Resultats de la cerca

Teoria i pràctica del disseny El disseny industrial deu molt a André Ricard No solament per la seva valuosíssima obra, sinó també per la seva actuació personal, per la seva inquietud que va fer possible, en gran mesura, la creació d’una consciència favorable al disseny a Catalunya La seva formació va ser autodidàctica, igual que els altres dissenyadors de la primera generació, que després es van convertir en els primers mestres Els estudis que va cursar en una acadèmia artística i el seu treball, de molt jove, a l’empresa familiar, on una mica més tard va fer els assaigs de disseny, van anar…

El primer sindicat català de treballadors, la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, és del 1840 Així, la constitució de la Federació de la Regió Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors, el 1870, no fou una sorpresa Els obrers catalans constituïren, segons Miquel Izard, un “proletariat internacionalista” i el regne d’Espanya seria la “Regió Espanyola” Un matís que Pompeu Gener remarcà “El concepte d’‘obrer’ no era, a Catalunya, sinònim de peó o de manufacturer La federació admetia tots els qui exercien una professió liberal, incloses les carreres científiques L’únic…

Partint del concepte de regió com a entitat intermèdia entre la comunitat i la nació, però dotada de prou unitat per a tenir una identitat pròpia que la diferencia de la resta del país, el regionalisme representa la consciència regional en acció com a ideologia, com a moviment social o com a programa reivindicador d’alguna forma de reconeixement d’aquella personalitat regional Segons el nivell en què es mogui la consciència regional, el regionalisme pot ésser econòmic l’exigència d’un règim fiscal o aranzelari peculiar, cultural i literari , amb la defensa o sense la defensa d’una llengua…

Provinent d’una família d’ascendència irlandesa establerta a l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, començà a jugar al club Aster de la mateixa localitat La temporada 1986-87 es traslladà a Barcelona per incorporar-se a la secció d’handbol del FC Barcelona, on després d’aconseguir tres campionats d’Espanya juvenils i un de júnior debutà amb el primer equip la temporada 1990-91, en el qual feu tota la seva carrera esportiva fins que es retirà temporada 2004-05 i que, a les ordres de Valero Ribera dominà durant anys l’handbol espanyol i europeu, al costat de Massip, Barrufet, Urdangarín, Ortega,…

Cursà estudis de dret i es llicencià el 1931 L’any següent començà a treballar com a redactor polític, a La Publicidad i fou collaborador constant de diverses revistes setmanals, entre elles Mirador i El Be Negre El 1933 fou nomenat president fundador de la secció de reporters de l’Associació de Periodistes de Barcelona i també fou designat Oficial Primer Lletrat de la Generalitat Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França i els Estats Units, s’exilià a Santiago de Xile, on arribà amb el seu germà Miquel Hi reprengué la seva activitat com a periodista Treballà com a…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els estudis a la Yale University i a la City University de Nova York Des del 1990, any de la seva inauguració, fins al juliol del 1998 dirigí la Fundació Antoni Tàpies  i hi fou responsable del programa d’exposicions Organitzà “Els límits del museu” i “La ciutat de la gent”, així com mostres individuals d’artistes com Louise Bourgeois, Brassaï, Marcel Broodthaers, Lygia Clark, Hans Haacke i Krysztof Wodiczko Del juliol del 1998 al gener del 2008 fou director del MACBA , on dedicà exposicions a artistes com…

El 1945 emigrà als Estats Units, on el 1949 es graduà al Wagner College de Staten Island El 1954 obtingué el doctorat per la New School de Nova York Fou, entre altres, professor al Hartford Theological Seminary 1958-63 i a les universitats de Rutgers 1963-81 i Boston 1981-2009 En aquesta universitat fundà l’Institut sobre cultura, religió i afers mundials, que dirigí Com a sociòleg, la seva aportació principal és The Social Construction of Reality 1966, escrit conjuntament amb Thomas Luckmann, en el qual proposa un model de relació entre els individus i la realitat social en la…

Estudià a Llotja, al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Superior dels Bells Oficis De les seves activitats inicials cal destacar la seva tasca de crític d’art a La Veu de Catalunya  i la fundació de l’ Agrupació Courbet El 1917 feu el primer viatge a París, becat per la Mancomunitat de Catalunya El 1922 fou nomenat secretari de l’Escola dels Bells Oficis, càrrec que exercí fins el 1924, que es traslladà a París Dotat d’una gran senzillesa i simpatia personal, té un anecdotari riquíssim, que constitueix un retaule viu d’aquell període És decisiu el seu paper en el desenvolupament de la…

Estudià art dramàtic a Yale i s’incorporà a l’Actor's Studio de Nova York Debutà com a actor teatral a Broadway el 1953, i l’any següent debutà en el cinema en The Silver Chalice , de V Saville Posteriorment actuà entre d’altres, en els films de R Wise Somebody Up There Likes Me 1956 i Until they sail 1957, Cat on a Hot Tin Roof 1958, R Brooks, The Long, Hot Summer 1958 M Ritt, pel qual fou premiat a Canes, The Young Philadelphians 1958, V Sherman, Exodus 1960, O Preminger, The Hustler 1961, R Rosen, Hud 1963, M Ritt, Harper 1966, M Ritt, Butch Cassidy and Sundance Kid 1969, G R…

Estudià piano al Conservatori de Nàpols i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Milà, on rebé classes de composició i direcció d’orquestra d’AVotto El 1967 guanyà el Concurs Guido Cantelli i inicià la seva carrera internacional Feu el seu primer concert amb l’Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino 1969 Del 1973 al 1982 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Londres, on substituí Otto Klemperer Del 1977 al 1980 fou el principal director invitat de l’Orquestra de Filadèlfia i del 1980 al 1992 en fou el director musical En 1986-2005 fou director musical del Teatro alla…