Resultats de la cerca
Es mostren 14951 resultats
diferenciació
Biologia
Procés mitjançant el qual les cèl·lules, els teixits i els òrgans canvien d’estructura i de forma per tal d’efectuar funcions específiques.
El concepte és aplicat especialment a la diferenciació cellular, puix que la diferenciació de teixits histogènesi prové de mecanismes de regulació a diferent nivell La diferenciació té lloc durant el desenvolupament embrionari o en processos de regeneració En començar la segmentació de l’ou, les cèllulessón semblants, i després, seguint mecanismes específics, adquireixen estructures, formes i funcions noves i diferents de les aconseguides per altres grups de cèllules Cadascun d’aquests grups és un teixit La base bioquímica de la diferenciació pot ésser considerada com la…
rondalla
Música
Conjunt instrumental format bàsicament per instruments de corda pinçada.
Als Països Catalans es troba principalment al País Valencià anomenat també grup de corda, Mallorca, Menorca i zones meridionals de Catalunya A Espanya, és propi d’Aragó, Múrcia i algunes zones de Castella i de Canàries La rondalla consta principalment de guitarres i guitarrons, així com de bandúrries i llaüts, instruments aquests darrers amb funcions melòdiques Habitualment, a aquests instruments se n’afegeixen d’altres de caràcter percussor com els ferrets, ossets, pandereta i les castanyoles, que toquen els dansaires que acompanyen la rondalla Més rarament, i…
pila de protocols
Electrònica i informàtica
Conjunt de protocols de xarxa que permeten la provisió d’un o més serveis de telecomunicacions.
El conjunt de les diferents funcions necessàries per a permetre la provisió d’un servei de comunicacions es divideix en diferents subsistemes Aquests subsistemes s’ordenen en una estructura de pila amb diferents nivells o capes, de manera que una capa només es relaciona amb la capa que té a sobre i amb la que té per sota Les capes més baixes es relacionen amb el maquinari i amb el medi de transmissió, mentre que les capes superiors són el punt de contacte amb l’usuari Per tal de desenvolupar les funcions que li són assignades, dintre de cada capa es defineixen una sèrie de…
Castell de Vilardell (Sant Celoni)
Art romànic
El terme de Vilardell es troba esmentat per primera vegada el 998 El 1075 apareix el lloc i la vila anomenats de Vilardell El senyor d’aquest castell al segle XIII era Arnau de Sant Lleïr com a feudatari de Guilleuma de Montcada El terme, als segles XIV i XV, era de 6 a 8 focs El fet de tenir tan pocs focs provocà diverses agitacions per part del senyor de Montclús, que pretenia reduir aquest castell a quadra, la qual cosa s’esdevingué durant l’època moderna Als segles XV i XVI n’eren els senyors la família Soler, el quals emparentaren amb els Cahors de Perpinyà Aquests el…
Sarcòfags de Sant Pere Màrtir d’Agulló (Áger)
Art romànic
Situació Aquests sarcòfags es troben prop de l’ermita de Sant Pere Màrtir, situada uns centenars de metres al N de la població d’Agulló Mapa 32-12289 Situació 31TCG114536 S’hi pot arribar amb automòbil des d’Agulló o bé seguint el camí de Corçà Sarcòfag A l’ermita de Sant Pere Màrtir no resten vestigis de la construcció medieval sinó sols de la necròpoli medieval S’han conservat dos sepulcres exempts, mancats de cobertes Tots dos són construïts amb pedra de sauló i fan uns 190 cm de llarg per uns 60 cm d’ample La zona dels peus és uns 10 cm més ampla que la de la capçalera L’…
coloratura
Música
Terme que s’aplica genèricament a una ornamentació virtuosística, escrita o bé improvisada, d’un fragment musical.
És, però, en la música vocal on aquest terme té més tradició, ja que ha estat un recurs força emprat i valorat per compositors d’òperes d’estil italià, majoritàriament i cantants des del segle XVII fins al XIX Un exemple de l’ús de la coloratura es dona en la forma aria da capo , tipus de composició que tingué la seva màxima esplendor al segle XVIII, en la qual els intèrprets acostumaven a introduir ornaments en la repetició de la primera part de l’obra L’ aria di coloratura es caracteritza per la gran quantitat d’aquests passatges l’“ària de la Reina de la Nit”, de La flauta…
El que cal saber del tumor maligne d’anus
Patologia humana
És anomenada càncer o tumor maligne d’anus la proliferació anormal d’un grup de cèllules del conducte anal, que es desenvolupen ràpidament i de manera desordenada i formen una massa o tumor És important d’adreçar-se al metge quan es presenta un nòdul al conducte anal, perquè si es tractés d’un tumor maligne es podria guarir de manera definitiva si fos extirpat de seguida Alguns d’aquests tumors es desenvolupen amb una lentitud relativa i no originen metàstasis, de manera que amb l’extirpació quirúrgica és possible d’eradicar la malaltia en la majoria dels casos De vegades, encara…
El que cal saber de l’hipoparatiroïdisme
Patologia humana
És anomenat hipoparatiroïdisme un dèficit en la secreció d’hormona paratiroidal, que genera una disminució en els nivells de calci sanguini i comporta diverses repercussions orgàniques Una disminució important de la concentració de calci en la sang provoca una crisi de tetània, caracteritzada per contraccions musculars espasmòdiques generalitzades, que requereix atenció immediata La causa més comuna de l’hipoparatiroïdisme és un tractament efectuat per a solucionar un hipertiroïdisme o un càncer de tiroides, ja que en irradiar o sobretot extirpar aquesta glàndula es poden lesionar fàcilment…
El que cal saber dels traumatismes renals
Patologia humana
Els traumatismes renals són trastorns dels ronyons causats per un impacte violent que actua directament o indirectament sobre aquests òrgans Les contusions directes sobre la zona lumbar, que es poden produir per exemple en els accidents de trànsit, poden enfonsar les darreres costelles i comprimir el ronyó En les caigudes esdevingudes des d’una gran altura, es pot esdevenir un desplaçament sobtat del ronyó que l’arribi a esquinçar Cal adreçar-se a un servei d’urgències si després d’haver patit un traumatisme a l’esquena s’esdevé dolor a la zona lumbar o emissió de sang amb l’orina, perquè…
procariota
Biologia
Dit de l’organisme que posseeix com a unitat estructural la cèl·lula procariota.
Aquests organismes són les esquizofícies i els bacteris
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina