Situació
Vestigis d’aquest castell, probablement d’origen andalusí.
ECSA - J. Bolòs
Les restes de l’antic castell de Paüls són al capdamunt del turó per on s’esglaona el poble de Paüls.
Mapa: 31-19 (496). Situació: 31TBF810336.
S’arriba a Paüls per la carretera local TV-3541 que surt de Xerta. (ACH-JMT)
Història
El primer esment del castell és del 1168, any en què el rei Alfons el Cast, el senescal Guillem Ramon de Montcada, Ramon de Montcada i Pere de Subirats donaren als cavallers Guerau de Riu, Pere de Santmartí i Ramon de Queralt i als seus descendents, el castell de Paüls i el seu terme, perquè el posseïssin per ells, amb les dues terceres parts de les rendes senyorials. Pere de Subirats se’n retingué la tercera. Els esmentats cavallers tindrien Paüls al fur d’Aragó. El 1206 el rei Pere el Catòlic donà el castell i terme de Paüls, juntament amb el castell de Carles, a un personatge anomenat Drogo, al fur de Saragossa. Segons s’entreveu d’aquest segon document, la donació del 1168 o bé no fou efectiva o bé va ser ben efímera. El 1228 Joan Despuig va vendre a la seva muller Marimonda el seu castell i la vila de Paüls pel preu de 1 400 morabatins. D’ençà d’aquesta data podem afirmar que el senyoriu de Paüls restà vinculat a la família dels Despuig, almenys fins al segle XV. Dos documents més completen el coneixement d’aquest afermament dels Despuig a Paüls. Tots dos daten del 1239. En un d’ells, Bertran de Rius i la seva muller vengueren a Marimonda, ja vídua de Joan Despuig, la tercera part que tenien del castell. En l’altre document del mateix any, Marimonda, que ja devia ser propietària única, feu donació del castell i la vila de Paüls al seu fill Ramon Despuig.
El 1293 Joan Despuig, senyor del lloc, atorgà una carta de poblament als habitants de Paüls, en la qual els veïns es comprometien a fer servei de guaita al castell. (ACH-JMT)
Castell
Planta del castell, a escala 1:800.
J. Bolòs
El castell era situat al damunt d’un planell allargat, envoltat per un espadat força notable. Aquest indret és una plataforma natural, una mena de mola defensada pel relleu i situada sobre el poble de Paüls. La part menys protegida pels cingles és situada precisament a l’extrem sud-oest, on es construí l’església i un segon recinte, acabat amb una torre d’angle. Segurament, però, aquesta ampliació ja fou feta en un moment força tardà.
El recinte original té una longitud d’uns 80 m, d’est a oest, i una amplada màxima, a la part central, d’uns 24 m. En algun moment aquest espai va estar envoltat de muralla a tot el seu entorn. Allà on és més visible, a causa d’haver estat refeta, és al llarg de bona part del costat meridional. A la meitat est d’aquest costat sud, veiem panys de paret, amb un gruix d’uns 80 cm, que s’adapten al relleu de la roca i s’alcen damunt de les cases actuals del poble. S’hi poden observar alguns trossos de muralla fets amb uns carreus molt grans, d’altres trossos fets amb carreus més regulars i, finalment, la major part dels trams bastits amb un aparell força irregular, fet amb pedres poc treballades gaire i amb molt morter de calç, semblantment a un encofrat.
Al sector que hi ha al damunt de l’església, trobem, d'una banda, que una muralla moderna, amb un gruix de només uns 50 cm, enllaça la muralla vella amb aquest edifici. D’altra banda, però, a un nivell més alt, seguint la línia de la muralla oriental, es pot veure que, al llarg d’uns 36 m, hi ha restes d’un mur molt més vell. En algun sector, on no han estat arrencats, hi ha uns carreus rectangulars, no gaire grossos i posats en filades; segurament són força antics.
Finalment, a tota la banda septentrional, ran del cingle, damunt la roca trobem restes de fragments de paret, molt malmesos, però. Així mateix, hi veiem algunes roques que han estat retallades i treballades.
Aquesta fortificació té l’origen molt probablement en un ḥiṣn o castells de l’època andalusina. Hi veiem un gran recinte que pot fer de refugi, si cal, situat al cim d’una mola defensada pel mateix relleu. És força semblant, per exemple als ḥuṣūn o castells de Torrent (Baix Cinca), de Carratalà (Segrià) o d’altres indrets del País Valencià. Dins el territori que depenia d’aquesta fortificació hauríem trobat segurament el poble de Paüls i diverses almúnies, dedicades a l’agricultura o a la ramaderia (molt important, segons la carta de poblament de l’any 1168), repartides per aquesta vall i potser seguint el curs del torrent i de la séquia que menava fins a Xerta. Després de la conquesta, aquest castell es degué mantenir i refer al llarg del final de l’edat mitjana i de l’edat moderna. (JBM-ACH-JMT)
Bibliografia
- Bayerri, 1939-60, vol.V, pàg. 672
- Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 134, pàgs. 191-192 i doc. 356, pàgs. 523-525
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 533-537