Resultats de la cerca
Es mostren 17489 resultats
societat de consum
Economia
Sociologia
Expressió amb què hom designa l’estat i l’etapa actuals del desenvolupament capitalista de la societat, basats en la creació de necessitats fictícies per superar la saturació de la producció.
Bé que alguns economistes la consideren com un pas cap a la civilització, hom sol considerar la societat de consum com a contradictòria i inhumana Però les crítiques que li són fetes parteixen del fet que una tal societat de consum —que avui actua com a estímul en tot el món— és en el fons una societat de producció específica i que els qui són interessats a produir-hi fan consumir el que els aporta més guanys, sense importar-los el benestar de la societat el consumisme és una internacionalització psicològica de costums i modes necessaris a aquest sistema específic de producció
tresor
Dret civil
Dret romà
Qualsevol objecte de preu, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment d’ésser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari.
El dret romà el considerà res nullius ‘cosa de ningú’, susceptible d’ocupació mitjà normal d’obtenir-ne la propietat, llevat del cas que hom el descobrís en predi aliè o en propietat estatal o pública, en el qual cas calia distribuir-lo meitat i meitat entre el propietari i el descobridor El dret actual conserva bàsicament la mateixa legislació, bé que en cas que l’objecte posseeixi un valor històric, arqueològic, artístic o científic, l’estat es reserva el dret de comprar-lo a just preu i de continuar les excavacions en una propietat privada
gladiador

Gladiadora romana conservada al Museu Arqueològic d’Hamburg
© Alfonso Mañas
Història
Lluitador professional en els jocs als amfiteatres romans.
Els gladiadors eren generalment esclaus o presoners de guerra condemnats també hi havia lliberts i homes lliures en una proporció mínima Lluitaven en parelles o en grup N'hi havia de diferents classes, i es distingien per l’armament que utilitzaven reciari , que portava xarxa i trident, mirmilló, dimachaerus , etc Les lluites de gladiadors es difongueren per les ciutats itàliques i per l’Orient hellenitzat, bé que no arrelaren a Grècia, i tingueren el favor del públic, fins i tot dels homes illustrats, durant l’època imperial En alguna ocasió, els gladiadors es revoltaren, com en…
gas perfecte
Física
Gas en el qual la interacció entre les seves molècules (forces de cohesió) és nul·la.
Físicament, un gas pot ésser considerat perfecte si les forces de cohesió són molt més petites que les forces exteriors a les quals és sotmès, independentment de la distància que separa les molècules, o bé si el gas és enrarit, és a dir, que la distància entre les molècules és suficientment gran i, per tant, les forces de cohesió són negligibles En un gas perfecte es compleix la relació pv = RT , p essent-hi la pressió, v el volum específic, T la temperatura absoluta i R la constant dels gasos Aquesta relació és l’anomenada equació d’estat dels gasos perfectes
ewe
Etnografia
Individu d’un poble de raça melanoafricana.
Actualment són un milió d’individus que habiten al Togo, a Benín i a Ghana L’activitat econòmica fonamental dels ewes és l’agricultura, practicada àdhuc pels artesans i comerciants, bé que a les zones costaneres la pesca esdevé activitat exclusiva d’una part de la població L’organització es basa en llinatges patrilineals, i la poligàmia es dóna amb una certa freqüència La religió ewe consta d’un ésser suprem i de nombroses divinitats menors relacionades amb els diversos aspectes de la vida quotidiana, a l’entorn de les quals hom organitza la majoria d’actes rituals
esturió
Ictiologia
Peix de l’ordre dels ganoideus, de la família dels acipensèrids, d’uns 150 cm, amb el cos allargat, de secció pentagonal i cobert de cinc sèries longitudinals d’escuts, la boca petita i oberta en la part inferior del cap, el musell amb quatre barbetes i la cua heterocerca.
Habita a la mar a força profunditat a l’estiu puja pels rius, on té una fresa de fins 2 milions d’ous, i torna a la mar Les cries resten al riu fins a 2 anys després van a la mar, on atenyen la maduresa sexual, que s’esdevé entre 7 i 14 anys, i tornen una altra vegada al riu per fresar Habiten a les costes de tot Europa i del Canadà, bé que darrerament llur nombre ha disminuït molt De llurs ous hom treu el caviar Als Països Catalans, on havia estat abundant a l’Ebre, ha desaparegut totalment
estereoquímica
Química
Part de la química que tracta de l’estructura tridimensional de les molècules, és a dir, de la distribució o la posició relativa en l’espai dels àtoms que les constitueixen i de les propietats químiques que en depenen (estereoquímica dinàmica).
A mitjan s XIX hom descobrí que amb els mètodes analítics utilitzats podia arribar a assignar la mateixa fórmula estructural a més d’un compost Les teories i les regles de l’estereoquímica foren concebudes i establertes com les correccions necessàries per a evitar aquest defecte Bé que l’estereoquímica ha contribuït granment al progrés de la química orgànica i n'ha esdevingut una de les pedres angulars, la importància dels seus conceptes incideix també en el camp de la química inorgànica Constitueix un coneixement molt important per al domini de matèries que van de la química…
Anton Jover
Economia
Història
Comerciant.
L’any 1514 s’establí a Tenerife, on fou regidor el 1520 Fou soci, amb el seu germà Miquel Jover, d’una companyia comercial formada a Sevilla per Domingo Garcia de Pallarès i Jeroni Major El 1525 marxà a Puerto Rico, si bé hi residí poc temps Tornà a les Canàries, on tornà a exercir com a regidor i tinent del governador de Tenerife Marxà un altre vegada a Amèrica, integrant-se en l’expedició destinada a la conquesta del port de Santa Marta, a Colòmbia Està documentada la seva presència el 1537 a Santo Domingo, on encara hi vivia l’any 1544
llíssera

Llísera llobarrera
Adelma Hills (CC BY-NC)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels mugiliformes, de la família dels mugílids, d’aspecte de fusell, amb el cap pla i amb dues aletes dorsals molt separades.
La boca és petita, i els llavis, carnosos En general són peixos litorals, que poden entrar dins els corrents d’aigua dolça, i no és gens estrany de trobar-los prop dels llocs de sortida de les aigües residuals A la Mediterrània occidental hom pot trobar-ne sis espècies, bé que els criteris d’especiació no són prou definits La llíssera llobarrera , també anomenada cabeçut o capgròs , Mcephalus d’uns 70 cm, Mauratus , de 45 cm, i Msaliens , de 40 cm, són les més corrents a les costes dels Països Catalans Són comestibles, però poc apreciades
infanteria
Militar
Arma combatent que tradicionalment va a peu i que forma el nucli principal de l’exèrcit de terra.
Històricament, la infanteria té les primeres expressions rellevants en els hoplites grecs, la falange macedònica i la legió romana A l’època feudal fou superada per la cavalleria, bé que hi hagué excellents tropes d’infanteria almogàvers, arquers anglesos a Crécy i Poitiers, etc Amb l’aparició de les armes de foc renovellà la seva importància Durant la Segona Guerra Mundial, es generalitzà la infanteria motoritzada en camions, mecanitzada o cuirassada en vehicles blindats La profusió d’armes automàtiques i la guerra nuclear ha imposat una gran mobilitat a la infanteria, per tal de permetre-li…