Resultats de la cerca
Es mostren 10629 resultats
Proves funcionals respiratòries
Patologia humana
Les anomenades proves funcionals respiratòries són una sèrie de procediments que permeten d’avaluar l’eficàcia de diverses funcions de l’aparell respiratori, com la ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Aquestes proves proporcionen una informació important sobre la mena d’afecció de les funcions pulmonars causada per una malaltia determinada i constitueixen un mètode molt útil per a valorar-ne l’evolució Hi ha una gran varietat de proves funcionals respiratòries, però les efectuades regularment són l’espirometria, la determinació de la capacitat de difusió i la…
Orella: oïda i equilibri

Orella esquerra
CC0
L’orella constitueix una estructura sensorial complexa que actua com a òrgan del sentit de l’oïda i intervé en el manteniment de l’equilibri corporal L’oïda és un sentit molt important Cal tenir en compte que és prioritari en la comprensió de la parla, basada en l’emissió de sons articulats, que és el mitjà de comunicació principal en la societat L’orella es troba adaptada a la percepció preferent dels sons que corresponen a la veu humana, i qualsevol mena de dèficit auditiu pot provocar dificultats en la relació social De vegades es tracta, simplement, d’un dèficit mínim, que…
oxigen

Cicle de l’oxigen
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup VI de la taula periòdica, de nombre atòmic 8, el més abundant de l’escorça terrestre.
Fou descobert, independentment, per J Priestley 1774 i KW Scheele 1773 El 1775 Antoine Laurent Lavoisier li donà el nom definitiu i basà en ell la seva teoria de la combustió i l’oxidació L’oxigen es troba a la natura en estat lliure, com a O 2 i, en molt més petita proporció, com a O i O 3 ozó constitueix el 23% de la massa de l’atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l’aigua, la sorra SiO 2 i els silicats, constitueix el 46,5% de la massa de l’escorça terrestre Existeix en forma de tres isòtops naturals estables 16 O 99,759%,…
Santa Maria de Sunyer
Art romànic
Situació Dos detalls dels brancals esquerre i dret —segons l’espectador— de l’antiga porta d’entrada al temple, amb capitells decorats amb motius vegetals ECSA-E Pablo Aquesta església és la parròquia de Sunyer, poble situat al sector meridional de Segrià, sobre un tossal que domina una extensa plana de secà L’església és al centre de la població Mapa 32-15 388 Situació 31TBF992998 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior XEC Història Hi ha molt poques notícies sobre el lloc i l’església del lloc Sunyer apareix esmentat com a castell a l’inici…
Construcció del puig de les Forques o del puig d’Espill (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació Mur de migdia, amb una possible obertura en arc de mig punt a la seva base ECSA - E Carreras La construcció es troba al cim del puig situat immediatament a llevant del coll de Banyuls, punt fronterer des del tractat dels Pirineus Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 51,6” N - Long 3° 6’ 31,2” E S’hi arriba, lògicament, pel camí que passa per l’esmentat coll, que s’agafa a Banyuls de la Marenda i continua vers l’Alt Empordà, cap al poble d’Espolla Des del coll cal pujar, a peu, al proper puig on hi ha les ruïnes JBH Història L’historiador rossellonès JA Alart ja situà…
Sant Martí Vell (Santa Pau)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció L’església de Sant Martí Vell o Sant Martí de Santa Pau, situada al centre del terme municipal, al costat nord-oriental de Santa Pau, es troba vora la carretera d’Olot a Banyoles, a mà dreta, al peu de la serra de Sant Julià del Mont Mapa 295M781 Situació 31TDG653672 Per anar-hi, tal com hem dit, cal agafar la carretera d’Olot a Banyoles L’església es troba a l’altura de Santa Pau, a 1 km aproximadament de la carretera, vers tramuntana JVV Història Les notícies sobre l’església de Sant…
Municipi d’Ègara (Terrassa)
Mapa de la situació dels jaciments d’època romana localitzats prop del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa AA Moro Els únics testimonis documentals del municipi romà d’Ègara corresponen a dues inscripcions epigràfiques conservades en sengles pedestals de pedra calcària, reaprofitats i encastats en l’obra romànica de l’església de Santa Maria de Terrassa El primer pedestal es troba situat a la paret esquerra de la nau, abans del creuer Presenta una dedicatòria a l’emperador Antoni Pius, i es pot datar de l’any 139 El seu interès rau en el fet que permet conèixer l’estatus jurídic…
Les timeleàcies
Timeleàcies 1 Matapoll Daphne gnidium a fragment d’una branca amb la inflorescència terminal x 0,5 b detall d’una flor amb els quatre estams superiors x 3 c flor amb el periant obert per a mostrar dues rengleres d’estams i el pistil, seccionat x 3 2 Bufalaga hirsuta Thymelaea hirsuta a fragment d’una branca x 0,5 b glomèrul de flors densament recobert de pèls x 3 c periant d’una flor funcionalment masculina, obert per a mostrar els estams i el pistil rudimentari x 5 d flor femenina, amb pistil i sense estams x 5 3 Bufalaga tintòria Thymelaea tinctoria a aspecte general d’una branca…
Les cucurbitàcies
Formen una família de grandària mitjana que té 90 gèneres i unes 700 espècies, distribuïdes pels països càlids Als Països Catalans només hi ha dues cucurbitàcies autòctones i fins una desena de cultivades Cucurbitàcies 1 Cogombre amarg Ecballium elaterium a branca amb flors sobre peduncles drets i fruits sobre peduncles corbats x 0,5 b dehiscència explosiva d’un fruit madur x 0,5 2 Carbassina Bryonia cretica subspècie dioica a individu masculí amb flors x 0,5 b detall d’una flor masculina x 2 c peu femení amb fruits x 0,5 d detall d’una flor femenina amb el fruit a mig madurar x 1 Eugeni…
Els dactiopteriformes: Xoriguer
Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer Cephalacanthus volitans és un peix bentònic, que…