Resultats de la cerca
Es mostren 6064 resultats
David F’odorovič Ojstrakh
Música
Violinista i director d’orquestra ucraïnès.
Membre d’una família jueva, des dels cinc anys fins que es diplomà al conservatori de la seva ciutat natal, el 1926, fou alumne de P’otr Stol’arskij Després d’haver participat en diversos concerts organitzats pel seu mestre, en què actuà sovint el violinista Nathan Milstein, feu el seu debut oficial el 1923 amb un concert de programa molt virtuosístic El 1925 feu la seva primera gira per Ucraïna com a solista, i el 1927 fou convidat a la capital, Kíev, per a interpretar el Concert per a violí d’A Glazunov sota la direcció del mateix compositor Des d’aleshores recorregué el món i…
,
Joaquim Martí i Gadea
Folklore
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Folklorista, lexicògraf i sacerdot.
Vida i obra A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865 Fou vicari de Casinos Camp de Llíria, Pedreguer Marina Alta i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, rector de Mislata Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, molt rics de materials i de lèxic, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals Ensisam de totes herbes, o Ensart de cansons valencianes…
, ,
Ko Tazawa

Ko Tazawa
© La Galera
Lingüística i sociolingüística
Catalanòfil i traductor japonès.
Llicenciat en sociologia per la Universitat de Hitotsubashi 1976, el 1979 anà a Barcelona becat pel banc on treballava per aprendre castellà En tornar al Japó es doctorà en estudis hispànics per la Universitat d’Osaka 1986 Posteriorment, tornà a Barcelona i fou el primer professor de japonès de l’Escola d’Idiomes Moderns 1993-96 de la Universitat de Barcelona, per la qual el 1999 obtingué el doctorat en filologia catalana Catedràtic del departament d’Estudis Interculturals de la Universitat de Hosei Tòquio, en fou impulsor de cursos de català 2013 Publicà, en japonès, una Introducció a la…
Francesc de Paula Burguera i Escrivà
Història
Literatura
Política
Periodista, polític i escriptor.
Estudià filosofia i lletres i ciències econòmiques a Madrid Els anys quaranta freqüentà els cercles literaris de l’Editorial Torre, que amb Xavier Casp i Miquel Adlert al capdavant es proposaren renovar el panorama literari en valencià, i conegué Joan Fuster , que l’influí decisivament Publicà el recull poètic Ara sóc ací 1949 i l’obra dramàtica L’home de l’aigua 1958, i el 1952 estrenà a València Tornar a voler , escrita en collaboració amb Rafael Duyos A l’inici dels anys seixanta presidí el sindicat arrosser El 1966 s’inicià en el periodisme polític, primer al diari Madrid , posteriorment…
,
Josep Bernat i Baldoví
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Vida i obra Fill d’un advocat, estudià lleis a la Universitat de València, on es doctorà en dret el 1831 Fou jutge de Catarroja 1835-40, alcalde de Sueca 1843 i 1854 i diputat a Corts 1844-45 Visqué uns quants anys a Madrid, on collaborà en periòdics humorístics com El Dómine Lucas , El Fandango o La Risa , i a València a la segona època d’ El Fénix Una part d’aquesta producció en castellà fou recollida a El sueco 1859 En català, conreà una literatura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal en el llenguatge, que obtingué un gran ressò popular Collaborà amb Josep M Bonilla…
,
Carles Miralles i Solà

Carles Miralles i Solà
© Institut d’Estudis Catalans
Història
Literatura catalana
Hel·lenista, poeta i crític literari.
Vida i obra Catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual fou vice-rector 1981-86, fou també el primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans , i director de la revista Ítaca Des del 1991 fou membre ordinari de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Filològica, d’on ocupà el càrrec de secretari general 1998-2002 Traduí Herodes Mimiambs , Xenofont d’Efes Efesíaques , Iorgos Seferis Mithistòrima i Plató Protàgoras Publicà estudis sobre l’origen de la novella antiga La novela en la antigüedad clásica , 1969…
,
Joan Miralles i Monserrat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i folklorista.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona 1969, hi obtingué el doctorat el 1978 Professor de la Universitat de les Illes Balears des del 1970, des del 1983 catedràtic de filologia catalana i professor emèrit des del 2016, els anys 1980-89 dirigí el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General d’aquesta universitat Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans 1985, el 1988 presidí el comitè territorial de l’àmbit de lingüística social en el II Congrés de la Llengua Catalana Collaborador a Lluc , Mayurqa , Randa i altres publicacions, s’ha…
,
cometa

Estructura d’un cometa
© Fototeca.cat
Astronomia
Cos celeste del sistema solar, de petites dimensions i forma irregular, que, generalment, descriu una òrbita d’una gran excentricitat.
Per aquest motiu només és visible des de la Terra durant la petita part de la seva òrbita en què s’apropa al Sol periheli tot desenvolupant la cua lluminosa que els caracteritza Estructura i estudi dels cometes La imaginació popular considerà que les aparicions dels cometes, inesperades i inexplicables, eren signes enviats pels déus per anunciar catàstrofes futures, i no fou fins als grecs que hom intentà de donar una explicació racional del fenomen Aristòtil suposà que els cometes eren simples meteors atmosfèrics i no admeté la idea d’Apolloni de Mindes, que defensava l’opinió que els…
Maria Josep Cuenca i Ordinyana
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Llicenciada el 1987 i doctorada en filologia catalana el 1990 per la Universitat de València, la seva tesi Les oracions adversatives rebé el premi extraordinari de doctorat i el premi Pompeu Fabra de l’IEC 1991 Des del 1987 és professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, i des del 2006 catedràtica Els anys 2002-07 fou vicerectora de recerca i de tercer cicle de la Universitat de València Ha estat professora visitant a les universitats de Venècia, Cambridge, Berkeley i Stanford, entre d’altres Membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i…
Maria Assumpció Balaguer i Golobart

Maria Assumpció Balaguer i Golobart
Cinematografia
Actriu.
Estudià a l’Institut del Teatre A la fi de la dècada de 1940 inicià la carrera teatral amb obres com L’alcova vermella , de Josep Maria de Sagarra, i el 1948 passà a formar part de la companyia Lope de Vega de Manuel Tamayo, a Madrid Actuà per primer cop en el cinema el 1952 en Perseguidos , de José Luis Gamboa Casada amb Francisco Rabal Valera 1951, posteriorment actuà en una quarantena de pellícules interpretant papers ben diversos, entre les quals hom pot esmentar El canto del gallo 1955, R Gil, María Rosa 1964, A Moreno, El hermano bastardo de Dios 1986, dirigida pel seu fill Benito Rabal…
,