Resultats de la cerca
Es mostren 10006 resultats
Alabern
Família de gravadors, documentada a Barcelona al segle XIX.
Pau Alabern i Moles Barcelona 1804 — 1860 excellí en obres a l’acer i en coure Illustrà la majoria de les obres publicades a Catalunya del 1823 al 1850 El seu fill Camil Alabern i Casas Barcelona 1825 — Madrid 1876 marxà a l’estranger per tal de perfeccionar-se en l’ofici Treballà en l’obtenció d’un mètode que impedís la falsificació de bitllets de banc i de documents de crèdit Contribuí notablement a la revaloració del gravat a Catalunya A Madrid, ocupà el càrrec de primer gravador a la Fábrica del Sello Feu els gravats de l’ Atlas Geográfico de España Ramon Alabern i Moles , germà de Pau…
Frontó Barcelonès

Frontó Barcelonès
AF CEC
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota inaugurat el 31 de maig de 1888 a Sant Martí de Provençals.
Concebut per l’arquitecte Enric Sagnier, fou el primer frontó d’empresa que hi hagué a Barcelona La pista tenia 64 m de llargada, 11 m d’amplada i 12 m de frontis, i una capacitat per a 3000 persones, repartides en tres pisos Severo Echena en fou el primer intendent i Ramon Beloqui, que també era jugador, el primer empresari Amb la seva posada en marxa, l’esport de la pilota entrà amb força a l’àrea de Barcelona En els seus partits, que aplegaven plens absoluts a les graderies, destacaren, entre d’altres, els pilotaris Chiquito de Abando, Vicente Elícegui, José M Ugarte, Félix…
Gran Premi Festes d’Olot
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada anualment a Olot amb motiu de les Festes del Tura.
Fou creada el 1955 per a ciclistes independents i aficionats, sota l’organització del Club Ciclista Olot El recorregut era de 85 km, i passava per Sant Joan les Fonts i Besalú Les dues primeres edicions les guanyà Antoni Bonada També s’imposaren en més d’una edició Josep Fernández 1959, 1961, Manuel Blanco 1966, 1970, 1971 i Bernat Gimbernat 1977, 1979, 1981 Posteriorment destacaren guanyadors com Joan Llaneras 1990, Ramón Medina 1995, Josep Jufré 1998 i Carles Torrent 1999 L’any 2001 la cursa s’inclogué dins del calendari de les Grans Clàssiques i augmentà el recorregut a 112 km…
Llibre del rei En Pere

Foli 23 del Llibre del rei En Pere
© Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escrita per Bernat Desclot, és una de les millors cròniques d’entre les quatre grans cròniques catalanes, tant pel seu mèrit literari com per la confiança que mereix en general la informació que forneix.
Estructura de l’obra La Crònica signada per Desclot és la més antiga de les quatre grans cròniques catalanes pel que fa a la seva finalització La Crònica de Jaume I coneguda com el Llibre dels feits narra esdeveniments anteriors, però es tracta d’un text completat el segle XIV La de Ramon Muntaner narra els fets des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 i fou redactada entre el 1325 i el 1330 La de Pere III se centra en el regnat de Pere el Cerimoniós 1336-87 i fou escrita entre el 1375 i el 1383 Per contra, seguint les recerques de Coll i Alentorn,…
,
Castell d’Amposta
Art romànic
Situació Primer fossat interior del castell després dels treballs de rehabilitació acabats el 1995 ECSA - J Bolos El castell d’Amposta és situat al marge dret de l’Ebre, en una prominència de la terrassa quaternària, en un punt on el riu s’estreteix, a pocs quilòmetres de la seva desembocadura El recinte actualment és al bell mig del nucli urbà i el centre històric Mapa 32-20 522 Situació 31TBF957099 El castell és al costat mateix de l’entrada a Amposta pel Pont Penjat Per Amposta passa la carretera N-340 Història Un dels primers pobles que ocupà l’àrea del castell foren els ibers, que s’hi…
Sant Miquel de Viver (Viver i Serrateix)
Art romànic
Probablement la primera església de Viver fou l’església del castell, advocada a sant Miquel com l’església que més tard, al segle XII, fou construïda i consagrada a l’indret que ocupa l’edifici conegut amb el nom de Sant Miquel i que no conserva cap testimoni de l’obra romànica La primera notícia del lloc és de l’any 910, que és documentat el castro Vivario durant els anys 979 i 981 el comte cerdà Oliba Cabreta actuà decididament en aquest castell reprimint amb duresa la revolta que esclatà contra ell als castells de Viver i d’Estela L’església de Sant Miquel és esmentada ja els primers anys…
Francesc Martorell i Trabal
Historiografia
Literatura catalana
Historiador.
Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, entrà ben aviat a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor 1909 Anteriorment, ja havia participat en el Congrés de la Llengua Catalana 1906 La seva pertinença al grup dels primers alumnes dels EUC li permeté fer una estreta amistat amb Ramon d’Alòs-Moner, Ferran Valls i Taberner, Ramon d’Abadal, Jordi Rubió, Lluís Nicolau i d’Olwer i Agustí Calvet, companys seus de joventut a la universitat, a l’Ateneu Barcelonès i, posteriorment, a l’IEC entre els quals era conegut com a Kiko…
, ,
Sant Joan o Sant Antoni de Susterris, antiga comanda hospitalera (Talarn)
Art romànic
Situació L’església de l'antiga comanda hospitalera de Susterris avui ha desaparegut totalment, negada per les aigües del pantà de Sant Antoni, que en prengué el nom JAA Història L’existència a Susterris d’una església —que al llarg del temps tingué diverses advocacions— i d’una fortificació o castell és anterior a la constitució de la comanda hospitalera en el mateix indret Al lloc de Susterris 1064 Solzeters existia una església que vers l’any 1030 fou dotada pels comtes del Pallars Jussà i posada sota l’advocació de santa Maria pel bisbe Ermengol Les esplugues de Susterris — algun tipus…
Vila i castell de Belestar
Situació Vista aèria de la vila de Belestar, fundada al segle XII i presidida pel seu castell, que té adossada l’església parroquial ECSA - F Tellosa Aspecte de conjunt del castell, avui dia força restaurat, amb l’església parroquial a l’esquerra ECSA - A Roura El poble de Belestar és situat al N d’Illa i a ponent del coll de la Batalla, frontera entre Catalunya i el regne de França des del segle XIII fins al tractat dels Pirineus El castell i els vestigis de l’antiga muralla són situats al nucli històric del poble, que està assentat al vessant meridional d’un turó rocallós coronat per les…
Castell de Paüls
Art romànic
Situació Vestigis d’aquest castell, probablement d’origen andalusí ECSA - J Bolòs Les restes de l’antic castell de Paüls són al capdamunt del turó per on s’esglaona el poble de Paüls Mapa 31-19 496 Situació 31TBF810336 S’arriba a Paüls per la carretera local TV-3541 que surt de Xerta ACH-JMT Història El primer esment del castell és del 1168, any en què el rei Alfons el Cast , el senescal Guillem Ramon de Montcada, Ramon de Montcada i Pere de Subirats donaren als cavallers Guerau de Riu, Pere de Santmartí i Ramon de Queralt i als seus descendents, el castell de Paüls i el seu terme, perquè el…