divideix en els subgrups xoixon-comanx, ute-paiute, hopi, pima-papago, tarahumara i astecoide, alhora dividit en diverses llengües, entre les quals la nahua
complex soluble
Bioquímica
Associació de monòmers de fibrina o de productes de la degradació del fibrinogen que pot ésser detectada en el plasma en el decurs de certs estats patològics.
botocudo | botocuda
Etnologia
Individu d’un poble indi del Brasil de prop del riu Doce, a la zona muntanyosa i selvàtica entre els estats de Minas Gerais i Espírito Santo.
És un dels pobles més primitius del continent i posseeix algunes semblances amb els fueguins Racialment presenten fortes analogies amb la raça prehistòrica de Lagoa Santa Són de baixa estatura, dolicocèfals índex mitjà 76,9, de pell groguenca força clara, cabells negres o castanys llisos, i de cara i nas allargats Practiquen principalment la recollecció i la caça Desconeixen la navegació, la ceràmica i el vestit Porten discs de fusta botoque , en portuguès al llavi inferior L’habitació és un simple paravent Són animistes i pertanyen a la família lingüística ge Actualment són en camí de…
asma
Patologia humana
Nom aplicat a diverses malalties o estats patològics en què predomina una estretor de les vies respiratòries, generalment amb contracció espàstica dels músculs bronquials, de caràcter episòdic.
Sistema Europeu de Bancs Centrals
Economia
Institució formada pel Banc Central Europeu i els bancs centrals dels estats membres de la Unió Europea, tant si formen part de l’euro com si no.
Vigent a partir de la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària , coexisteix amb l’Eurosistema, que comprèn el Banc Central Europeu i els bancs centrals que tenen l’euro com a moneda Fou establert l’1 de juny de 1998, i les seves funcions són les de definir i executar la política monetària europea, realitzar els canvis de divises, posseir i gestionar les reserves oficials, i promoure el funcionament fluïd del sistema de pagaments amb l’objectiu de promoure l’estabilitat dels preus Al llarg de la seva existència, el Banc Central Europeu ha tendit cada vegada més va a incorporar més…
Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial
Economia
Organització autònoma de les Nacions Unides, creada el 1966 i reestructurada el 1986, amb seu a Viena, que ratlla pel foment del desenvolupament industrial als estats subdesenvolupats.
Actua tècnicament planejament, programació, projectes, cooperació directa amb experts, un servei urgent per a dificultats tècniques i procura d’aconseguir finançaments de tipus internacional, com al BIRD o privat El 1992 tenia amb 151 membres, una Junta de desenvolupament industrial, nou oficines i un Fons per al desenvolupament industrial
alineament
Economia
Operació de política econòmica per la qual un estat adopta mesures paral·leles a les preses per d’altres estats o decidides per organismes de cooperació econòmica internacional.
L’alineament té una especial importància en el comerç exterior i en el camp monetari, en el qual defineix la modificació del valor d’una moneda com a conseqüència del canvi produït en el valor d’una estrangera o més d’una que fa el paper de patró-divisa en el sistema monetari internacional
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…