Resultats de la cerca
Es mostren 3061 resultats
Les apocinàcies
Apocinàcies 1 Baladre Nerium oleander a flor seccionada longitudinalment, amb els àpexs de les anteres entortolligats en espiral, els replecs corollins formant la corona i l’ovari súper x 1 b aspecte del fruit follicle madur x 0,5 2 Vincapervinca Vinca difformis a aspecte general d’una branca amb les fulles ovades, una poncella, una flor ben oberta al capdamunt i un fruit x 0,5 b detall del calze i del peduncle floral x 2 Eugeni Sierra Comprenen unes 1500 espècies esteses per les zones tropicals i temperades Són petits arbres, arbusts sovint lianoides i…
Les resedàcies
Resedàcies 1 Pebrots de ruc Reseda phyteuma a planta sencera, de fulles enteres o pinnatisectes i llargs raïms terminals x 0,5 b flor x 3 c pètal, curiosament retallat en lacínies x 3 d fruit capsular, que recorda un petit pebrot x 3 e llavor x 15 Eugeni Sierra Les resedàcies són en total vora de 70 espècies, la majoria incloses en el gènere Reseda En aquest cas i en general a tota la família, es tracta d’herbes i de mates més o menys xerofítiques, pròpies sobretot de les zones mediterrànies —al nostre país n’hi viuen vuit espècies—, bé que algunes són americanes o sud-africanes Fan fulles…
Les tiliàcies
Tiliàcies, 1 Tell de fulla petita Tilia platyphyllos a rama florida amb les bràctees en forma de cinta soldades en part amb els peduncles de la inflorescència x 0,5 b detall d’una flor seccionada longitudinalment x 3 c grup de tres carcèruls x 2 d secció transversal d’un dels fruits on es mostren les cinc costelles x 3 Eugeni Sierra Unes 400 espècies, principalment llenyoses, distribuïdes per les regions tropicals i temperades constitueixen aquesta família interessant econòmicament D’alguns dels arbres, se n’aprofita la fusta certes espècies arbustives…
espart bord
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 50 cm d’alçària, de rizoma esquamós, amb les fulles inferiors embeinadores i imbricades, i les altres junciformes acanalades i rígides.
Les flors, en grups de dues o tres, són soldades inferiorment en un tub cobert de pèls sedosos i embolcallades per una espata Creix en estepes i té els mateixos usos que l’espart
droga
Farmàcia
Cadascun dels principis actius presents en vegetals (alcaloide, oli essencial, saponina, substància purgant) o animals (castori, mesc, cantaridina), els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació.
En les plantes medicinals hom empra les parts de la planta més riques en substàncies actives arrels, flors, fulles, escorça Sovint aquestes drogues són emprades en forma de preparacions galèniques infusió, decuit, extracte, tintura
tropeolàcies
Botànica
Família de gruïnals que comprèn prop de 100 espècies sud-americanes, la majoria andines.
Consta d’herbes, sovint enfiladisses, de flors zigomorfes, esperonades, hermafrodites, hipògines, solitàries i axillars, i de fruits esquizocàrpics trímers Algunes espècies són conreades en jardineria, com els canaris Tropaeolum peregrinus i la caputxina Tmajus
Les crassulàcies
Crassulàcies 1 Sedum dasyphyllum , un menut crespinell molt freqüent a les fissures de roca a planta sencera florida x 0,5 b i b’ fulla, en visió plana i en secció, respectivament x 3 c flor, que duu deu estams i cinc carpels lliures x 3 d fruit, format per cinc follicles oberts en forma d’estrella x 3 2 Crassula tillaea a aspecte general d’aquesta menuda planta anual, de fulletes carnoses i oposades x 0,5 b flor, de verticils trímers x 3 3 Umbilicus rupestris a planta sencera, de curioses fulles orbiculars i peltades, anomenades vulgarment barretets, i llarga tija florífera x…
bròcoli
Botànica
Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre.
Presenta brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verd fosc, agrupats en una inflorescència no del tot compacta, la qual es menja quan les flors encara són poncelles Cal distingir el bròcoli del bròquil
Fiònia
Illa
Illa de Dinamarca, entre la península de Jutlàndia, de la qual la separa el Petit Belt i a la qual és unida per una carretera, i l’illa de Sjaelland.
Forma un amt de Dinamarca La capital és Odense Formada per dipòsits fluvioglacials, és una fèrtil plana, ben regada, dedicada al conreu de cereals, fruita, flors i farratge per al bestiar boví i porcí Pesca
llobí
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de 20 a 50 cm d’alt, de la família de les papilionàcies.
De fulles palmatisectes, piloses pel dessota, de flors blanques o parcialment blavoses i de fruits en llegum, amb llavors lenticulars, anomenades llobins La planta sencera serveix per a farratge i com a adob en verd
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina