Resultats de la cerca
Es mostren 1240 resultats
música de Ciutadella
Música
Música desenvolupada a Ciutadella (Menorca).
Al principi del segle XVIII passà a sobirania britànica i el 1722 perdé la capitalitat a favor de Maó, que prengué més relleu en l’àmbit polític i econòmic El 1795, ja lliure del domini britànic, adquirí la condició de seu episcopal i, des de llavors, la vida musical de la ciutat estigué fortament vinculada al bisbat Entre els organistes que exerciren a la seu destacà mossèn Onofre Reixach 1793-1868, també compositor de nombroses obres religioses La construcció dels teatres del Cercle Artístic, el 1875, i del Casino, el 1889, obrí la ciutat a les representacions d’obres escèniques, tant d’…
Bernat Peres
Cristianisme
Erasmista, apologista catòlic i traductor.
Vida i obra Canonge de Lleó Castella, anà a València vers el 1528 Fou canonge de Gandia i estigué molt vinculat al cercle erasmista de la cort imperial passà després al servei del duc de Gandia Joan de Borja Fou conegut principalment per la seva important tasca de traducció d’algunes de les obres d’Erasme i com a autor d’un dels intents més seriosos per a l’evangelització dels moriscos valencians el Libro llamado Antialcorano 1532, uns sermons que foren prohibits per la inquisició Possiblement, per indicació del seu protector Joan de Borja, i davant l’ambient antierasmià que s’anà apoderant…
, ,
Entença

Armes dels Entença
Llinatge originari de Ribagorça, que anà estenent els seus dominis fins a l’Ebre.
Els Entença El primer senyor conegut de la baronia d’Entença fou Berenguer I d’Entença , que assistí al setge de Barbastre 1065 Tingué un fill anomenat Gombau I d’Entença , que tal vegada fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV i Peronella i la unió catalanoaragonesa 1137 Juntament amb ell signà un cert Pere Mir d’Entença , que ja havia estat testimoni del testament d’Alfons el Bataller 1131 i de la confirmació, per Ramir II, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda 1135 descendent potser, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars, el seu parentiu…
L'electrometal·lúrgica de l'Ebre
Aquesta empresa es constituí a Barcelona el 16 de febrer de 1904 L’objecte social, segons l’escriptura de constitució serà “l’explotació d’indústries electroquímiques i electrometallúrgiques, en especial la fabricació del carbur de calci, i tot el que es consideri necessari per a la millor marxa social” Catálogo de la Producción Industrial Española , vol II, Ministerio de Industria y Comercio, 1938-42 El nom de l’empresa crea el primer interrogant, ja que la primera activitat serà 1’electroquímica i no en tindrà mai cap en el sector metallúrgic Que no prengués el nom d’Electroquímica es pot…
Jordi Puntí i Garriga

Jordi Puntí i Garriga
© Stefanie Kremser / Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia romànica, treballa en el món editorial i periodístic La seva trajectòria com a narrador, on és remarcable una visió insòlita de la realitat quotidiana, s’inicià amb el volum de contes Pell d’armadillo 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 i la continuà amb Animals tristos 2002, a partir de la qual el director Ventura Pons rodà la pellícula Animals ferits 2006 Formà part del collectiu Germans Miranda El 2009 publicà la novella Maletes perdudes , per la qual el 2010 guanyà el premi Llibreter del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i, el 2011, el…
,
Francesc Albiol Navarro
Teatre
Actor.
Debutà professionalment el 1977, i des d’aleshores ha participat en nombrosos muntatges com ara Dakota , de JGalceran 1997 El florido pensil , d’ASopena 1997 Els gegants de la muntanya , de LPirandello 1999 La comèdia dels errors , de WShakespeare Escenas de matrimonio , d’Ingmar Bergman, dirigida per Rita Russek 2000 El club de la corbata , de Roger Fabrice-Lacan, dirigida per Pep Anton Gómez 2002 Ran del camí , d’Anton PČekhov, dirigida per Joan Castells 2002 L’escola de dones , de Molière, dirigida per Carles Alfaro 2003 Vides Privades , de Noel Coward, dirigida per Paco Mir 2004 Teatre…
Carles Checa i Carrera

Carles Checa i Carrera
© CARLOSCHECA.COM
Motociclisme
Motociclista.
El 1993, invitat per l’organització, debutà amb una Honda al Gran Premi del Circuit de Catalunya del Campionat del Món de 125 cc Participà en el Campionat del Món de 250 cc 1994-95 i a mitjan 1995 debutà en la categoria dels 500 cc substituint Alberto Puig Aconseguí la seva primera victòria en el Circuit de Catalunya 1996 amb una Honda com a membre de l’equip de Sito Pons El 1998 aconseguí una victòria en el circuit del Jarama i finalitzà el mundial en quarta posició L’any 2000 passà a l’equip Yamaha, i el 2001 aconseguí tres podis i acabà sisè en el Campionat del Món El 2005…
,
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera
Economia
Corporació empresarial fundada el 1886 a Palma amb jurisdicció en aquesta illa i que amplià a les Pitiüses a partir del 1924.
Fins el 1898 gairebé no tingué activitat, però fou reorganitzada aquest any i començà a participar en la vida econòmica de Mallorca, en la qual ha tingut un paper molt destacat Cal esmentar la seva participació en la creació de l’Escola de Comerç 1900-07, del Foment del Turisme 1905, l’organització de l’Exposició de productes de les Balears 1910, la creació de l’Escola de Nàutica 1920 i la participació activa en l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de les Illes 1932 El 1899 publicà un butlletí que, fins que desaparegué el 1976, assolí un interès especial per al coneixement de les Illes…
Ramon Vila i Capdevila
Història
Guerriller antifranquista conegut amb el sobrenom de Caracremada.
Criat entre les muntanyes del Berguedà, passà una infància complicada Treballà a la zona minera de Fígols i, com a militant de la CNT, participà activament en la insurrecció anarquista de l’Alt Llobregat 1932, motiu pel qual fou empresonat a Manresa i Barcelona Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, s’integrà a la Columna de Ferro de la 153a Brigada Mixta Amb la derrota, s’exilià a França, essent reclòs en els camps de Sant Cebrià i Argelers A partir del 1944 s’incorporà a la Resistència essent conegut com el capità Raimon Llaugí Pons distingint-se en el sabotatge de vies de…
Sant Miquel de l’Albiol
Art romànic
L’església parroquial de l’Albiol apareix esmentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona el 1194 Després d’aquesta data cal esperar els anys 1279 i 1280 per a tenir-ne notícies de nou, quan el rector de Albiolo o Albiello pagà en concepte de dècima papal 20 sous Al final del segle XV consta que la collació de la parròquia de l’Albiol corresponia a la dignitat del cambrer del capítol de Tarragona, senyor del terme L’actual temple es bastí al final del segle XVIII i no conserva cap element romànic Segons apareix en un inventari del 1924, la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina