Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
carboni
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de símbol C i nombre atòmic 6.
El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids hulla i hidrocarburs i en els…
L’aigua
L’ aigua és un líquid transparent, incolor i insípid, l’estructura molecular de la qual és resultat de la combinació d’un àtom d’oxigen i dos d’hidrogen H 2 0 L’aigua és un compost inorgànic Tanmateix, és la substància més important per a la matèria viva i, per tant, orgànica De fet, l’aigua és el component més important de l’organisme, per bé que la seva proporció varia segons l’edat i els diferents teixits En el fetus, l’aigua constitueix al voltant d’un 90% del pes corporal en els nadons, al voltant d’un 80% en els nens, al voltant d’un 70% en els adults, al voltant d’un 62% i en els…
espirànic | espirànica
Química
Dit del compost orgànic policíclic en què diferents cicles són units per un àtom de carboni que els és comú, per oposició als cicles condensats que en comparteixen dos.
oxoàcid
Química
Nom genèric dels àcids de Brønsted que tenen únicament oxigen enllaçat a l’àtom característic i, consegüentment, els protons enllaçats a l’oxigen, com, per exemple, l’àcid sulfúric:
.
La majoria dels àcids comuns són oxoàcids, i hom els anomena mitjançant noms trivials en els quals no són esmentats els àtoms d’oxigen
tiazolidina
Química
Compost heterocíclic l’estructura del qual consisteix en un anell de cinc membres saturat que conté un àtom de sofre i un de nitrogen en posicions relatives 1,3.
És un líquid incolor, miscible amb aigua i els solvents orgànics, que bull a 165°C La tiazolidina i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts carbonílics amb β-aminotiols L’esquelet de tiazolidina forma part de l’estructura de les penicillines
tiazole
Química
Compost heterocíclic l’estructura del qual consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre i un de nitrogen en posicions relatives 1,3.
És un líquid incolor, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que té una densitat d’1,1998 i bull a 117°C El tiazoli i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts α-clorocarbonílics amb amides de tioàcids Presenten caràcter bàsic i originen sals de tiazoli, molt emprades en síntesi orgànica El tiazole té aplicació en la preparació de fungicides, colorants colorants de primulina i com a accelerador de vulcanització D’altra banda, alguns dels seus derivats són emprats en medicina, entre els quals cal esmentar el sulfatiazole com a agent antibacterià
tiazina
Química
Compost heterocíclic la molècula del qual conté un cicle diinsaturat de sis baules, una de les quals és un grup divalent NH i una altra és un àtom de sofre.
ionització per xoc
Física
Ionització d’un àtom o d’una molècula d’un gas o d’un vapor produïda quan una partícula hi incideix amb energia suficient i li fa alliberar un electró.
oxazina
Química
Cadascun dels composts heterocíclics isòmers, de fórmula C 4
H 5
NO, consistents en un anell carbonat de sis membres que conté alhora un àtom d’oxigen i un de nitrogen.
No presenten caràcter aromàtic La 2 H -1,3-oxazina, per exemple, té l’estructura Les oxazines són importants des del punt de vista de llurs derivats La perhidro-1,4-oxazina és emprada com a dissolvent bàsic i en la preparació d’enamines La fenoxazina és l’estructura fonamental de molts colorants
captura K
Física
Tipus de desintegració radioactiva d’un àtom en la qual un electró cortical és absorbit pel nucli; en general, aquest electró pertany a la capa K (la més pròxima al nucli).
Com a conseqüència de la captura K el nucli emet un neutrí i raigs X, aquests a causa de l’arranjament dels altres electrons corticals partícula beta