Resultats de la cerca
Es mostren 5010 resultats
dret de sagristia
Història
Tribut que pagaven els masos i les cases benestants per tal que el sagristà pogués complir els seus càrrecs.
Era pagat normalment amb ordi, que els sagristans aplegaven i venien
tabulari
Història
A les cases romanes, sala que separava el peristil de l’atri on hom solia guardar els arxius familiars.
Benifallim
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alcanar (Montsià), prop de les Cases d’Alcanar, poble anomenat antigament la Punta de Benifallim
.
Enríquez
Cognom patronímic emprat per diverses famílies sorgides, en filiació il·legítima, de les cases reials de Navarra i de Castella.
Els Enríquez de Lacarra , senyors i després comtes d’Ablitas, s’originaren d’un fill del rei Enric I de Navarra, Juan Enríquez de Lacarra mort el 1323, els Enríquez de Sevilla , d' Enrique Enríquez , fill de l’infant Enric i net de Ferran III de Castella, els Enríquez de Cisneros i els Enríquez de Castilla , del comte Tello de Biscaia, fill d’Alfons XI, i els Enríquez de Noroña , d’un fill d’Enric II de Castella, Alfonso Enríquez , comte de Gijón Enric II també fou pare de Fadrique Enríquez , duc de Benavente La família dels Enríquez , almiralls de Castella, fou originada per Fadrique…
Josep Vila i Callol
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, director de camins veïnals i membre del Foment de la Producció, actiu a Girona del 1856 al 1900.
Ocupà diversos càrrecs polítics provincials i formà part de la Junta d’Agricultura, com un dels màxims propietaris de terres de Ribes de Freser Soci de la impremta de Joan Vila, i comprador de béns nacionals, s’inicià amb l’arquitecte municipal Martí Sureda i Deulovol, amb el qual collaborà en la construcció de diverses cases de la Rambla de Girona En solitari construí diversos habitatges particulars, com les cases Saura, Masó i Perich, el Cafè de l’Estació 1892 i el velòdrom de la Carretera de Barcelona 1897 per al Club Velocipèdic de Girona, de caire modernista A l’últim període de la seva…
Sant Miquel de Fenollet (Coll de Nargó)
Art romànic
El lloc de Fenollet o Fonollet figura en el Spill … del vescomtat de Castellbò del 1519, dins de la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà d’aquest vescomtat El lloc era format per dues cases contigües, els drets d’alberga i salvaguarda eren de la vescomtessa de Castellbò, mentre que els altres censos es pagaven al comanador de Susterris “lo qual pretén que el dit lloch és seu” Segons el capbreu llevador de la comanda de Susterris del 1378, aquesta tenia el castell i vila de Fonollet, franc i quiti, amb els seus termes i drets, i hi tenia establerts 5 homes En…
Sant Martí de Centinyà (Coll de Nargó)
No resten vestigis arquitectònics d’aquesta església, documentada a partir de l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, del 1080 on, entre els béns dotals, s’esmenta l’església de Sant Martí de Cintiniano Posteriorment, Ramon Guillem de Taús, en el seu testament del 1094, deixà a la seva muller Ermergarda, entre altres possessions, el castell de Cintinna L’any 1253 el comte Roger IV de Foix comprà a C de Sallent els drets que aquest tenia sobre el lloc i el castell de Centinyà, que quedà integrat al vescomtat de Castellbò En el Spill … del 1519, el lloc de Centinyà…
el Terreno
el Terreno, a Palma de Mallorca
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a ponent de la badia i del nucli urbà, vora la mar, entre s’Aigo Dolça (límit amb So n’Armadans) i la caleta des Malpàs, al peu del turó de Bellver.
En aquest indret fou construït, a la costa, al segle XVII, una quarantena o llatzeret el 1777 hi fou construïda la possessió de can Vileta després, de son Catlaret i el 1784 ja hi havia la casa del cardenal Despuig dita el Terreno , a l’actual escola de Natzaret Eren terres del castell de Bellver, sotmeses a les necessitats militars, i per això el projecte d’urbanització fet el 1855 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País no pogué dur-se a terme sinó en una petita part Tanmateix, el 1887 era ja un important nucli d’estiueig, amb 343 cases la desmilitarització de la zona feu que…
Canyet
Barri
Barri de Badalona (Barcelonès) al NE de la ciutat.
Antic veïnat, documentat des del segle X tenia 31 cases el 1746, format per torres i masies entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol, algunes existents ja al segle XIV El conreu de la vinya, que fou predominant, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona, itambé sorgiren colònies d’estiueig Sant Antoni, Sant Jordi, Sant Jaume i Bonavista Entre les cases residencials i masies del…
Manuel Sureda i Costas
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Martí Sureda i Vila Titulat el 1919 Treballà a Olot 1919-22 i a Girona 1919-31, amb un breu període a Salamanca 1922 Fou promotor del Boletín de la Agrupación Cinematográfica de la Provincia 1928 i signà la proposta de l’Associació d’Amics del Cinema 1932, que publicà a la revista Reflex Es diferencià dels seus familiars en el fet que la seva obra apareix centrada, a part alguna excepció, en la construcció d’habitatges particulars a Olot les cases Descals —plaça de Clarà—, Coromines —carrer del Pardal—, Mir —carrer de Vilanova-carrer de Panyó—, Transformadora Elèctrica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina